avatar

Cuba: la Revolució que mai s’acaba

Jan Sochor, 50 years after RevolutionLa Revolució Cubana compleix 50 anys, en el que sembla un magistral exercici de paradoxa semàntica. En principi, una revolució hauria de ser un canvi sobtat  entre dos situacions diferents, una ruptura franca, una frontera ben definida i clara entre un abans i un després. És el que hom diria de la Revolució Francesa de 1789, de la Russa del 1917, de la Xinesa del 1949 o inclús de la caiguda del Mur de Berlín que recentment celebràvem, tota una revolució en molts aspectes.

El cas de la cubana és ben bé tot el contrari: el procés de canvi sembla haver quedat permanentment suspès en el temps, congelat, aturat, eternitzat, deixant de banda el delator tic-tac dels rellotges i el despreniment regular de les fulles del calendari.

Ja fa cinc dècades de l’entrada de Castro i els seus homes a La Habana i la caiguda del règim dictatorial de Batista. Els cubans -de dins i de fora de l’illa- es divideixen a parts probablement equivalents entre partidaris i detractors del règim comunista liderat fins fa uns anys per Fidel Castro i rellevat fa pocs anys pel seu germà, Raül. De la mateixa manera, segurament es poden enumerar per igual els èxits i els fracassos de l’aventura revolucionaria. I a tot això, els americans enredant la troca i la resta de la comunitat internacional mirant cap a un altra banda, per no perdre el costum. El resultat és un entramat d’interessos i servilismes que deixa el Nus Gordiá a l’alçada d’una vulgar llaçada de sabata.

Probablement és aquest aire de suspensió temporal al que sembla condemnada la illa més gran del Carib, com sotmesa a una estranya maledicció del temps del pirata Diego Grillo, el que li confereix un atractiu tan singular. I és que sense cap dubte Cuba és un dels destins inexcusables a la llista de molts fotògrafs professionals, aficionats i mitges tintes. Especialment d’aquells que se senten més atrets per la fotografia documental o social.

Agafant dels pels aquesta darrera idea, permeteu-me la llicencia personal de cel·lebrar l’efemèride revolucionaria, dit això amb força ironia, convidant-vos a fer un cop d’ull a una galeria de fotografies d’un fotògraf anomenat Jan Sochor.

Sochor és txec, però que es mou entre Amèrica del Sud i Europa. En els darrers cinc anys ha viscut i treballat a Xile, Colombia, Costa Rica, Espanya i la República Txeca. La seva especialitat és la fotografia documental i la seva passió mostrar la realitat latino-americana en els àmbits de lo quotidià, social, polític i cultural. Els seus treballs han aparegut en el Sunday Times, National Geographic, Burn Magazine, Foto8 i moltes altres publicacions internacionals de prestigi.

La galeria que us convido a visitar es titula, molt convenientment, 50 years after Revolution (50 anys després de La Revolució). I us recomano que no us limiteu a mirar les fotografies, que són magnífiques, sinó que pareu també atenció a la música que les acompanya. O millor dit, al que diu la lletra del rap. És un viatge molt breu, una visita condensada a un país on tothom pot anar a la universitat però els aliments essencials s’han de comprar racionats amb cartilles.

Si després de aquesta breu visita a Cuba us heu quedat amb regust de poc, feu un cop d’ull al photoblog d’en Sochor i a la resta de galeries. Jo encara no he pogut decidir quina d’elles m’ha impressionat més!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris4 comentaris a “Cuba: la Revolució que mai s’acaba”

  1. Us prometo que Cuba, fotogràficament, és un pais que enganxa.
    Els que hi heu estat ja ho sabeu.
    Només cal veure aquestes fotos!

  2. Totalment d’acord amb l’Araceli. Cuba enganxa molt i molt !!!

  3. A banda de la de Cuba, he estat disfrutant d’altres galeries d’en Jan. He disfrutat molt. La veritat és que hi ha molta vida en aquestes imatges. Excepcional. Bona trovalla.

  4. coincideixo amb en Jordi, molt bona troballa
    salut