avatar

Gestió de color (II), de Joan Boira

Aquesta és la continuació, el segon i darrer article de Joan Boira de la sèrie dedicada al tema de la gestió del color en fotografia digital.

Joan Boira és assessor tècnic per fotògrafs i es dedica a la formació en fotografia des del 2002. Està especialitzat en donar cursos i tallers sobre calibratge del color de pantalles i impressores, sobre programes de tractament fotogràfic com Adobe Photoshop i Lightroom, així com en l’assessorament per l’optimització d’equips i flux de treball.

Calibratge del monitor

Pantalla NECQuan realitzem una fotografia, pretenem que aquesta es pugui visualitzar o reproduir mostrant-la tal i com nosaltres la interpretem.

L’avaluació dels valors de la imatge i els seus ajustaments o retocs necessaris, els realitzarem valorant la imatge en funció de valors tècnics (histograma, balanç de color, etc.). I evidentment, de la nostra percepció visual a través de la pantalla de l’ordinador.

La qualitat del monitor i el temps d’ús efectiu, juguen un paper molt important per a una bona o correcta visualització, però el fonamental és: Que estigui calibrat i perfilat.

Quan parlem de calibrar una pantalla, normalment ens referim a aquests dos processos:

  • Cal·libratge.
  • Perfilat.

El calibratge és un procés d’ajust del dispositiu, perquè representi les imatges de la forma més neutra que li sigui possible, traient el màxim rendiment del mateix.

A partir d’un calibratge precís aconseguirem un punt de partida, a partir del qual podrem realitzar la generació del seu perfil.

El perfil és un arxiu que descriu el comportament del dispositiu, indicant quines són les característiques de reproducció del color, i els límits que aquest pot representar. Aquest arxiu pot ser editable per realitzar modificacions en el comportament de reproducció (opció avançada, disponible a alguns paquets de calibratge).

El procés de perfilat analitza els valors de color que representa el dispositiu, a través d’unes mostres de color i densitat, i els relaciona amb els que teòricament hauria de representar, descrivint el comportament d’aquest dispositiu.

El programari de perfilat pot realitzar canvis a la targeta de vídeo per aconseguir un resultat més adequat.

El perfil descriu el comportament del monitor en el moment de la seva creació. Si varia el calibratge, les condicions en què es va crear o transcorre un cert temps (orientativament, el temps pot oscil·lar entre 15 o 30 dies). El perfil ja no és vàlid, perquè deixa de ser precís.

Un correcte procés de calibratge i perfilat garanteix el millor comportament del dispositiu. El que no vol dir que dos dispositius del mateix tipus es comportin exactament igual.

La finalitat és que la reproducció de les imatges sigui de la manera més fidel possible i representant la màxima gamma de l’espectre, dins de les capacitats de reproducció d’un monitor, que en gairebé tots els casos és molt semblant a l’espai de color sRGB, a excepció d’algun model de Eizo i Nec que són capaços de reproduir pràcticament l’espai de color Adobe RGB (1998), que conté més gamma de color que el sRGB.

Existeixen diferents dispositius per calibrar i perfilar en el mercat, així com diferents programes per al seu ús. I més o menys, tots compleixen la seva funció (alguns millor que altres).

Programa de calibratge i perfilatEl secret d’un bon calibratge (i perfilat) resideix en els valors que desitgem obtenir. I és en aquest punt, en què uns donen uns valors com els únics vàlids i altres ens indiquen altres diferents.

Podem partir de dos conceptes diferents per guiar-nos, en funció de plantejar-nos si volem tenir uns valors genèrics seguint el plantejament d’un estàndard o igualar al màxim els valors de visualització del monitor, a la referència final que ens interessi (impressora, laboratori, web, impremta, etc.).

Si el que volem és calibrar i perfilar el monitor segons un valor estàndard, que ens doni el màxim rendiment del mateix, sense necessitat d’igualar-lo a cap dispositiu o prova d’impressió, és molt recomanable cenyir-nos als valors referenciats a la normativa ISO 3.664: 2.009 per unificar criteris amb uns valors establerts com un estàndard internacional en el sector.

La normativa ISO dóna uns valors “ideals” d’ajust per al calibratge i el perfilat el monitor, tenint en compte que el que volem és treure el màxim partit del nostre monitor i reproduint les imatges amb la seva millor capacitat de reproducció, tenint en compte el que poden donar de si la majoria dels monitors adequats per al seu ús en fotografia.

