avatar

Antoni Amatller: la fotografia i la xocolata

Imatge del Marroc, per Antoni Amatller (Institut Amatller d'Art Hispànic)La història de la fotografia catalana, sobretot pel que fa als pioners i les primeres èpoques, és plena de personatges amb unes trajectòries absolutament heterodoxes i sorprenents. I un d’aquests casos és, precisament, el d’Antoni Amatller, conegut principalment per la seva fàbrica de xocolata, Xocolates Amatller, i per la casa familiar on visqué, al cor modernista del Passeig de Gràcia de Barcelona: la Casa Amatller.

Antoni Amatller i Costa (1851-1910) fou nét de Gabriel Amatller i fill d’Antoni Amatller i Ràfols, dels quals heretà el negoci familiar, una fàbrica de xocolata situada al barri de Born de la ciutat comtal. Després de fer estudis a França i Suïssa, retornà a Catalunya, on féu créixer el negoci xocolater, a partir d’una nova concepció empresarial inspirada en el models que havia conegut a Europa. De fet, foren els viatges, sempre relacionats amb la xocolata, els que feren d’ell un personatge molt avançat i extremadament polifacètic, i que el convertiren en un fotògraf (aficionat, això sí) molt destacat de la Catalunya de finals del segle XIX. Amatllé viatjà a Cuba, on supervisà les plantacions de cacau, i també recorregué el nord d’Àfrica (Egipte, Marroc, Turquia…) buscant nous mercats i noves estratègies comercials. A banda de recórrer tot Europa, fet que li permeté ser un dels usuaris del mític tren Orient Express.

Apassionat per l’art, promogué una publicitat molt moderna de les seves xocolates, amb cartells d’autors com Ramon Casas, Apel·les Mestres i el txec Alphonse Mucha, primeres espases tots ells del millor Modernisme europeu. Així mateix, fou ell qui encarregà a Josep Puig i Cadafalch la reforma de l’edifici del Passeig de Gràcia, una de les joies del Modernisme català.

I la fotografia? Doncs bé: la seva fascinació pels viatges, i pel contacte amb les persones de països desconeguts per ell, el féu interessar per aquesta nova tècnica d’impressió d’imatges sobre superfícies fotosensibles. La seva relació amb Pau Audouard, el fotògraf oficial de l’Exposició Universal de 1888, li donà les eines per a dominar aquest nou mitjà, i els seus viatges foren la seva inspiració, creant una vastíssima col·lecció d’imatges de tall costumista, on recollí escenes quotidianes de la vida de les persones considerades, en aquell moment, com a exòtiques. A les golfes de l’edifici modernista hi instal·là el seu laboratori fotogràfic, on s’hi ha conservat la seva ingent col·lecció de negatius. Aquestes imatges el feren mereixedor de diversos premis, com els atorgats per la Society of Amateur Photographers de Nova York (ara anomenada The Camera Club of New York), i l’Association Belge de Photographie.

El que no ens queda clar és si, amb tants viatges, i amb tantes iniciatives artístiques i fotogràfiques, tenia temps per a assaborir una bona tassa de xocolata!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “Antoni Amatller: la fotografia i la xocolata”

  1. Jordi, no paris mai de fer noticies així.

  2. Ostres Jordi, la meva admiració per ser capaç de fer notícies d’aquest nivell. Estic impressionat. M’ha semblat d’allò més curiós i interessant, de veritat que felicitats.