Bethany de Forest: mons impossibles per un forat

Qui més qui menys sap que és una càmera estenopèica, o pinhole, com li diuen els angloparlants. Pels despistats, podem dir breument que ve a ser l’expressió més senzilla del que és en essència una càmera fotogràfica: una capsa amb un forat. Evidentment, això és simplificar força, ja que caldria explicar com ha de ser el forat -que fa la funció d’objectiu- en relació a la focal desitjada, de les dimensions suport sensible (paper fotogràfic, pel·lícula, sensor), etc.

Però aquesta entrada no va de com dissenyar, construir-se o fer servir una càmera estenopèica. Potser algun dia ja ens hi posarem amb el tema. Més aviat es tracta de presentar-vos la Bethany de Forest, una fotògrafa holandesa que fa servir aquesta mena de càmeres de tecnologia mínima per construir unes imatges certament singular.

La Bethany fotografia paisatges, fonamentalment. Això no seria res de particular, ni tan sols en el món de la fotografia estenopèica. De fet, els paisatges es presten especialment a ser fotografiats amb aquesta mena de càmeres, que obliguen a temps d’exposició sovint molt llargs. El que sí és singular dels paisatges que fotografia la Bethany és que se’ls construeix ella mateixa. Són diorames, maquetes, reproduccions en miniatura de deserts, selves, boscos, llacs, construccions impossibles… I sempre amb una considerable càrrega de surrealisme.

La Bethany, que afirma no haver-se avorrit de la fotografia estenopèica tot i que fa 20 anys que la practica, treu profit de les perspectives de gran angular i l’enorme profunditat de camp pròpia d’aquesta tècnica per tal de construir escenes oníriques, coloristes i plenes d’una exuberant fantasia.

Val la pena fer un cop d’ull a la feina de la Bethany, visitar els seus mons impossibles vistos a través de l’estenop i deixar volar la imaginació. Us desitjo que gaudiu del viatge!