avatar

Codi ètic del fotògraf de natura

Erithacus rubecula, d'en SiriusLa primavera ja pràcticament és aquí, i amb ella, una nova explosió de vida. I de fotògrafs retratant-la, és clar.

No descobreixo res si dic que de fotògrafs n’hi ha de tants tipus com tipus hi ha de persones, i per tant uns amb més escrúpols i uns altres amb menys. Crec que a un nivell amateur i per tant força passional qui més qui menys a més d’estimar la fotografia sol estimar la natura que retrata, per tant això de “pocs escrúpols” a l’hora de fotografiar-la és més aviat una minoria poc selecta, però a vegades per desconeixement també podem causar algun que altre perjudici.

Per evitar que això passi és important que siguem prudents i utilitzem el sentit comú, però tampoc està de més que llegim detingudament alguns consells que va reunir l’Associació Espanyola de Fotògrafs de Natura (AEFONA), en un codi ètic del fotògraf de natura i que poden semblar molt obvis, però que no va malament recordar i tenir present quan sortim a fotografiar al camp.

Aquest codi ètic és bàsicament coincident amb el que hem trobat al bloc de la Societat Catalana de Fotògrafs de Natura. Aquesta societat és una agrupació dintre la centenària Institució Catalana d’Història Natural, societat filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

  1. La seguretat del subjecte i la conservació del seu entorn són sempre més importants que l’obtenció de les fotografies.
  2. Cal documentar-se àmpliament sobre la biologia i el comportament de les espècies a fotografiar, per tal de prevenir actuacions improcedents. Així mateix, adquirir també els coneixements tècnics necessaris per abordar amb seguretat la fotografia d’éssers vius en cada situació que es presenti.
  3. Demanar els permisos necessaris a les autoritats competents per a fotografiar espècies i enclavaments que ho requereixin per llei, i si els terrenys són privats, també als seus propietaris. Cal ser respectuós amb la forma de vida de les persones que viuen i treballen en el medi natural.
  4. Per fotografiar fauna, s’ha de treballar preferentment amb exemplars lliures i salvatges en el seu medi natural, sense alterar el seu comportament. Cal evitar les situacions delicades com animals covant o amb cries recent nascudes, especialment en condicions meteorològiques desfavorables, (fred, pluja, sol directe …). Si les condicions permeten el treball fotogràfic caldrà prendre les màximes precaucions, desistint si les cries corren algun perill.
  5. S’ha d’evitar en el possible el trasllat d’espècies per la seva fotografia en estudi. Es retornaran al seu lloc d’origen, sense cap dany, i en el termini més breu possible, aquells espècimens que, excepcionalment, hagin estat presos del seu hàbitat, quedant exclosos aquells que estan protegits per la llei si no es disposa del permís de les autoritats competents.
  6. Per fotografiar flora, cal treballar preferentment en el camp, evitant arrencar totalment o parcialment les espècies, quedant excloses d’aquesta consideració les espècies protegides.
  7. No hem de defugir informar que una fotografia ha estat realitzada en condicions controlades. Les fotos a zoològics, centres de fauna i similars, poden suposar una major tranquil·litat per a les espècies més escasses i vulnerables.
  8. Evitar el tall de branques i vegetació per a camuflar els amagatalls (hide) que s’utilitzen per a la fotografia de fauna salvatge, utilitzant preferentment xarxes de fulles artificials o en tot cas branques mortes i vegetació seca.
  9. El camuflatge natural d’un niu, manipulat per a una sessió fotogràfica, ha de ser restaurat havent finalitzat. Les branques es lligarà millor que no pas tallar-les i, per descomptat, mai es deixarà exposat el niu a depredadors, a altres persones o a les inclemències del temps.
  10. Evitar manipular qualsevol element mineral o arqueològic de manera que pogués alterar sense remei la integritat d’una formació geològica o paleontològica.
  11. Passar desapercebuts sempre durant el nostre treball de camp, no atreure l’atenció del públic o d’un depredador. No revelar la localització d’espècies rares o amenaçades, excepte a investigadors acreditats i administracions competents que contribueixin a la seva protecció.
  12. Cal mantenir sempre net el lloc del nostre treball de camp, eliminant també qualsevol empremta de la nostra activitat.
  13. El fotògraf de natura que treballi fora del seu país ha d’actuar amb la mateixa cura i responsabilitat que si estigués en el seu propi.
  14. Informar les autoritats de qualsevol infracció que observem contra la Natura, incloses les actuacions al marge de la llei que puguin realitzar altres fotògrafs.
  15. Col·laborar amb altres companys per millorar les condicions de treball en la Natura, divulgant al mateix temps aquest codi ètic entre tots aquells que ho desconeguin.

Font | XatakaAEFONASCFN

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.