avatar

Manuel Álvarez Bravo

Autorretrato, Manuel Álvarez BravoVa néixer a Ciutat de Mèxic l’any 1902. Als 13 anys ja comença a treballar compaginant la feina amb els estudis d’art i música a la Acadèmia de San Carlos i s’interessa molt aviat per la fotografia de la mà de diversos proveïdors de material fotogràfic de la ciutat amb qui la seva família tenia relació.

L’arribada a Mèxic de Tina Modotti i Edward Weston el 1923 va ser fonamental en en desenvolupament personal de Manuel Alvarez Bravo i de la seva futura dedicació a la fotografia. A partir d’aquell moment, quan va complir els 22 anys, el 1924, va adquirir la seva primera càmera i va començar a dedicar-se, quasi a temps complert, a la fotografia. L’any 1931 va guanyar un primer premi important i va participar en varies produccions cinematogràfiques (John Ford, Eisenstein, Buñuel…) com a foto-fixa dins l’equip de rodatge, una feina que compartia amb les classes de fotografia que donava en el seu propi estudi.

Trapo negro, M. ÁlvarezA partir de l’any 38 s’inicia una etapa de reconeixement en que va començar a ser valorat des de diferents sectors dins el món artístic de la època. Coneix a André Breton i se li obren les portes per participar en una mostra de surrealisme a Paris. El 1942 el Moma de Nova Iork li compra una serie de fotografies i, el 1955, la seva obra s’inclou dins la famosa mostra que va organitzar Edgar Steichen sota el nom de “The Family of Man” en la que hi participaven fotògrafs com Dorothea Lange, Robert Capa, Cartier-Bresson, Weston, Irving Penn i molts altres.

Es el moment del seu reconeixement internacional i quan comença a participar en projectes molt diversos: col·laborador en edicions d’obres d’art contemporani pel “Fondo Editorial de Plástica Mexicana”, treballs per la cadena de televisió Televisa, i la preparació i edició de la seva obra en tres volums. Més tard, el 1966, gestiona la fundació del “Centro Fotográfico Alvarez Bravo” a Oaxaca que, actualment, disposa d’un blog obert a la participació de tots els interessats en la fotografia.

Ventana a los magueyes, M. ÁlvarezQuan es va iniciar en la fotografia, a Mèxic es vivia un moment d’efervescència cultural molt important generat per la Post Revolució i la recerca d’una identitat nacional que, a nivell dels fotògrafs planteja tota una serie de qüestions al voltant de l’exotisme propi del país. Un tema que Alvarez Bravo respon amb una actitud que podríem anomenar “anti-pintoresca” o “anti-folklorica”, anant una mica contra corrent i utilitzant una particular ironia per tal de distanciar-se i situar a un altre nivell unes imatges que, d’altra banda, haurien pogut quedar com a simples postals costumistes.

Als anys 30 la seva capacitat innata ve ser reconeguda i aplaudida per gent com Cartier Bresson, Paul Strand, Edward Weston, el cineasta Eisenstein, o el mateix André Breton, fundador del surrealisme. Breton va anar a buscar a Alvarez Bravo l’any 1938 per tal d’encarregar-li la portada del catàleg de la exposició surrealista de Paris. Aquesta imatge es va materialitzar en la coneguda fotografia “La buena fama durmiendo”.

Hoja caida, M. ÁlvarezA un altre nivell, la seva fotografia “Obrero en huelga asesinado” de l’any 1934 ens porta a l’àmbit polític de la vida del fotògraf, un compromís marcat per la seva afiliació al LEAR (Liga de Artistas i Escritores Revolucionarios) durant la dècada dels anys 30, un moviment al voltant de les idees progressistes i de solidaritat amb el mon obrer. Una actitud que es reflexa a la seva obra en quant a la seva simpatia per la gent més humil i la plasmació, en gran part de les seves imatges, dels detalls de la vida quotidiana de la gent anònima i més desfavorida de la ciutat.

La fotografia de Manuel Álvarez va estar influenciada en els inicis pel pictorialisme -era un gran admirador de Picasso, Frida Khalo i altres pintors del moment- i també per l’art japonès, que admirava profundament. Les seves imatges es caracteritzen per la força compositiva i la poètica i el simbolisme que desprenen tots els temes de la seva obra. Una obra que va marcar el camí de la fotografia mexicana i de tota Amèrica Llatina.

El color, M. Álvarez (1966)Manuel Álvarez va morir el 2002 a Ciutat de Mèxic, a la edat de 100 anys. Al lloc web de la Asociación Manuel Álvarez Bravo podeu trobar més informació sobre el seu treball i unes galeries fotogràfiques -que mereixen una visita pausada- estructurades per dècades (des dels anys 20 fins els 90) on es pot apreciar el pas del temps a través dels canvis en la seva particular visió fotogràfica de la realitat.

A les llibreries especialitzades podeu trobar alguns dels llibres publicats d’aquest fotògraf mexicà que ocupa un lloc important dins la fotografia del segle XX.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.