Comentaris a: Shinji Abe, des del cor de Tokyo

Per: jaume8

jaume8 — Tue, 09 Feb 2010 12:43:41 +0000

penso que treballar en químic i desentendre’s de tot el digital es una opció molt personal,vital, entenc que ell si sent més còmode i per tant facilita el seu treball, penso que hem de triar la maquinaria y tecnologia que mes ens agradi, independentment del que ens diu el mercat, estic totalment segur que això es un punt a favor per a les nostres imatges. encara que ens porti més feina, aparentment, que un altre sistema. però sempre ens deixem endur pel que dicta el mercat, les modes…

Per: J

Tue, 09 Feb 2010 11:15:55 +0000

Desgraciadament (per ells) hi ha molt fotògraf que abusa dels angulars creant una falsa perspectiva (que cerca la espectacularitat) que resulta totalment artificiosa; en Noxeus té tota la raó. Aquest fotògraf tracta d’acostar-se a l’estil clàssic del sr. Klein per posar un ex. de foto dinàmica, natural, de vida al carrer amb òptiques normals, suposo que no deu anar més enllà del 35mm al 50mm i això es nota per la naturalitat que aporta la seva visió.
El que treballi en químic és totalment irrellevant. És una curiositat.

Per: noxeus

noxeus — Tue, 09 Feb 2010 10:05:51 +0000

Jo, li he donat moltes voltes a això, sense arribar a una conclusió. Suposo que tot ha de dependre de la relació que cada un ja tingui amb el laboratori químic. Per a uns, un romanticisme seductor, per a altres, de tant en tant estarà bé i altres no el voldran veure ni en pintura.
Jo he passat milers d’hores, tancat en una ratera sota llum vermella i la veritat, no ho enyoro per a res. Però veus, tampoc no li faria escarafalls a “molt de tant en tant” tancar-me, posar una bona música i positivar alguna foto en blanc i negre. En canvi, en color, ni borratxo. Molt millor el digital.

Per: JordiPM

JordiPM — Tue, 09 Feb 2010 08:28:03 +0000

És interessant, veure com la fotografia química es resisteix a morir. Un valor afegit? Jo penso que sí. Però no per a l’obra, sinó per al fotògraf. La fotografia digital, indubtablement, ha estat una revolució molt positiva en tots els àmbits. Ara bé, sovint em pregunto si som fotògrafs o informàtics. La fotografia digital ha abandonat el plus d’artesania que tenia la fotografia química. No m’estranyaria que l’ús de la fotografia química creixés una mica i tot, en els propers anys, un cop superat l’enlluernament digital…!

Per: noxeus

noxeus — Tue, 09 Feb 2010 07:58:11 +0000

L’ús de la fotografia química és una opció personal, que de vegades es vol convertir en un “valor afegit” en el que jo no estic d’acord. Com dic, a hores d’ara, ja és només una opció de cada fotògraf. Imprimeix caràcter sí, però també l’imprimeix el digital, els post-processats o qualsevol altra tècnica que només és això: tècnica.
El que més m’atrau del treball (el que he vist, clar) de Shinji és la seva pràctica renúncia a les lents angulars. Això ofereix un punt d’atenció sobre el subjecte i facilita a l’observador -mitjançant la reproducció d’una perspectiva natural- la posada en situació.
Com diu el Pep, hi ha alguna cosa de generacional i japonès. És aquesta fotografia urbana, costumista, reflex de la societat que envolta al fotògraf. Però hi ha una diferència: els pares o avis no s’haguessin permès tanta rebeldia en la disposició de línies i haguéssim vist imatges més equilibrades, menys caòtiques i més ordenades. Però clar, això també forma part del seu segell personal.