avatar

Gestió de color (II), de Joan Boira

Aquesta és la continuació, el segon i darrer article de Joan Boira de la sèrie dedicada al tema de la gestió del color en fotografia digital.

Joan Boira és assessor tècnic per fotògrafs i es dedica a la formació en fotografia des del 2002. Està especialitzat en donar cursos i tallers sobre calibratge del color de pantalles i impressores, sobre programes de tractament fotogràfic com Adobe Photoshop i Lightroom, així com en l’assessorament per l’optimització d’equips i flux de treball.

Calibratge del monitor

Pantalla NECQuan realitzem una fotografia, pretenem que aquesta es pugui visualitzar o reproduir mostrant-la tal i com nosaltres la interpretem.

L’avaluació dels valors de la imatge i els seus ajustaments o retocs necessaris, els realitzarem valorant la imatge en funció de valors tècnics (histograma, balanç de color, etc.). I evidentment, de la nostra percepció visual a través de la pantalla de l’ordinador.

La qualitat del monitor i el temps d’ús efectiu, juguen un paper molt important per a una bona o correcta visualització, però el fonamental és: Que estigui calibrat i perfilat.

Quan parlem de calibrar una pantalla, normalment ens referim a aquests dos processos:

  • Cal·libratge.
  • Perfilat.

El calibratge és un procés d’ajust del dispositiu, perquè representi les imatges de la forma més neutra que li sigui possible, traient el màxim rendiment del mateix.

A partir d’un calibratge precís aconseguirem un punt de partida, a partir del qual podrem realitzar la generació del seu perfil.

El perfil és un arxiu que descriu el comportament del dispositiu, indicant quines són les característiques de reproducció del color, i els límits que aquest pot representar. Aquest arxiu pot ser editable per realitzar modificacions en el comportament de reproducció (opció avançada, disponible a alguns paquets de calibratge).

El procés de perfilat analitza els valors de color que representa el dispositiu, a través d’unes mostres de color i densitat, i els relaciona amb els que teòricament hauria de representar, descrivint el comportament d’aquest dispositiu.

El programari de perfilat pot realitzar canvis a la targeta de vídeo per aconseguir un resultat més adequat.

El perfil descriu el comportament del monitor en el moment de la seva creació. Si varia el calibratge, les condicions en què es va crear o transcorre un cert temps (orientativament, el temps pot oscil·lar entre 15 o 30 dies). El perfil ja no és vàlid, perquè deixa de ser precís.

Un correcte procés de calibratge i perfilat garanteix el millor comportament del dispositiu. El que no vol dir que dos dispositius del mateix tipus es comportin exactament igual.

La finalitat és que la reproducció de les imatges sigui de la manera més fidel possible i representant la màxima gamma de l’espectre, dins de les capacitats de reproducció d’un monitor, que en gairebé tots els casos és molt semblant a l’espai de color sRGB, a excepció d’algun model de Eizo i Nec que són capaços de reproduir pràcticament l’espai de color Adobe RGB (1998), que conté més gamma de color que el sRGB.

Existeixen diferents dispositius per calibrar i perfilar en el mercat, així com diferents programes per al seu ús. I més o menys, tots compleixen la seva funció (alguns millor que altres).

Programa de calibratge i perfilatEl secret d’un bon calibratge (i perfilat) resideix en els valors que desitgem obtenir. I és en aquest punt, en què uns donen uns valors com els únics vàlids i altres ens indiquen altres diferents.

Podem partir de dos conceptes diferents per guiar-nos, en funció de plantejar-nos si volem tenir uns valors genèrics seguint el plantejament d’un estàndard o igualar al màxim els valors de visualització del monitor, a la referència final que ens interessi (impressora, laboratori, web, impremta, etc.).

Si el que volem és calibrar i perfilar el monitor segons un valor estàndard, que ens doni el màxim rendiment del mateix, sense necessitat d’igualar-lo a cap dispositiu o prova d’impressió, és molt recomanable cenyir-nos als valors referenciats a la normativa ISO 3.664: 2.009 per unificar criteris amb uns valors establerts com un estàndard internacional en el sector.

La normativa ISO dóna uns valors “ideals” d’ajust per al calibratge i el perfilat el monitor, tenint en compte que el que volem és treure el màxim partit del nostre monitor i reproduint les imatges amb la seva millor capacitat de reproducció, tenint en compte el que poden donar de si la majoria dels monitors adequats per al seu ús en fotografia.

