avatar

Irving Penn

aborigens-nova-guinea-PennEn una noticia de principis d’octubre anunciavem la mort, als 92 anys, d’Irving Penn, un dels fotògrafs que va revolucionar la fotografia dins el món de la moda durant els anys 40 i que va renovar també el retrat amb un replantejament a tots els nivells d’aquest genere.

Va néixer el 1917 a New Jersey i va començar a estudiar disseny, als 17 anys, a la Escola Museu d’Art Industrial de Filadèlfia. Volia ser dissenyador gràfic i en acabar els estudis es va traslladar a Nova York i a Mèxic, durant tot un any, per tal d’ampliar coneixements dins les tècniques de la pintura, una disciplina que també el va captivar. Va ser justament a la tornada d’aquesta estada a Mèxic -l’any 1943- quan va aconseguir el que era un somni en aquella època: començar a treballar per la revista Vogue, la revista “estrella” de la moda on -aquell mateix any-  es va consolidar com un dels fotògrafs que varen contribuir a esborrar la frontera que separava el retrat anomenat comercial i el retrat considerat artístic.

Penn es va marcar una línia de la que no es va separar mai. La aplicació de la mateixa tècnica amb independència del motiu a fotografiar, el tractament similar de la llum en les natures mortes que en els retrats, els plans molt curts que mostren tan sols una part significativa d’un rostre i la des-contextualització dels personatges, la utilització de fons blancs o neutres per destacar únicament la presencia, el cos i allò essencial de la persona retratada com a únic element expressiu.

Capote-PennUn sistema i un estil de treball que va crear escola i que més tard inspiraria a fotògrafs com Richard Avedon, que varen seguir i adoptar moltes de les seves renovadores propostes.

Considerat un gran purista degut als seus estrictes mètodes de treball, va arribar a muntar un estudi portàtil per viatjar a llocs tan remots en aquells moments com el Perú, el Marroc i altres zones de l’Àfrica per fotografiar els natius amb les seves vestimentes sobre fons de tela pintats per ell mateix seguint aquest estil tant personal.  Un estil simple i auster que dignificava tot allò que fotografiava, i alhora oferia el mateix tractament a una model de Manhattan que a un nen d’un carrer de Cuzco al Perú o una dona marroquina vestida amb parracs.

Els seus retrats, en un primer moment, ens mostren personatges famosos situats en espais minimalistes, enclotats entre dues parets en un pla general o mig que reflectia la seva personalitat. Amb el pas del temps es va anar apropant cada vegada més al subjecte, fent desaparèixer totalment el fons fins al punt que, una dècada més tard, aquest mateixos personatges -en alguns cassos- i tota una altra nova serie de famosos, els veiem en un primer pla que mostra tan sols el rostre o una part significativa de la cara com a únic element característic.

Kate-MossAquest és el cas del conegut retrat d’en Picasso que va fer l’any 1957 a Cannes, en el que tot l’espai s’omple amb la cara del pintor tapada per una part del barret i les solapes de l’abric entre ombres. Pràcticament només ens mostra un dels ulls del pintor, centrant la imatge en la intensa mirada de l’artista.

Amb aquesta mateixa intenció va deixar una gran quantitat de retrats de personatges com Joan Miró, Salvador Dalí, Arthur Miller, Tennessee Williams, Woody Allen, Ingmar Bergman o Janis Joplin, i escriptors com Cocteau i Truman Capote entre molts altres.

Va compaginar els seus treballs personals amb la feina a Vogue que va continuar, de fet, fins la seva mort. A l’abril del 2008 encara va publicar una fotografia d’una model, amb un vestit d’un conegut dissenyador, sobre un fons de paper blanc  seguint el seu estil característic. Actualment les seves obres s’exhibeixen en els principals museus del món, com el MoMA i el Metropolitan de Nova Iork, el Moderna Museet d’Estocolm o la National Gallery de Wahsington.

Penn-02Els seus treballs han estat també objecte de nombroses publicacions i a qualsevol web dedicada als mestres de la fotografia hi podeu trobar imatges que val la pena mirar i contemplar pausadament. Nosaltres recomanem visitar la ja coneguda “Masters of fine Art Photography” i una galeria de fotografies publicada al The New York Times.

En una entrevista li varen preguntar que hi trobava en el fet d’anar de viatge a Llatino-Amèrica i a l’Àfrica per fotografiar gent “primitiva”. La seva resposta va ser aquesta:

La gent a la que vaig  fotografiar no era primitiva. La gent primitiva viu a Nova Iork.

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “Irving Penn”

  1. Els que anem aprenent de fotografia (tant de tècnica com de la seva història i vessants) agraïm molt aquestes notícies tan ben treballades i interessants, bona feina !