avatar

La vida en 9 metres quadrats

La vida a 9 metres quadrats, 100x100 de Michael WolfTots ho hem sentit i tots ho hem expressat, d’una manera o un altre: el tema de l’habitatge està fatal!

Aquesta frase ja a passat a formar part de l’arsenal de sentències pròpies de les converses d’ascensors junt amb les clàssiques al·lusions als capritxos de la meteorologia o a la que hauria de ser considerada la més alta expressió de síntesi de saviesa popular: “Hay que ver como está todo” (sic).

Però potser ens queixem per gust. Potser encara podria ser pitjor. O més ben dit, sense el potser. Efectivament podria ser molt, però que molt pitjor. I és que hi ha una equació que és de difícil sol·lució, en la que es combinen diversos factors tots ells força determinants: els territoris habitables a la Terra no són tants com pugui semblar, a més en general tendim a cercar determinades condicions mínimes per fer el cau, som molta gent -massa, probablement-, la cobdícia sembla ser un tret inherent de l’ésser humà, i per acabar-ho d’arrodonir, som capaços de tolerar situacions aberrants si ens hi veiem obligats o ens les venen convenientment ensucrades.

Com a mostra i per fer-se una idea de lo malament que pot arribar a estar el que és un dels drets universals de les persones (que boniques, les declaracions d’intencions) us convido a visitar la galeria del projecte 100×100 d’en Michael Wolf.

A que treu cap el títol? Doncs és ben senzill: són cent fotos d’habitatges que fan 100 peus quadrats. Traduït al sistema mètric decimal: 9,29m2. Ni més ni menys. Són els minúsculs forats on resideixen els hostes del complex d’habitatges d’ajut públic més antic de Hong-Kong: Shek Kip Mei State.

El primer bloc de Shek Kip Mei State va ser construït al 1954 per allotjar els mil·lers de desplaçats a conseqüència de l’incendi d’un enorme barri de xaboles poblat per immigrants xinesos. En fases successives, es van anar afegint més blocs de micro-pisos al complex.

La vida en 9 metres quadrats, 100x100 de Michael WolfGràcies a l’ajut d’un treballador social, en Wolf va anar trucant porta per porta a cada un dels pisos, demanant permís per fer una foto. El projecte va ser gairebé una carrera contra-rellotge, doncs els bloc aviat havia de ser desocupat per la seva demolició. Com a curiositat, a les habitacions on hi ha un calendari penjat veureu que tots mostren els mateixos quatre dies d’abril.

En Wolf explica que no va veure els pisos en detall fins que no va examinar les copies de les 118 fotos que va fer. Degut al poc temps que disposava, es limitava a trucar a la porta, explicant el que volia i fent la seva demanda de permís per la foto -ni tan sols entrant en arguments si la resposta era negativa-, plantant el trípode amb una pota dins del pis, un gran angular a al càmera i rebotant el flaix contra el sostre. En Wolf feia la foto i formulava algunes preguntes com l’edat dels habitants, quant temps feia que hi vivien, com es guanyaven la vida, si els agradava viure a Shek Kip Mei i per què. I a per la següent foto!

Les fotografies obtingudes tenen un gran interès documental, ja que parlen d’un dels aspectes més singulars dels darrers 50 anys d’història de Hong-Kong, mostrant una peculiar forma de vida urbana, el pragmatisme, determinació i prioritats dels habitants. A més, 100×100 és un complement d’un altre projecte d’en Wolf: Architecture of density, on mostra les estructures repetitives, anònimes i hiper-denses de l’arquitectura de Hong-Kong, una urbs amb prop de 6.700 habitants per Km2, sense la referència contextual de l’horitzó, el cel o el terra.

Després de visitar ambdues galeries, potser pensareu que això de l’habitatge tampoc està tan malament com sembla, després de tot.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “La vida en 9 metres quadrats”

  1. Molt bo! El dels edificis m’ha cansat aviat, però el reportatge de 100×100 el trobo sensacional! (ara, durillu, eh?)

  2. Heu vist alguna fonestra? jo no he sigut capaç, deu ser per això que en gairebé cap cubicle falta un ventilador…