Aquests valors són:

  • Ajustament de la cromaticitat dels blancs (en el monitor) a D65. Excepte que el monitor estigui en comparació directa amb impressions o transparències, en aquest cas el valor de cromaticitat ha de ser equivalent al suport de l’original a comparar.Per a aquesta finalitat s’ha d’ajustar a D50 (sempre comparant la imatge del monitor a una impressió o transparència col·locada en una taula de llum).
  • Luminància mínima de 80 cd/m2, màxim 160 cd/m2.

A la pràctica, en els monitors de tub, el valor habitual recomanat és de 80 cd/m2. Mentre que a monitors plans, el valor sol oscil·lar entre 120 o 160 cd/m2, sent 160 el valor recomanat per la seva comparació amb mostres impreses.

Aquesta configuració fa que aprofitem al màxim el nostre monitor, però si el destí de la imatge és la impressió (laboratori, impremta o impressora), els ajustaments de reproducció realitzats a la pantalla poden no ser els més adequats mostrant la imatge del monitor d’una forma diferent de com apareixerà la imatge impresa.

Cal tenir en compte que la comparació visual directa de la imatge del monitor respecte a un original imprès (còpia, prova de contracte, etc.) S’ha de fer en condicions adequades, és a dir la imatge impresa ha de ser visualitzada en una taula de de llum adequada, per exemple Just-normlicht o Gti (www.gtilite.com). Amb el programari de calibratge i perfilat Basiccolor Display i algunes taules de color (de Just-normlicht) podem mesurar el valor de la llum de la taula de color i intentar igualar-lo en el procés de calibratge del monitor, aconseguint una gran semblança a l’hora de comparar impressió amb imatge en pantalla.

ColorMunkie de X-Rite La Gamma

La gamma és una corba d’adaptació de lluminositat que afecta els tres canals de color (Red, Green i Blue) independentment, per aconseguir que la reproducció dels tons sigui de la forma més semblant a com els percep l’ull humà (tant en altes llums, com en mitjanes o altes). Aquesta corba descriu la modificació de la gamma entre el senyal d’entrada i la que mostra la pantalla.

Per regla general sol recomanar el seu ajust a 2,2. Actualment existeix programes de calibratge que permeten seleccionar una nova opció diferent de les habituals 1,8 o 2,2, és l’ajust per L* (L-Star), com per exemple: Basiccolor Display o Eizo Color Navigator.

L* és una corba de gamma que imita la resposta del canal L* (Lluminositat) de l’espai de color CIELAB (L*a*b*). Sent més contrastat que el valor 2,2 en els tons mitjans.

Un cop hem realitzat el calibratge i el perfilat hem de fer alguna prova de revisió. Per a revisar el resultat de la nostra calibratge i perfilat.

En la majoria de programes, un cop acabat el procés ens mostren el “abans i el després” de l’perfilat, però pocs ens ofereixen resultats que ens indiquen valors de mesura que ens mostrin l’estat i les mancances del nostre monitor.

Aquests són els programes més coneguts o habituals i les seves característiques:

  • Eye One Match (de X-Rite). Ens mostra els valors demanats i els finals que hem aconseguit (Temperatura de color, gamma, luminància i llum ambiental) i permet la possibilitat de veure canvis de la calibratge activada i desactivada. Aquest programa ve amb el colorímetre Eye One Display (i1 Display). Permet realitzar una prova de validació (mostra els valors demanats i els finals que hem aconseguit).
  • Spyder 3 Elite (de Datacolor).Permet la possibilitat de veure canvis de la calibratge activada i desactivada. Aquest programa ve amb el colorímetre Spyder 3 Elite.
  • BasICColor Display (de BasICColor ). Un dels millors programes i més complets. Opcions de calibratge: Oficina, preimpressió, segons normativa ISO 3.664 i ISO12646, fotografia, vídeo, disseny web i portàtil. Programari independent del dispositiu, es pot fer servir amb la majoria de calibradors. Ens permet realitzar una prova de validació, que mostra els valors demanats i els finals que hem aconseguit (punt blanc, gamma, luminància del blanc i del negre, contrast i les desviacions indicades en valors Delta E de diferents mostres de colors i densitats). Punt de blanc manual i possibilitat d’edició de la corba de calibratge. Software independent del dispositiu, pot usar-se amb la majoria de calibradors. Instruments de mesura: SQUID2 basICColor, EyeOne Display (1, 2, Monitor i Pro), Mònaco Optix XR, X-Rite DTP94, Spyder 2 o 3, Konica Minolta Pantalla Color Analyzer CA-210.
  • ColorMunki de X-Rite. Mostra els canvis entre el calibratge, abans i després. Aquest programa ve al costat del espectrofotòmetre Colormunki.
  • Color Navigator (de Eizo). Permet realitzar una prova de validació, mostrant els valors sol licitats per l’usuari, i els finals que hem aconseguit (punt blanc, gamma, luminància del blanc i del negre, contrast i les desviacions indicades en valors Delta E de diferents mostres de colors i densitats ). Programa lliurat al costat dels monitors Eizo de la gamma Color Edge. Instruments de mesura: Eizo ColorEdge CX1, calibradors Eye-One (de X-Rite) Colormunki (de X-Rite), Spyder 2 i 3 (de Datacolor), Eizo EX1 , Monaco Optix XR, DTP94, Optix XR2 i DTP94B (de X-Rite).

