avatar

Fotografiar i refotografiar

Refotografia de la imatge dels germans Ascaso a les Rambles, el 20 de juliol de 1936 (Arxiu Centelles/Ricard Martínez)Segurament, tota persona que llegeixi aquest article estarà interessada, en menor o major mesura, per la fotografia, per l’acció de fotografiar. El que us proposem és anar més enllà: no només fotografiar, sinó refotografiar. La refotografia és una pràctica reflexiva sobre la fotografia que ens permet aprofitar una de les grans virtuts d’aquest art: aturar el temps en un instant i capturar els efímers moments decisius.

En sí, la refotografia és un concepte molt simple. Refotografiar sols significa tornar a fotografiar allò que ja ha estat fotografiat abans. El interval de temps que es produeix entre la fotografia i la refotografia és el que dóna sentit a aquesta pràctica, i com més diferències s’hi apreciïn, en equilibri amb els referents que es mantenen intactes, i que ens permet identificar la fotografia original amb la seva refotografia, millor.

Hi ha dues grans maneres de fer refotografia. La primera, més evident, és senzillament tornar a prendre una fotografia a partir de l’enquadrament de la fotografia original. Així doncs, obtenim dues imatges: la original, i la nova. Podem agafar una imatge antiga de la nostra ciutat, i tornar a fotografiar la mateixa escena. Posades de costat, podem comparar-les i fer un molt interessant exercici de reflexió sobre el pas del temps. Podem fer, a més, infinites refotografies, fins a tenir una bona col·lecció històrica a partir d’imatges on el temps s’ha congelat.

L’altra manera és sobreposant una imatge sobre l’altra, fent coincidir els elements estables. Això es pot fer gràcies a les eines de tractament gràfic, o senzillament fent aparèixer una còpia impresa de la fotografia original en la nova fotografia (tot i que aquest sistema comporta que, en general, la mà que sustenta la còpia aparegui també en la imatge).

Què, us hi animeu? Si teniu Flickr, hi ha un grup dedicat a aquesta pràctica: Looking into the past. Igualment, us recomanem un bloc on usen aquesta tècnica, amb intenció divulgativa: Arqueologia del punt de vista, de Ricard Martínez.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris5 comentaris a “Fotografiar i refotografiar”

  1. Gràcies per aquesta noticia Jordi.

    De la pàgina del Ricard Martínez he tret aquesta, que certament es colpidora. Pels qui varen estar a la passejada de Barcelona.

    http://arqueologiadelpuntdevista.blogspot.com/2010/01/el-bombardeo-de-sant-felip-neri-y-dora.html

  2. Ostres sí, aquí a Figueres amb motiu de la Capital Catalana de Cultura es va fer una exposició al carrer d’aquest tipus, i em va semblar molt interessant, fa pensar, i no pas en la fotografia sinó en la història.

    Ostres sí, Pep.

  3. Una cosa que es podria enquadrar en aquest tema seria l’exposició que recomanar fa molt de temps en:
    http://www.espaifotografic.cat/phpBB3/viewtopic.php?f=15&t=1289&start=0 i que al seu moment, Març del 2009 només va comptar amb 96 entrades i cap comentari! No sabia que es deia així aquest tipus de fotografia però em resulta molt interessant!

  4. Gràcies per l’enllaç i l’interès
    El treball de Gustavo Germano és molt interessant. És tan intel.ligent, que no necessita acudir a un lloc determinat per refotografiar les amputacions tan brutals de les que ens parla.
    Penso que els treballs amb aquest mètode pivoten sobre l’assimilació del Patrimoni. Ja sigui el patrimoni fotogràfic a partir del que es treballa, o l’històric, els fets que representen. Vaig voler explicitar això a la instal.lació de Figueres, que, precisament es deia així, Patrimoni.
    Crec que això és especialment significant ara, quan tan els fons fotogràfics, com els fets que representen sovintegen més els diaris i altres mitjans de comunicació i algun jutjat, que no els llibres d’història, com seria d’esperar, donat el temps transcorregut.

  5. Es una proposta ben interessant, però també m’ha semblat especialment interessant el concepte al començament de la entrada que fa referència a “fotografiar per l’acció de fotografiar”. Moltes vegades he vist reflexions i preguntes a propòsit dels motius que ens impulsen a fer fotografies.
    Quan fotografiem per la acció de fotografiar … Volem explicar quelcom?. O nomes volem sentir el click de l’obturador?.