Feia cert temps que no teníem l’oportunitat d’ampliar la nostra secció d’exposicions virtuals amb nous projectes. Afortunadament, en Daniel Padró ens ha fet arribar una nova proposta.
Visions de Calcuta és el resultat d’un magnífic treball de fotografia documental a una de les ciutats més populoses, fascinants del món i, indiscutiblement, un dels destins “fetitxe” de molts aficionats a la fotografia.
Us recordem que ja havíem publicat un altre projecte d’en Daniel Padró en aquesta secció:
Us convidem a fer un passeig imaginari i recórrer els carrers i racons de la gran Calcuta de la mà de l’amic Daniel Padró. Deixeu-vos guiar per la seva visió personal, la seva sensibilitat i les seves fantàstiques fotografies. Com a punt de partida, les seves explicacions sobre l’exposició:
Visions de Calcuta és un passeig pels carrers d’una ciutat desigual que arrossega una gran població marginal: gent i cultures vingudes de diferents parts, els qui comparteixen de sempre la ciutat amb els nou arribats, diferents maneres de veure el present i d’establir un futur. Uns carrers plens de vida i activitat, persones convertides en personatges, somnis i felicitats diferents els separen, però altres coses els uneixen, com l’ esperança. Amb un lema senzill: viure una vida humil mantenint la dignitat del dia a dia i buscant un demà incert.
La natura d’una urbs que imprimeix un ritme exasperant, amb el continu anar i venir dels seus ciutadans. Aquí es concentren la seva població local amb la gent dels afores que l’envaeix per obrir una nova jornada. Venen a vendre, treballar, negociar o simplement aconseguir alguna cosa que posar-se a la boca. Carregats fins al límit, tenen un llarg i esgotador recorregut per endavant, porten grans paquets al cap, braços, carros o carretes. Aquesta es la quotidianitat d’una antiga capital, una ciutat que viu grans records i potser enyora temps passats.
Aquí ens trobem un públic ampli que lluita cada instant, que propaga esforç, però que difon ganes de viure, amb felicitat a les seves esquenes, amb il·lusió de compartir bons i nous moments, i que ens ofereixen tot el poc que tenen. Com a tot arreu amb problemes i preocupacions, que deixen de banda per un moment.
Daniel Padró



































.jpg)





Miquel Bohigas
dissabte, 6 de febrer de 2010 a les 21:08
Molt bon reportatge. M’ha recordat temps passats, quan vaig visitar l’Índia: sembla que el temps s’hagi aturat.
angel c
diumenge, 7 de febrer de 2010 a les 21:23
Un reportatge molt interessant i un B/N molt potent. Esta vist que l’India es un lloc molt inspirador , per el que he vist darrerament.