Aquests valors són:

  • Ajustament de la cromaticitat dels blancs (en el monitor) a D65. Excepte que el monitor estigui en comparació directa amb impressions o transparències, en aquest cas el valor de cromaticitat ha de ser equivalent al suport de l’original a comparar.Per a aquesta finalitat s’ha d’ajustar a D50 (sempre comparant la imatge del monitor a una impressió o transparència col·locada en una taula de llum).
  • Luminància mínima de 80 cd/m2, màxim 160 cd/m2.

A la pràctica, en els monitors de tub, el valor habitual recomanat és de 80 cd/m2. Mentre que a monitors plans, el valor sol oscil·lar entre 120 o 160 cd/m2, sent 160 el valor recomanat per la seva comparació amb mostres impreses.

Aquesta configuració fa que aprofitem al màxim el nostre monitor, però si el destí de la imatge és la impressió (laboratori, impremta o impressora), els ajustaments de reproducció realitzats a la pantalla poden no ser els més adequats mostrant la imatge del monitor d’una forma diferent de com apareixerà la imatge impresa.

Cal tenir en compte que la comparació visual directa de la imatge del monitor respecte a un original imprès (còpia, prova de contracte, etc.) S’ha de fer en condicions adequades, és a dir la imatge impresa ha de ser visualitzada en una taula de de llum adequada, per exemple Just-normlicht o Gti (www.gtilite.com). Amb el programari de calibratge i perfilat Basiccolor Display i algunes taules de color (de Just-normlicht) podem mesurar el valor de la llum de la taula de color i intentar igualar-lo en el procés de calibratge del monitor, aconseguint una gran semblança a l’hora de comparar impressió amb imatge en pantalla.

ColorMunkie de X-Rite La Gamma

La gamma és una corba d’adaptació de lluminositat que afecta els tres canals de color (Red, Green i Blue) independentment, per aconseguir que la reproducció dels tons sigui de la forma més semblant a com els percep l’ull humà (tant en altes llums, com en mitjanes o altes). Aquesta corba descriu la modificació de la gamma entre el senyal d’entrada i la que mostra la pantalla.

Per regla general sol recomanar el seu ajust a 2,2. Actualment existeix programes de calibratge que permeten seleccionar una nova opció diferent de les habituals 1,8 o 2,2, és l’ajust per L* (L-Star), com per exemple: Basiccolor Display o Eizo Color Navigator.

L* és una corba de gamma que imita la resposta del canal L* (Lluminositat) de l’espai de color CIELAB (L*a*b*). Sent més contrastat que el valor 2,2 en els tons mitjans.

Un cop hem realitzat el calibratge i el perfilat hem de fer alguna prova de revisió. Per a revisar el resultat de la nostra calibratge i perfilat.

En la majoria de programes, un cop acabat el procés ens mostren el “abans i el després” de l’perfilat, però pocs ens ofereixen resultats que ens indiquen valors de mesura que ens mostrin l’estat i les mancances del nostre monitor.

Aquests són els programes més coneguts o habituals i les seves característiques:

  • Eye One Match (de X-Rite). Ens mostra els valors demanats i els finals que hem aconseguit (Temperatura de color, gamma, luminància i llum ambiental) i permet la possibilitat de veure canvis de la calibratge activada i desactivada. Aquest programa ve amb el colorímetre Eye One Display (i1 Display). Permet realitzar una prova de validació (mostra els valors demanats i els finals que hem aconseguit).
  • Spyder 3 Elite (de Datacolor).Permet la possibilitat de veure canvis de la calibratge activada i desactivada. Aquest programa ve amb el colorímetre Spyder 3 Elite.
  • BasICColor Display (de BasICColor ). Un dels millors programes i més complets. Opcions de calibratge: Oficina, preimpressió, segons normativa ISO 3.664 i ISO12646, fotografia, vídeo, disseny web i portàtil. Programari independent del dispositiu, es pot fer servir amb la majoria de calibradors. Ens permet realitzar una prova de validació, que mostra els valors demanats i els finals que hem aconseguit (punt blanc, gamma, luminància del blanc i del negre, contrast i les desviacions indicades en valors Delta E de diferents mostres de colors i densitats). Punt de blanc manual i possibilitat d’edició de la corba de calibratge. Software independent del dispositiu, pot usar-se amb la majoria de calibradors. Instruments de mesura: SQUID2 basICColor, EyeOne Display (1, 2, Monitor i Pro), Mònaco Optix XR, X-Rite DTP94, Spyder 2 o 3, Konica Minolta Pantalla Color Analyzer CA-210.
  • ColorMunki de X-Rite. Mostra els canvis entre el calibratge, abans i després. Aquest programa ve al costat del espectrofotòmetre Colormunki.
  • Color Navigator (de Eizo). Permet realitzar una prova de validació, mostrant els valors sol licitats per l’usuari, i els finals que hem aconseguit (punt blanc, gamma, luminància del blanc i del negre, contrast i les desviacions indicades en valors Delta E de diferents mostres de colors i densitats ). Programa lliurat al costat dels monitors Eizo de la gamma Color Edge. Instruments de mesura: Eizo ColorEdge CX1, calibradors Eye-One (de X-Rite) Colormunki (de X-Rite), Spyder 2 i 3 (de Datacolor), Eizo EX1 , Monaco Optix XR, DTP94, Optix XR2 i DTP94B (de X-Rite).

