Segurament, tota persona que llegeixi aquest article estarà interessada, en menor o major mesura, per la fotografia, per l’acció de fotografiar. El que us proposem és anar més enllà: no només fotografiar, sinó refotografiar. La refotografia és una pràctica reflexiva sobre la fotografia que ens permet aprofitar una de les grans virtuts d’aquest art: aturar el temps en un instant i capturar els efímers moments decisius.
En sí, la refotografia és un concepte molt simple. Refotografiar sols significa tornar a fotografiar allò que ja ha estat fotografiat abans. El interval de temps que es produeix entre la fotografia i la refotografia és el que dóna sentit a aquesta pràctica, i com més diferències s’hi apreciïn, en equilibri amb els referents que es mantenen intactes, i que ens permet identificar la fotografia original amb la seva refotografia, millor.
Hi ha dues grans maneres de fer refotografia. La primera, més evident, és senzillament tornar a prendre una fotografia a partir de l’enquadrament de la fotografia original. Així doncs, obtenim dues imatges: la original, i la nova. Podem agafar una imatge antiga de la nostra ciutat, i tornar a fotografiar la mateixa escena. Posades de costat, podem comparar-les i fer un molt interessant exercici de reflexió sobre el pas del temps. Podem fer, a més, infinites refotografies, fins a tenir una bona col·lecció històrica a partir d’imatges on el temps s’ha congelat.
L’altra manera és sobreposant una imatge sobre l’altra, fent coincidir els elements estables. Això es pot fer gràcies a les eines de tractament gràfic, o senzillament fent aparèixer una còpia impresa de la fotografia original en la nova fotografia (tot i que aquest sistema comporta que, en general, la mà que sustenta la còpia aparegui també en la imatge).
Què, us hi animeu? Si teniu Flickr, hi ha un grup dedicat a aquesta pràctica: Looking into the past. Igualment, us recomanem un bloc on usen aquesta tècnica, amb intenció divulgativa: Arqueologia del punt de vista, de Ricard Martínez.
.jpg)
pepminguez
dimecres, 17 de febrer de 2010 a les 16:00
Gràcies per aquesta noticia Jordi.
De la pàgina del Ricard Martínez he tret aquesta, que certament es colpidora. Pels qui varen estar a la passejada de Barcelona.
http://arqueologiadelpuntdevista.blogspot.com/2010/01/el-bombardeo-de-sant-felip-neri-y-dora.html
atzucac
dimecres, 17 de febrer de 2010 a les 17:02
Ostres sí, aquí a Figueres amb motiu de la Capital Catalana de Cultura es va fer una exposició al carrer d’aquest tipus, i em va semblar molt interessant, fa pensar, i no pas en la fotografia sinó en la història.
Ostres sí, Pep.
José-Angel
dimecres, 17 de febrer de 2010 a les 17:16
Una cosa que es podria enquadrar en aquest tema seria l’exposició que recomanar fa molt de temps en:
http://www.espaifotografic.cat/phpBB3/viewtopic.php?f=15&t=1289&start=0 i que al seu moment, Març del 2009 només va comptar amb 96 entrades i cap comentari! No sabia que es deia així aquest tipus de fotografia però em resulta molt interessant!
Ricard Martínez
dijous, 18 de febrer de 2010 a les 17:33
Gràcies per l’enllaç i l’interès
El treball de Gustavo Germano és molt interessant. És tan intel.ligent, que no necessita acudir a un lloc determinat per refotografiar les amputacions tan brutals de les que ens parla.
Penso que els treballs amb aquest mètode pivoten sobre l’assimilació del Patrimoni. Ja sigui el patrimoni fotogràfic a partir del que es treballa, o l’històric, els fets que representen. Vaig voler explicitar això a la instal.lació de Figueres, que, precisament es deia així, Patrimoni.
Crec que això és especialment significant ara, quan tan els fons fotogràfics, com els fets que representen sovintegen més els diaris i altres mitjans de comunicació i algun jutjat, que no els llibres d’història, com seria d’esperar, donat el temps transcorregut.
Càu
diumenge, 21 de febrer de 2010 a les 11:18
Es una proposta ben interessant, però també m’ha semblat especialment interessant el concepte al començament de la entrada que fa referència a “fotografiar per l’acció de fotografiar”. Moltes vegades he vist reflexions i preguntes a propòsit dels motius que ens impulsen a fer fotografies.
Quan fotografiem per la acció de fotografiar … Volem explicar quelcom?. O nomes volem sentir el click de l’obturador?.