Calibratge de la pantalla

Els passos a seguir per fer un correcte calibratge de la nostra pantalla són:

  1. Adequar la llum ambient per a una correcta visualització del monitor sense variacions de llum en funció de l’hora del dia (llum controlada). Evitar reflexions en pantalla de colors (que no siguin neutres).
  2. Deixar encès el monitor un temps determinat. En el cas de monitors de tub, és recomanable que el temps aproximat és de 30 minuts. Amb els monitors plans no hi ha una recomanació estàndard, de manera que 5 o 10 minuts són suficients.
  3. Desactivar qualsevol gestió de color actual que actuï sobre el monitor i reiniciar l’ordinador.
  4. Reinicia els valors del monitor a la configuració de fàbrica.
  5. Seleccionar els ajustaments desitjats, al programa de calibratge.
  6. Calibrar la pantalla.
  7. Perfilar.
  8. Verificar. Realitzant, si està disponible, la prova de validació.
  9. Avaluar els resultats de la validació.Si els valors resultants són extrems, apareixen amb una mitjana massa elevat, o amb uns pics massa forts, haurem de repetir el procés. Si el resultat continua sent excessiu haurem de substituir el monitor per un més nou o de millor qualitat (aquest monitor podem usar-lo com a segon monitor, per estendre el nostre escriptori).
  10. Utilitza imatges de prova per avaluar els resultats del calibratge (especialment si no disposem de l’opció de validació). Comparar la imatge amb altres mitjans (un altre ordinador amb monitor prèviament calibrat, impressions, còpies, etc.) Que visualitzin la mateixa imatge.
  11. Finalment és recomanable utilitzar un fons d’escriptori que ens orienti sobre valors d’altes llums, mitges i baixes. I tingui un fons gris neutre per poder apreciar possibles dominants de color.

Agraïments: Vull agrair les facilitats donades per a la realització d’aquest article a: Arpi, Nec (Display Solutions Espanya), Eizo (Aryan), Disvent, Arkofoto, Colour Confidence, i com no, a EGM.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris17 comentaris a “Gestió de color (II), de Joan Boira”

  1. Gràcies a tots per la vostre participació. Crec que tot debat a partir de qualsevol tema tècnica, o no, es interessant i necessària. Ja que no ens hem de creure mai res, per que algú ens digui que el millor per a nosaltres es el que ens digui.
    De sempre hi ha qui creu en la gestió de color i hi ha gent que no. Igual que hi ha qui creu en invertir temps en organitzar-se, a formar-se constantment, a saber idiomes, … i tantes coses. Es bo? Si. Necessari? Relativament.

    Dir que la gestió de color es imprescindible, no es cert.

    El calibrador que ens aporta?:
    - Saber la gama de colors que es capaç de reproduir, poden adaptar-hi (el nostre sistema de gestió de color) els colors, tant els que entren dintre de la gama de colors que son reproduïbles per el monitor, com els que no.
    - Tindre el monitor ajustat per donar una resposta neutre.
    - I en el millor dels casos, depèn del soft que fem servir, podem veure la qualitat del monitor i si ja esta aprop del final de la seva vida útil com a monitor de visualització de fotos (Sabrem la qualitat del monitor, en el estat de la seva vida útil actual, si el procés de validació ens dona un error molt elevat (mesurable en valors “Delta E”) al intentar reproduir alguns o molts colors).

    Tot això es discutible si ho necessitem o no. Em de pensar que el fet de comprar un calibrador qualsevol i començar a fer proves sense saber quins valors hem de demanar-li, no implica que tinguem uns bons resultats.

