Com us dèiem dies enrere aquest any els tallers presencials tindran força importància dins les activitats d’EF.
El dissabte 13 de febrer encetem la tanda de tallers que us tenim preparats per a aquesta temporada. Aquest cop amb un dels grans mestres: en Manolo Laguillo, catedràtic de fotografia a la facultat de Belles Arts de Barcelona.
Laguillo necessita poca presentació per als qui portin uns anys en aquest món, però si no és el cas, podeu llegir l’entrevista que li va fer en Joan Porredon i en podreu saber molt més sobre ell i el seu treball com a fotògraf.
De caràcter afable i tarannà humil, com tots els grans divulgadors, en Laguillo ens ofereix un taller que creiem que pot ser d’utilitat als qui tenen l’anhel de comunicar i aspiren a fer-ho, als que busquen el camí i als que han perdut la inspiració, per a tots els que realment volen fer un pas endavant en aquest món de la fotografia.
De cara a fer un text introductori al taller, en Manolo Laguillo ens respon:
Soy un acérrimo defensor de la enseñanza cara a cara, sobre todo en algo tan físico, tan corporal como la fotografía. La enseñanza a distancia puede que funcione en disciplinas predominantemente intelectuales, pero para aprender fotografía no hay nada que pueda sustituir el ver cómo trabaja alguien que lleva dedicado a ella desde hace mucho. Es inevitable que con los años se acabe llegando a una actitud corporal, a una gestualidad, a una economía en los movimientos, que se perciben sólo cuando se está en presencia del que es ducho en la materia. Estoy refiriéndome a cosas que no se dejan describir con palabras, y que apenas cabe registrar en vídeo.
Pero además de esta cuestión del aprendizaje del oficio por vía de la imitación –que en el fondo es la mejor manera de aprender–, está la inyección de motivación, el empuje, la marcha, que todo taller, cursillo o seminario te aporta. La creatividad no cae llovida del cielo, que unos tienen y otros no, sino que es algo que puede cultivarse. Hay técnicas para estimularla, liberarla y potenciarla. Y son técnicas que podemos aprender.
Com podem desenvolupar la nostra creativitat? Doncs de moment podem fer un primer pas: assistint al taller.
El taller versarà doncs sobre el fet creatiu a la fotografia i seguirem el següent programa:
Primera part
- Imatges i llenguatge visual, dues maneres diferents d’expressar-se
- Com ser creatius i tenir ocurrències (d’on em ve la inspiració?)
- Breu descans per a prendre un cafè i pastes
- El plantejament d’un projecte (que em ve de gust fer?)
- Estratègies per a millorar en fotografia (soc tan dolent com a vegades crec?)
- Trucs i consells per refinar els nostres hàbits fotogràfics.
- Pausa per dinar tot fent un entrepà
Segona part
- Sessió de fotografia a l’aire lliure per resoldre un encàrrec ràpid.
- Exposició i discussió en grup de tot el que hem fet.
Sopar i col·loqui
Com podreu veure els que heu vingut alguna vegada als tallers d’EF, també el funcionament d’aquest taller te una concepció diferent i potser fins i tot creativa podríem dir-ne.
Aquest cop, a petició del ponent, farem una pausa breu per dinar i poder aprofitar al màxim les hores de sol per a fer la sessió a l’aire lliure. Hi haurà entrepans i refrescos per a tothom.
En canvi, després del taller qui ho vulgui es podrà quedar a sopar al mateix lloc on acostumem a fer-ho, el Restaurant La Taverna de les Sedes, on gaudirem d’un ambient molt més distès. El sopar no és obligat, però si aconsellable. Per això us animem a venir ja que allà tindrem mes estona per xerrar, compartir opinions i fer contactes.
Aquesta jornada tindrà lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (Masia Can Banús, C/Marqués de Barberà 9, Vilassar de Dalt, veure Google Maps). L’horari serà de de 10h a 20:00h, amb un petit descans a la primera part. El preu és de 80€ el taller sense sopar o bé 105€ amb el sopar inclòs (25€).
La inscripció al taller és formalitza en fer l’ingrés en el compte 0081-0379-88-0001142220 del Banc de Sabadell (titular Espaifotografic). És imprescindible que indiqueu el nom, telèfon i email de contacte en el concepte de l’ingrés. La data límit per inscriure’s és el dimecres 10 de febrer.
Hem creat una secció als fòrums dedicada al taller des d’on us mantindrem informats. També és el lloc adient per avisar-nos si feu el pagament del taller i on també podreu fer consultes sobre el taller.
Si voleu contactar amb nosaltres per email, feu-ho a tallers.ef@gmail.com.
![Dia D(-1) [Comienzo inminente]](/wp/wp-content/themes/espaifotografic/thumbs/f89efb14e418f4c1459df522fe7f8224.jpg)
Tinc greus problemes per acceptar o entrar en sintonia amb el que diu M. Laguillo en el seu text introductori.
