avatar

Agustí Centelles a Sàpiens

Darrerament, Agustí Centelles ha estat notícia en tots i cada un dels mitjans de comunicació del nostre país, tot i que això no ha estat causat per la qualitat i l’excel·lència de la seva obra, sinó per altres motius més lamentables. En tot cas, ara que ja han passat prou dies d’ençà que esclatà la polèmica, i que ja es pot començar a analitzar la realitat amb més calma, la revista Sàpiens obre el seu número del mes de febrer amb un reportatge sobre aquest magnífic fotoperiodista català.

El reportatge que ens presenta Sàpiens recull una completa però amena biografia de Centelles, des del seu inicial interès per la fotografia, fins a la seva marginació de postguerra, passant per l’època que el féu famós com a fotoreporter: la feina com a periodista de diari, les seves imatges de la Catalunya republicana, els reportatges de guerra, a Barcelona i al front d’Aragó i, com no podia ser d’altra manera, la seva experiència documentalista als camps de concentració d’Argelers i, sobretot, de Bram.

El reportatge s’acompanya de textos i reflexions de coneguts fotoperiodistes com Pepe Baeza, Colita, Paco Elvira o Sandra Balsells. A més, són de gran interès les imatges que il·lustren els textos, totes elles de Centelles.. El reportatge es clou amb dues entrevistes creuades, una dedicada als hereus de Centelles, on expliquen les causes de la venda del llegat, i una altra dedicada a Jordi Roca, director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, que exposa la versió del Govern en aquest afer.

I, per si això no fos poc, la revista Sàpiens d’aquest més obsequia els seus lectors amb quatre reproduccions de fotografies de Centelles, on es recullen escenes de la guerra, des del front fins a la rereguarda.

Ei, encara no sou al quiosc?

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “Agustí Centelles a Sàpiens”

  1. No! Perque ja la tenim a casa. Feia dies que rumiava que valia la pena fer una entrada. Veig que has estat atent. Gràcies per estalviar-me la feina. Val la pena llegir-lo. “Paraula d’escolanet.”

  2. Me n’hi vaig pitant ! Ostres sóc fan d’aquesta revista, ja només faltava això :-)
    Gràcies un altre cop Jordi!

  3. Ja fa dies que la tinc, està de conya !