avatar

Treu la teva càmera al carrer

Sense títol, Garry Winogrand (1950)Un dels innegables atractius de la fotografia, com tantes vies d’expressió artística, és la varietat de formes que pot adoptar, la diversitat de gèneres o especialitats en les que es pot desplegar. Això fa que cadascú tingui múltiples possibilitats a l’hora de triar quina mena de fotografia és la que més li atreu. Les possibilitats són prou amplies: retrat, paisatge urbà o natural, macro, documentalisme, fotoreportatge… Inclús ens podem permetre el luxe, nosaltres els aficionats, de picotejar en diversos terrenys i experimentar segons ens vagui.

Probablement estareu d’acord que una de les especialitats fotogràfiques que imposa cert respecte als aficionats és el que els anglosaxons anomenen Street Photography, la fotografia de carrer. Aquesta implica desenvolupar certes habilitats per tal de confondre’s amb l’entorn, fer-se virtualment invisible, per poder fer les fotos sense pertorbar l’escena. Això obliga a reduir l’equip fotogràfic a la mínima expressió, doncs res crida més l’atenció que l’embalum d’una gran bossa de fotografia i una càmera ben grossa amb un zoom. En aquest sentit, les òptiques fixes, més petites i discretes, menys intimidadors, són les reines del carrer.

Aquesta mena de cacera fotogràfica també demana força atreviment i posar sota control la timidesa. També es fa imprescindible tenir una fina intuïció de quan no convé gens treure la càmera, per molt temptador que sigui, i quan ens podem arriscar a fer-ho. És precís també adquirir una gran capacitat d’anticipació, complementada amb bons reflexos, que ens permeti gairebé endevinar el que passarà a partir d’alguns indicis: un vianant a peu de semàfor esperant per creuar, un toll d’aigua al seu davant, aquell cotxe que ve més arrambat que els altres… Clic! I tot això, sense entrar encara en els aspectes purament fotogràfics! La veritat, la fotografia de carrer no és gens fàcil.

Que no sigui fàcil, però, no vol dir que no tingui un lloc destacat a la fotografia, que el hi té. Tots sabem citar alguns noms de fotògrafs que són referents absoluts i que varen cultivar aquest tipus de fotografia amb dedicació plena: H. Cartier-Bresson, Robert Doisneau, Garry Winogrand, Brassaï, W. Eugene Smith, Willy Ronis… Alguns d’ells figuren a l’historia de la fotografia com a precursors i mestres del foto-periodisme.

Typing pool, Steve GarthI actualment l’atracció que aquesta mena de fotografia exerceix en els aficionats encara és vigent, malgrat les dificultats evidents en un món cada cop més paranoic i legalista. A pesar dels conflictes i problemes que pot suposar avui dia apuntar amb una càmera a algú al mig del carrer, encara hi gent que s’hi atreveix a assumir els riscs per tal de crear imatges magnífiques.

Si hi teniu interès en el tema, us voldria recomanar una visita a un lloc web amb el que he ensopegat recentment: seconds2real.com. És el lloc web d’un col·lectiu internacional de fotògrafs de carrer. En aquest web hi podreu trobar algunes mostres del que s’està fent avui dia en aquest tipus de fotografia i fer-vos una idea de quina és la situació i les tendències actuals.

Encara que ja hi havíem parlat fa algun temps, dedicant les corresponents entrades en portada, us vull recordar dos noms que heu de tenir ben pressents si us interessa la fotografia de carrer: Elliott Erwitt, un clàssic, i Matt Stuart. I de pas, hi afegim un de nou: Steve Garth. Veure les fotos dels mestres sempre resulta inspirador i estimulant.

En acabar, només us queda agafar l’abric, una càmera amb un sol objectiu (50mm és una focal ideal, 28mm i 35mm queden pels més agosarats) i sortir a fer un vol per carrer. Ah! I la timidesa i les pors, les deixeu a l’armari.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris5 comentaris a “Treu la teva càmera al carrer”

  1. Ep, molt bon article!

    Al col·lectiu hi ha un català, un tal Cesc Giralt (a) Patxiwan:
    http://www.seconds2real.com/photographer/cesc-giralt/

  2. Cert! I amb unes fotos de carrer molt bones!

  3. On vols quedar? A Barcelona o a Figueres?

  4. Eh ! tranquil, em puc desplaçar perfectament a BCN, que segur que em desinhibeixo més.