No comparteixo l’ideal que el mimetisme sigui la forma d’aprenentatge, encara que òbviament mai despreciaría una classe o curs presencial, ni seva ni de cap altre professor. Precisament els grans mestres del Renaixentista, solien dir als seus protegits (alumnes o ajudants) que tractaran de veure, no com feia les coses el mestre, sinó, perquè no les cap d’una altra manera per tal de trobar la raó del procediment. Això és molt diferent a la imitació i el que realment es necessita aprendre és descobrir els perquès de les coses.
Aixó no treu que lamenti moltissim, no poder asistir donat que els dissabtes justament es el dia en que es concentran les meves responsabilitats profesionals.
Pel que se, es un taller molt recomenable.
Comentari per noxeus — 2 febrer 2010 @ 17:44
Caram Noxeus, partint de la base que cadascú veu les coses com les veu i tenint tot el dret a manifestar els nostres parers, penso que una afirmació com la que fas, hauria d’estar fonamentada amb l’experiència d’haver estat present al taller i veure com es desenvolupa. No pots trobar la “raó del procediment”, penso, si primer no saps quin és el procediment i és aquí on la imitació comença les seves pautes i és després de reconeixe’l on entra la nostra raó. Almenys jo sempre ho he fet així, primer he imitat, copiat, plagiat al mestre per després començar a aportar coses personals al procès. I pel que he pogut coniexer personalment del mestre Laguillo aquest punt, el de la “raó del procediment”, és una de les seves principals motivacions…
Comentari per Joan Porredon — 3 febrer 2010 @ 11:04
Amic Joan: És que jo no poso en dubte cap procediment. Com tu bé dius, caldria haver-lo experimentat.
Jo dic:
1r- que tinc problemes per entrar en sintonia. (i això és molt concret, no significa res més que el que diu, i tinc problemes amb moltes coses)
2n- paso a fer una generalització afirmant – i ho mantinc – que el mimetisme no és la millor forma d’aprenentatge de disciplina alguna. Si no ho he llegit malament, això diu el text introductori.
Repeteixo que no estic prejutjant una forma de realitzar un taller, sinó unes afirmacions en un escrit i ja que parles l’experiència, potser per tenir una opinió, no sigui necessària exclusivament la que tu esmentes. Pot haver-hi altres, com la meva pròpia experiència.
Seria un idiota si tractés de fer comparacions entre el sr. Laguillo i jo. Déu em lliure! Però mira, 19 anys donant classes de fotografia, també donen possibilitats de formar-se una opinió.
I amb el vostre permís, espero, la segueixo tenint.
Comentari per noxeus — 4 febrer 2010 @ 11:54
Noxeus, entenc el que dius, però la teva apreciació només es basa en el petit text que ens va fer en Laguillo a modo d’introducció.
Penso que aquest text es una mica el reflex del que es va parlar a la trobada que vàrem tindre amb ell i a riscos de no desvetllar cap intimitat, te’n faré cinc cèntims.
Ens va dir que feia anys que toca el llaüt i abans de conèixer a la seva dona, que casualment també es llaütista (de professió), assajava unes hores al dia. Ell diu que ara, que practica molt menys, toca molt millor, perquè? doncs per aquest mimetisme que argumenta.
Certament comparteixo el que diu.
A qualsevol professió passa. El fet d’agafar un martell per exemple, una cosa tan bàsica com això, s’adquireix gairebé per simpatia i encara que no s’expliqui com fer-ho, si t’hi fixes es molt diferent com agafa un martell un manyà o un fuster i la manera en que fan els cops també. Crec que es això al que es refereix.
De tota manera, un curs com aquest, a un preu realment bo per la categoria del ponent i tenint en compte que aquest no es presta massa a fer-ho i que l’hem anunciat tard i no hi ha massa gent apuntada, no ens estem fent cap favor discutint sobre aquesta nimietat…
En aquest vaixell hi som tots…
Comentari per pepminguez — 4 febrer 2010 @ 12:56
Ha arrivat el moment de tancar la boca o seguir de forma privada.
Comentari per noxeus — 4 febrer 2010 @ 19:55
Ei deixeu-me dir la meva. Jo en tots els tallers que he fet amb fotògrafs precisament del que més he apres -potser lo únic valuós- es això que diu, potser mal anomenant-lo, imitació.
M’interessa **com** pensen, no m’interessa tant **què** pensen. La oportunitat es veure com es mouen, com enfronten situacions i com resolen idees, no que m’expliquin receptes. De fet les receptes si que son la essència de la imitació en sentit pejoratiu doncs -soles- es queden en reproduir lo mes superficial i fan fer coses sense ànima… això, el que mola, es que els bons ens ensenyin l’ànima que sempre s’absorbeix quelcom.
Comentari per Joan (tru) — 5 febrer 2010 @ 10:05
[...] Taller de Creativitat fotogràfica, amb Manolo Laguillo » [...]
Retroping per espaifotografic.cat - tot fotografia — 10 febrer 2010 @ 19:06