avatar

Vivian Maier, una història sorprenent

vivian-portadaAvui no parlarem de cap fotoblog ni de cap fotògraf conegut, parlarem d’un blog dedicat justament a una desconeguda que va dedicar bona part de la seva vida, entre els anys 1950 i 1970 a recórrer els carrers de Chicago amb una càmera de 6×6 d’una manera tan discreta i modesta que ningú va saber res, ni de la seva afició ni de les seves fotografies, fins que la casualitat va entrar en escena.

En una subhasta que es va realitzar a Chicago fa poc menys d’un any, un ciutadà anomenat John Maloof va adquirir un lot de mobles i de trastos vells. Un cop al seu domicili va descobrir que contenien 40.000 negatius perfectament ordenats i milers de rodets de pel-licula exposada sense revelar. En Maloof tenia coneixements bàsics de fotografia i, a partir dels primers positivats que va fer, es va adonar que les imatges retrataven la vida als carrers, en un període de varies dècades, des dels ulls d’una persona que mai les va compartir amb ningú i de la qual molt poca gent en sabia res.

Va seguir les poques pistes que tenia a l’abast: un nom, Vivian Maier, apuntat en els sobres que protegien els negatius, una nota amb una adreça d’un comerç de material fotogràfic i la casa de subhastes on va aconseguir els mobles.

durmiendoAl comerç que apareixia en alguns dels papers -un comerç de fotografia molt antic i que segueix obert actualment- era on ella hi comprava els rodets i els químics de revelat, i allà li varen explicar algunes coses: Que havia arribat a finals dels anys 50 des de França, com a refugiada amb els seus pares. Que van viure una temporada a Nova York i poc després es varen traslladar a Chicago. Que era una dona sincera i decidida, però molt reservada. I que va treballar com a cuidadora dels nens d’una bona família de la ciutat.

En Maloof va tractar de localitzar a aquella dona en hospitals i residencies infructuosament. A l’establiment de la subhasta li van dir que la casa d’on provenien els mobles que va adquirir estava tancada i que la persona que hi va viure era una anciana que feia anys que l’havia abandonat per causa d’una malaltia. Poc desprès de saber tot això, el 21 d’abril passat, en una pàgina del diari Chicago Tribune va aparèixer la necrològica on s’anunciava la defunció d’una tal Vivian Maier, nascuda l’any 1926.

chica-barcoA partir d’aquell moment va decidir crear un blog dedicat a aquest estrany personatge, aquesta dona, la Vivian Maier. A poc a poc la ha anat descobrint a través de les seves fotografies, unes fotografies plenes de vida, de la vida al carrer, de la vida de la ciutat, de gent de tota classe i condició, de situacions curioses. Imatges robades la majoria i que, segons com, ens recorden fotografies clàssiques de mestres com Robert Frank en uns cassos i de Willy Ronnis en d’altres, on les imatges son plenes d’ironia i d’humor.

Vivian Maier – Her Discovered Work és el nom del blog amb el que John Maloof vol donar a conèixer aquest grandiós arxiu fotogràfic. En Maloof va incorporant periòdicament noves imatges i fent-nos saber les novetats que poc a poc van apareixent, fruit de la seva recerca, sobre la vida d’aquesta persona totalment anònima fins ara, i que anem coneixent una mica més a través de les fotografies (li queden molts negatius per positivar i uns 600 rodets -a data d’avui- per revelar) i de la informació que apareix dins el blog.  Darrerament ha pogut contrastar opinions de gent que van coincidir amb ella en alguna ocasió i, segons sembla, totes coincideixen en dir que es tractava d’una dona amb inquietuds feministes i propera a les idees socialistes d’aquells moments.

Un bon homenatge que, de ben segur, acabarà també materialitzant-se en un llibre que intentarà explicar, d’una manera més acurada, aquesta història tant sorprenent i que podrem seguir -esperem- mentre quedin imatges per anar positivant.

Agraïm a en Joan Porredon (Zone Plate) el haver-nos posat sobre la pista d’aquesta història.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris6 comentaris a “Vivian Maier, una història sorprenent”

  1. M’ha semblat una història molt tendra. Sembla increïble que
    poguin passar coses així. Tan de bo ni haguèssin més d’històries
    com aquesta!