avatar

Una aportació catalana a la història de la fotografia

És ben sabut que una de les decisions més encertades per al desenvolupament de la incipient fotografia fou l’adquisició, per part del govern francès, l’any 1839, dels drets sobre aquesta nova tècnica, ja que això permeté als investigadors seguir avançant en el sistema, sense haver de patir pels drets d’explotació i les patents. El que no és tan conegut és que, darrere d’aquesta decisió hi havia… un català!

Francesc Joan Domènec Aragó i Roig, més conegut, sobretot en el món francòfon, per François Arago, nasqué el 1786 a Estagell, a la comarca del Rosselló. De jove es dedicà a la carrera militar, però curiosament aquesta el conduí vers un gran apassionament per les ciències, especialment la física i l’astronomia. Col·laborador de Laplace, participà en la campanya per a mesurar el meridià, responsabilitzant-se ell dels càlculs de triangulació a la península Ibèrica.

La Guerra del Francès (1808) enxampa Aragó a l’illa de Mallorca, a la Mola de s’Esclop, on havia instal·lat un petit observatori (que encara en part es pot veure). Acusat d’espionatge, va salvar-se de ser linxat per la multitud gràcies a un a disfressa, i a saber parlar perfectament l’accent mallorquí. Durant tot un any maldà per fugir a França, i fou empresonat diverses vegades, al castell de Bellver, a Roses i a Palamós, i l’aventura de fugir el portà dues vegades a l’Àfrica. Arribat finalment a Marsella, es dedicà de nou a la recerca científica, i al cap de poc fou nomenat membre de l’Acadèmia Francesa de Ciències.

L’obra d’Aragó abraça àmbits molt diversos, com la pressió del vapor en diferents temperatures, o la velocitat del so. En el camp de l’òptica, treballà amb Fresnel en la teoria ondulatòria de la llum i en la polarització de la llum, i entre les seves descobertes hi ha la polarització rotativa, i l’anomenat “punt d’Aragó”. Investigà els fenòmens magnètics, tenint entre els seus continuadors noms com André-Marie Ampère i Michael Faraday.

Aquesta carrera científica, lligada a la seva experiència a la Guerra del Francès, donà a Aragó certa notorietat pública, que l’animà a provar la carrera política. Escollit com a diputat pel Departament dels Pirineus Orientals el 1830, aquesta nova experiència el portà a ser nomenat ministre de la Guerra i de la Marina, i el 1848 arribà a exercir, durant dos mesos, les funcions de Cap d’Estat de la República. Aragó mor l’any 1853 a Paris, però els homenatges a títol pòstum no es feren esperar: el seu nom el duen un cràter de la Lluna, un anell de Neptú, un asteroide, el liceu més gran de Perpinyà, i fins i tot hi consta al peu de la Torre Eiffel de Paris.

I bé, quina relació té amb la fotografia? Doncs que, a banda dels seus descobriments òptics, en la seva entrada en política es dedicà en cos i ànima al foment de la instrucció pública, la retribució dels inventors i la difusió de les ciències experimentals. I és en aquest sentit que, el 1839, Louis Daguerre es presentà a Aragó amb un nou invent: el daguerreotip. Aragó s’entusiasmà amb l’invent i ell mateix el mostrà a l’Acadèmia de les Ciències. Finalment, Aragó impulsà la llei per la qual l’estat francès comprava el nou invent a canvi d’una pensió anual de 6.000 francs per a Daguerre, i de 4.000 francs per a Isidore Niépce, el fill de l’inventor Nicéphore Niépce.

Així que ja ho sabeu! Si a la propera edició del Visa Pour l’Image passeu per la plaça d’Aragó, i veieu aquesta estàtua, ja no podreu dir que no sabeu qui és!

(la imatge de l’article l’hem treta d’aquí)

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “Una aportació catalana a la història de la fotografia”

  1. Un article fascinant, mercès Jordi!

  2. Moltes gràcies Jordi, un article molt interessant i clarificador de qui és aquell senyor del monument que hi ha prop d’un pàrking de Perpinyà… només un TRC i és que has posat “nasqué el 1876 a Estagell” i la data hauria de ser 1786, un petit canvi de l’ordre dels números que no el permeterien ser a la Guerra del Francès al 1808…

  3. Ja està corregit! Merci, Joan!