Calibratge de la pantalla

Els passos a seguir per fer un correcte calibratge de la nostra pantalla són:

  1. Adequar la llum ambient per a una correcta visualització del monitor sense variacions de llum en funció de l’hora del dia (llum controlada). Evitar reflexions en pantalla de colors (que no siguin neutres).
  2. Deixar encès el monitor un temps determinat. En el cas de monitors de tub, és recomanable que el temps aproximat és de 30 minuts. Amb els monitors plans no hi ha una recomanació estàndard, de manera que 5 o 10 minuts són suficients.
  3. Desactivar qualsevol gestió de color actual que actuï sobre el monitor i reiniciar l’ordinador.
  4. Reinicia els valors del monitor a la configuració de fàbrica.
  5. Seleccionar els ajustaments desitjats, al programa de calibratge.
  6. Calibrar la pantalla.
  7. Perfilar.
  8. Verificar. Realitzant, si està disponible, la prova de validació.
  9. Avaluar els resultats de la validació.Si els valors resultants són extrems, apareixen amb una mitjana massa elevat, o amb uns pics massa forts, haurem de repetir el procés. Si el resultat continua sent excessiu haurem de substituir el monitor per un més nou o de millor qualitat (aquest monitor podem usar-lo com a segon monitor, per estendre el nostre escriptori).
  10. Utilitza imatges de prova per avaluar els resultats del calibratge (especialment si no disposem de l’opció de validació). Comparar la imatge amb altres mitjans (un altre ordinador amb monitor prèviament calibrat, impressions, còpies, etc.) Que visualitzin la mateixa imatge.
  11. Finalment és recomanable utilitzar un fons d’escriptori que ens orienti sobre valors d’altes llums, mitges i baixes. I tingui un fons gris neutre per poder apreciar possibles dominants de color.

Agraïments: Vull agrair les facilitats donades per a la realització d’aquest article a: Arpi, Nec (Display Solutions Espanya), Eizo (Aryan), Disvent, Arkofoto, Colour Confidence, i com no, a EGM.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris17 comentaris a “Gestió de color (II), de Joan Boira”

  1. crec que un bon calibratge dels nostres monitors es desitjable … si es pot aconseguir sense un calibrador millor que millor.

    Tu mateix et contestes.

    Es pot fer la mateixa vida sense aparelles de precisió? si, es clar, però precisament s’han inventat per això, per afinar on no arribem.

    En Roger et contestarà que no cal, que la nostra vista es molt mes acurada que qualsevol aparell. Jo he comprovat que la meva no i a riscos de semblar pedant et diré que em sembla que la teva tampoc…

  2. Dius bé ;)

    El que no veig, es que jo mateix m’hagi contestat a la pregunta de quin sistema utilitza el Roger per fer un bon calibratge sense calibrador.

    Abans de comprar el calibrador vaig provar de fer-ho a ull utilitzant diferents sistemes i cap em va deixar satisfet, no se si degut a un ull poc acurat o a un ull prou acurat per quedar insatisfet amb el resultat. En canvi amb el calibrador el percentatge de satisfacció es força alabat, però segueixo interessat amb la possibilitat de fer-ho a ull .

    Salut.