Nitifixis, el fotoblog de l’Oscar Ciutat

Retornem al món dels fotoblogs després de la pausa que varem iniciar el mes d’agost. Una pausa que hem aprofitat per comentar, durant els caps de setmana, novetats d’interés, propers tallers i activitats i també per parlar de fotògrafs que han deixat empremta dins la història de la fotografia.

Seguirem una mica aquesta línia, a partir d’ara, i anirem alternant els “Grans fotografs” amb aquesta secció -de promoció dels fotoblogs sindicats a la web- que varem iniciar ara fa poc més d’un any.

Presentem doncs, dins la secció El Fotoblog de la Setmana, el treball que l’Oscar Ciutat ens presenta sota el nom de Nitifixis. Un nom força curiós -i modest- tenint en compte que està anomenant un fotoblog. L’Oscar es també un dels administradors i el principal redactor de Barcelona Photobloggers.

Nitifixis és, segurament, un dels fotoblogs més minimalistes que hem comentat en aquesta secció. Tant pel que fa referencia a la estructura del blog, com pel disseny i la presentació mateixa de les petites galeries que conformen el portfolio d’imatges, aquesta opció -el minimalisme- es fa palesa des que ens comencem a moure pel fotoblog.

Recomanem visitar les petites col·leccions temàtiques, petites obsessions, que ens mostren espais on transcorre el temps, es succeeixen moviments i s’acumulen petits instants congelats, en interiors i exteriors. Títols com “Among strangers” o bé “Departures and Arrivals” son exemples d’aquestes series de fotografies que s’han de veure com a conjunt.

“Tiny people” és un cas apart, entrem en el món de les figures humanes en miniatura situades entre objectes quotidians, un tema tractat amb senzillesa i encert, en un petit recull de situacions interessants. Les altres series, com “Tides” o “Caged” , ens mostren un mateix escenari amb diferents objectes o, diferents representacions d’un mateix concepte.

Per conèixer les seves opinions respecte a la fotografia i el caràcter del seu fotoblog podeu llegir l’entrevista que presentem a continuació.

L’entrevista

Ef. Com ens presentaries breument el teu fotoblog?

Diuen que hi ha dos tipus de fotògrafs, els que miren enfora i els que miren endins. Jo sóc, principalment, dels segons. La veritat és que no sé com definir el meu estil, si és que en tinc cap. Gent propera diu que les meves fotos són minimalistes. És una definició encertada, però potser incompleta.

Ef. Com se’t va acudir la idea de fer un fotoblog?

El meu fotoblog va néixer de la necessitat de tenir un espai on poder expressar-me lliurement sense cap tipus d’interferència externa. Jo decideixo el què i el com.

Ef. Com valoraries la trajectòria del teu fotoblog des de que el vas engegar?

Amb alts i baixos. He tingut moments d’alegria, de frustració, i, fins i tot, de pensar en deixar de banda la fotografia, quan veus que no aconsegueixes el que et proposes.

Ef. Com creus que pot evolucionar en el futur, a partir de la teva experiència?

Intento no pensar gaire en el futur a llarg termini. Que vingui el que hagi de venir. Una de les meves assignatures pendents, però, és trobar gent que comparteixi la meva manera de veure la fotografia, cosa que no resulta gens fàcil. Continuarem buscant.

Ef. Com va començar la teva afició a la fotografia?

Fa uns vuit anys, coincidint amb la popularització de la fotografia digital, em vaig comprar una Olympus compacta. Poc a poc, el que va començar com un simple entreteniment s’ha convertit en una de les meves vàlvules d’escapament.

Ef. Si vas tenir contacte amb la fotografia tradicional, que creus que hi has guanyat amb el canvi a digital? Que creus que has perdut?

Molt poc contacte, la veritat. De petit vaig utilitzar alguna vegada la Voigtländer del meu pare, però podríem dir que em vaig començar a interessar per la fotografia amb la popularització de les càmeres digitals. Amb la tecnologia digital s’ha guanyat en flexibilitat i cost, però crec que s’ha perdut, sobre tot, en qualitat de color. És curiós, m’agrada molt el resultat de la fotografia analògica però no m’interessa gens el procés, el trobo massa feixuc. Suposo que sóc massa impacient.

Ef. Tens fotògrafs de referència? Quins son els teus favorits?

M’interessa molt la vessant històrica i cultural de la fotografia. Al meu blog vaig penjant entrades sobre fotògrafs, tant aficionats com professionals, que em criden l’atenció. És una llàstima que la gent no mostri gaire interès per aquesta vessant de la fotografia i, en canvi, doni tanta importància als aspectes tècnics.