    Per poder avaluar una calibració en comparativa directe amb un original, necessitarem una taula de llum. Que dona una lluminositat molt mes elevada que la del monitor (d’aquí que en aquest cas es recomani ajustar-lo a 160 candeles) i, si la taula de llum ho permet (si te opció de graduar la potencia de llum) podem adequar la lluminositat de la pantalla a la del monitor (Cosa que permet el soft Basicolor Display).

    La llum ambient es força important, tant si realitzes gestió de color o no. Ja que afecta a com aprecies la imatge. Si la llum es freda, tindràs tendència a fer les fotos més càlides, a menys que sempre ho tinguis en compte.

    La finalitat de la gestió de color es la de intentar tindre tots els dispositius neutres i conèixer el seu comportament, per preveure’l i adaptar-se produint imatges amb la mínima diferencia (matemàtica) possible entre diferents dispositius. Peró sempre em de tindre, com comenteu, un ull pendent per acabar de adaptar el resultat final. Ja que no oblidem que sempre estem parlant de valors matemàtics i en alguns casos, com quan fas conversions de RGB a CMYK, les conversions no sempre ens donen els resultats (òpticament), més semblants al original.
    Si un verd “fosforito” no es reproduïble, el nostre sistema ens el substituirà per el valor més similar, mantenint al máxim la integritat total de l’imatge. Però pot ser més correcte (visualment) substituir-lo per un verd amb mes groc (Això està estudiat i es diu metamerisme).

    Tot es discutible, i podem valorar si ens val la pena o no. De cadascú depèn el seu valor …

    Gràcies,

    Joan Boira

  2. Un GPS et marca el mateix lloc sempre, a dins el mar posem pel cas, si vols tornar al lloc necessites l’aparell, si el que vols es anar a fer un vol amb barca potser no et cal.

    Si vols reproduir fidelment una pintura et caldrà calibrar tot el procés, si el que vols es una foto amb una pàtina verdosa o en B/N, evidentment no et caldrà.

  3. Pep, afirmes que:

    “Un GPS et marca el mateix lloc sempre, a dins el mar posem pel cas, si vols tornar al lloc necessites l’aparell, si el que vols es anar a fer un vol amb barca potser no et cal.” Personalment, aquesta mena de comparacions crec que no són aplicables. No veig quina relació pot haver-hi amb el tema del color.

    “Si vols reproduir fidelment una pintura et caldrà calibrar tot el procés, si el que vols es una foto amb una pàtina verdosa o en B/N, evidentment no et caldrà.” Per tant afirmes que en l’època en que els calibradors no existien o bé eren propis d’aplicacions professionals i apartades del gran públic, el 100% de les reproduccions o impressions que es feien a nivell amateur eren totes errònies?

    Que consti que jo ni afirmo ni desmenteixo, només dubto, i molt. De moment, certeses ni una.

  4. Roger, dius que:

    Per tant afirmes que en l’època en que els calibradors no existien o bé eren propis d’aplicacions professionals i apartades del gran públic, el 100% de les reproduccions o impressions que es feien a nivell amateur eren totes errònies?

    Gairebé que si. Ara es molt més fàcil, senzill i econòmic que fa només 5 anys enrera i molts més que fa 10 i que fa 20 infinitament més.

    Te posat l’exemple del GPS com t’ho podia haver fet d’un termòmetre. Tu pots saber si algú te febre tocant-li al front, ara be, ets capaç de dir si son 37,5 o 38? Això és el que passa amb els aparells, a mi em sembla que no costa pas d’entendre. A l’igual que el termòmetre, la cal.libració és una interpretació neutre, asèptica, no te res a veure amb com pots després tractar la imatge i fer-ne la teva pròpia interpretació.

    Jo tinc un ColorCheker per calibrar la càmera, si aplico el perfil que em dona, els colors son molt millors, t’asseguro que la meva percepció no es capaç d’afinar tant.

    Això si, si després vols pintar-ho de colorins ets ben lliure de fer-ho, però te’n assegures de que parteixes d’un resultat el mes semblant al que hi ha a l’escena i això per mi ja es prou bo.

  5. Pensant amb els forums de fotografia, crec que un bon calibratge dels nostres monitors es desitjable per tal de que els colors i contrast de la foto(ja sigui la nostra o la dels altres) que veiem en ell, s’aproximin tot el possible a els que el seu autor va escollir al processar-la (quelcom força desitjable a l’hora de comentar o que ens comentin les nostres fotos).

    Evidentment si es pot aconseguir sense un calibrador millor que millor, tot això que ens estalviarem :) (d’aquí la meva pregunta pel Roger).

    Salut.