Comentaris a: Taller de Creativitat fotogràfica, amb Manolo Laguillo

Per: Joan (tru)

Joan (tru) — Fri, 05 Feb 2010 09:05:42 +0000

Ei deixeu-me dir la meva. Jo en tots els tallers que he fet amb fotògrafs precisament del que més he apres -potser lo únic valuós- es això que diu, potser mal anomenant-lo, imitació.

M’interessa **com** pensen, no m’interessa tant **què** pensen. La oportunitat es veure com es mouen, com enfronten situacions i com resolen idees, no que m’expliquin receptes. De fet les receptes si que son la essència de la imitació en sentit pejoratiu doncs -soles- es queden en reproduir lo mes superficial i fan fer coses sense ànima… això, el que mola, es que els bons ens ensenyin l’ànima que sempre s’absorbeix quelcom.

Per: noxeus

noxeus — Thu, 04 Feb 2010 18:55:04 +0000

Ha arrivat el moment de tancar la boca o seguir de forma privada.

Per: pepminguez

pepminguez — Thu, 04 Feb 2010 11:56:11 +0000

Noxeus, entenc el que dius, però la teva apreciació només es basa en el petit text que ens va fer en Laguillo a modo d’introducció.

Penso que aquest text es una mica el reflex del que es va parlar a la trobada que vàrem tindre amb ell i a riscos de no desvetllar cap intimitat, te’n faré cinc cèntims.

Ens va dir que feia anys que toca el llaüt i abans de conèixer a la seva dona, que casualment també es llaütista (de professió), assajava unes hores al dia. Ell diu que ara, que practica molt menys, toca molt millor, perquè? doncs per aquest mimetisme que argumenta.

Certament comparteixo el que diu.

A qualsevol professió passa. El fet d’agafar un martell per exemple, una cosa tan bàsica com això, s’adquireix gairebé per simpatia i encara que no s’expliqui com fer-ho, si t’hi fixes es molt diferent com agafa un martell un manyà o un fuster i la manera en que fan els cops també. Crec que es això al que es refereix.

De tota manera, un curs com aquest, a un preu realment bo per la categoria del ponent i tenint en compte que aquest no es presta massa a fer-ho i que l’hem anunciat tard i no hi ha massa gent apuntada, no ens estem fent cap favor discutint sobre aquesta nimietat…

En aquest vaixell hi som tots…

Per: noxeus

noxeus — Thu, 04 Feb 2010 10:54:41 +0000

Amic Joan: És que jo no poso en dubte cap procediment. Com tu bé dius, caldria haver-lo experimentat.
Jo dic:
1r- que tinc problemes per entrar en sintonia. (i això és molt concret, no significa res més que el que diu, i tinc problemes amb moltes coses)
2n- paso a fer una generalització afirmant – i ho mantinc – que el mimetisme no és la millor forma d’aprenentatge de disciplina alguna. Si no ho he llegit malament, això diu el text introductori.
Repeteixo que no estic prejutjant una forma de realitzar un taller, sinó unes afirmacions en un escrit i ja que parles l’experiència, potser per tenir una opinió, no sigui necessària exclusivament la que tu esmentes. Pot haver-hi altres, com la meva pròpia experiència.
Seria un idiota si tractés de fer comparacions entre el sr. Laguillo i jo. Déu em lliure! Però mira, 19 anys donant classes de fotografia, també donen possibilitats de formar-se una opinió.
I amb el vostre permís, espero, la segueixo tenint.

Per: Joan Porredon

Joan Porredon — Wed, 03 Feb 2010 10:04:50 +0000

Caram Noxeus, partint de la base que cadascú veu les coses com les veu i tenint tot el dret a manifestar els nostres parers, penso que una afirmació com la que fas, hauria d’estar fonamentada amb l’experiència d’haver estat present al taller i veure com es desenvolupa. No pots trobar la “raó del procediment”, penso, si primer no saps quin és el procediment i és aquí on la imitació comença les seves pautes i és després de reconeixe’l on entra la nostra raó. Almenys jo sempre ho he fet així, primer he imitat, copiat, plagiat al mestre per després començar a aportar coses personals al procès. I pel que he pogut coniexer personalment del mestre Laguillo aquest punt, el de la “raó del procediment”, és una de les seves principals motivacions…

Per: noxeus

noxeus — Tue, 02 Feb 2010 16:44:32 +0000

Tinc greus problemes per acceptar o entrar en sintonia amb el que diu M. Laguillo en el seu text introductori.
No comparteixo l’ideal que el mimetisme sigui la forma d’aprenentatge, encara que òbviament mai despreciaría una classe o curs presencial, ni seva ni de cap altre professor. Precisament els grans mestres del Renaixentista, solien dir als seus protegits (alumnes o ajudants) que tractaran de veure, no com feia les coses el mestre, sinó, perquè no les cap d’una altra manera per tal de trobar la raó del procediment. Això és molt diferent a la imitació i el que realment es necessita aprendre és descobrir els perquès de les coses.
Aixó no treu que lamenti moltissim, no poder asistir donat que els dissabtes justament es el dia en que es concentran les meves responsabilitats profesionals.
Pel que se, es un taller molt recomenable.