No sabem si fou ell l’impulsor dels pseudònims en el món de la fotografia, però podria ben ser que fos així, ja que l’expressió “Tomàs de Rocabertí” és gairebé un acròstic del seu nom complet: Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí. Aquest noble català, amb un nom justificat per la llarga llista de títols que ostentava (comte de Peralada, vescomte de Rocabertí, comte de Savallà, marquès d’Anglesola i marquès de Bellpuig, altres títols menors, i amb grandesa d’Espanya), fou un dels primers fotògrafs empordanesos i és considerat el primer fotògraf amateur o aficionat de l’Empordà.
Nascut a Palma de Mallorca el 1840, Tomàs de Rocabertí fou el segon de tres germans (Antoni, Tomàs i Joana-Adelaida), fills tots ells d’una nissaga de l’alta noblesa catalana. Visqué la seva infantesa a Mallorca i la seva joventut a París, on estudià enginyeria de mines. La seva educació en els ambients de l’aristocràcia, i el seu interès cultural, forjaren en ell un caràcter fort, però, igual que el seu germà Antoni, no oblidà mai les seves arrels, ni l’interès per fer arribar la cultura al poble (el seu germà, però, hi destacà amb més dedicació, amb una tasca de mecenatge cultural considerable).
El 1875, els tres germans decidiren de retornar a l’Empordà, la pàtria familiar, i Tomàs aprofità els seus coneixements tècnics per a iniciar una gran obra de reconstrucció del patrimoni històric dels Rocabertí: la restauració dels castells de Peralada i de Requesens. Una restauració recreada, tal i com eren els gustos de l’època. De fet, per a la restauració del castell de Peralada s’aprofità l’annexió del proper edifici d’un antic convent, creant una arquitectura de grans dimensions, i s’hi construïren de nou dues grans torres, d’inspiració medievalista.
Tomàs de Rocabertí, però, com a bon enginyer que era, i amb els coneixements que tenia de la vida parisenca, no només es dedicà a les tasques de reconstrucció, sinó que també satisfeia la seva curiositat tècnica amb les novetats que arribaven de les terres septentrionals. Evidentment, fem referència a la fotografia.
Tomàs de Rocabertí adquirí una càmera fotogràfica, i prengué les lliçons de química necessàries per a poder produir les impressions fotogràfiques. No era pas un fet molt corrent, recordeu que parlem dels anys vuitanta… Del segle XIX!
Rocabertí fou un fotògraf a qui agradà l’experimentació amb els revelats: col·lodió, albúmina, gelatinobromur… La seva obra mostra sobretot imatges de Peralada (entre les que destaquen un vast reportatge sobre la reconstrucció del castell), retrats i fotografies de grup. És especialment notable l’Àlbum dels comtes, un importantíssim recull d’imatges dels edificis i territoris dels comtes de Peralada, datat el 1886, que Tomàs de Rocabertí elaborà en tot el seu procés: des de la presa de les imatges, al revelat, el positivat i la presentació amb peus de pàgina de les fotografies.
Mort l’any 1898, les seves obres -algunes amb clara autoria, d’altres amb autoria dubtosa- es guarden a la Biblioteca del Castell de Peralada. Igualment, allà es conserva la correspondència que mantingué amb el seu germà Antoni on, a banda d’altres temes, Rocabertí hi mostra el seu interès, els seus avenços i les seves dificultats amb la fotografia. Una mica com el que fem a Espaifotogràfic, però amb paper, ploma i tinta negra…
Un recull de la correspondència i algunes de les imatges, les podeu trobar en aquest article.
Comentaris