avatar

El mòn és cada dia més petit…

Una de les fotografies trobades… podríem dir que gràcies a la fotografia i a internet. I en aquest cas gràcies a Facebook.

Sabeu aquella teoria dels sis graus de separació? Aquella que diu que qualsevol persona al món està connectada a una altra només per cinc persones que es coneixen entre sí? Doncs aquest és un d’aquells casos en que potser resultaria valida aquesta teoria.

Resulta que un jove australià anomenat Danny Cameron, va estar de vacances a Mikonos, a les Illes Gregues. Allà va trobar una càmera oblidada en un autobús. Aquest jove no se la va apropiar, tot al contrari, la seva voluntat per tornar-la va fer que obris una pàgina a Facebook. La pàgina es deia (fins ahir) Needle in a haystack (una agulla en un paller) i hi va penjar 4 de les imatges que es veien a la càmera i on hi sortien uns joves somrient.

Aquest grup va començar amb 40 persones el 17 d’octubre i es va tancar ahir amb 230.000 seguidors. Finalment es va trobar l’agulla que buscaven, els propietaris de la càmera, uns joves francesos que treballen a Londres.

Un dels seguidors de la pàgina els va reconèixer finalment. Un bon final feliç per una història que va començar malament per a uns turistes despistats. Tan de bo no us hi trobeu mai, però si algun dia us passa, sempre hi han esperances gràcies a aquest mitjà, però també haureu de tenir sort amb qui sigui que la trobi.

Ho hem vist a El Periòdico

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “El mòn és cada dia més petit…”

  1. No ens enganyem, estimat Pep, el medi no és un que funciona amb piles o que es teixeix a base de xarxes i popularitat, l’autèntic mitjà és una cosa de la qual alguns fins i tot es rien. Es diu honestedat i en alguns casos fins i tot pot arribar a ser creativa

  2. Tens raó Noxeus, si la càmera no hagués caigut en mans d’algú que va ser honest no s’hagués produït el fet. He afegit una petita cua a la noticia.

    Però per mi lo interessant és l’esdeveniment, que algú des de la part mes oposada del món, tingui el “poder” d’organitzar una conxorxa per trobar algú de qui no sap res, tant sols en te unes imatges.

    Això és el que em sorprèn i el que em fa pensar que encara no em vist res… de res ;-)