avatar

Herbert List

Auto-retrat, Herbert List Herbert List constitueix un cas curiós dins el món de la fotografia ja que ha estat un personatge injustament oblidat en molts dels reculls clàssics  i publicacions en general al voltant de la Història de la Fotografia. De totes formes, en l’actualitat, se l’està reivindicant com el el creador d’una certa modernitat, sobre tot estètica, de la que parlarem més endavant.

Va néixer a Hamburg el 1903 i va morir a Munic el 1975. Fill d’una família acomodada i amb una gran cultura per la època, es va iniciar en la fotografia a finals dels anys 20 compaginant el treball dins el negoci familiar amb la passió per la fotografia.

Per entendre la obra d’aquest fotògraf cal tenir en compte la gran quantitat d’estímuls que varen coincidir en un moment de creació artística molt important i que varen marcar la seva trajectòria posterior: artistes de diferents disciplines com Dalí, Magritte, Man Ray i, sobre tot el pintor metafísic De Chirico, en la seva primera època, son alguns dels seus referents juntament amb la seva admiració pel fotògraf Andreas Feininger, amb qui va conviure a Hamburg i que va ser qui el va animar a comprar-se la seva primera càmera.

Pop - Corfú  1936Les seves primeres fotografies ens porten a la vesant més pura del foto-periodisme amb una serie documental sobre el casc antic i els afores de la seva ciutat , Hamburg, des d’un punt de vista marcat pel moviment estètic d’avantguarda del moment, l’anomenada “nova objectivitat”, del que també va participar, juntament amb el surrealisme, una influència clara en els seus inicis.

L’aprovació de les Lleis de Nuremberg per part dels nazis l’any 1935, les restriccions que suposaven per la creació artística, contra la homosexualitat i per les idees polítiques en general, varen dur a Herbert List a abandonar Alemanya i traslladar-se a París. D’aquest etapa podem trobar una serie de fotografies (com la d’una monumental estàtua de la Exposició Internacional de París del 1936, abans de la inauguració, coberta amb una tela) que volen simbolitzar i denunciar -amb una certa ingenuïtat- el poder feixista. Una ingenuïtat que anirem veient en bona part de la seva obra, ja sigui en la vesant de retrat del cos humà, com en els seus inquietants objectes inanimats.

De París va passar a Londres i, al cap de poc temps, es va traslladar a Grècia, un país que el va fascinar fins el punt de dedicar una serie d’anys de la seva vida a estudiar en profunditat la història i la arquitectura, documentant fotogràficament temples i escultures de la Grècia clàssica i treballant en un llibre “Licht üher Hellas” que es va publicar el 1953. Un llibre de fotografies que no son simples reproduccions d’un paisatge, si no visions romàntiques d’un passat plenes de misticisme.

Boys, Herbert List (1936)Durant aquests anys també es dedica a retratar joves adolescents, una de les temàtiques més emblemàtiques de la seva obra i que va reflectir en un dels seus llibres més coneguts: “Junge Männer” amb unes imatges carregades de sensualitat i amb un llenguatge psicològic que seria la llavor del que més endavant va constituir la pedra angular de les imatges publicitàries que encara veiem avui en dia. Les seves imatges mostren un poder de comunicació i una sensibilitat per transmetre temors, suggerir la bellesa, la nostàlgia i els significats amagats de les coses, que fan que se’l consideri, en molts aspectes, un avançat al seu temps.

El 1941, amb la entrada dels nazis a Grecia, va tornar esporàdicament a Alemanya i va viatjar per Europa coneixent i retratant a la pràctica totalitat dels artistes de França, Alemanya i Itàlia…Podem trobar retrats de Picasso, Braque, Miró, Cocteau, Morandi, Passolini, Chagall, i molts altres que li dedicaven alguna obra a canvi de les seves fotografies. Artistes com el director de cinema Vittorio de Sica amb qui va col.laborar en un llibre titulat “Napols” on varen saber captar la humanitat i temperament dels napolitans en clau neo-realista. L’any 1958 va publicar “Caribe”, un llibre ple d’experiències vitals i fascinants fotografies i, l’any 1963, després d’un viatge a Nigèria, va poder publicar les imatges de màscares africanes amb texts sobre el seu significat ritual amb el títol “Bildwerke aus Nigeria”, un tema pel que sentia una gran atracció.

Podríem dir que el món de Herbert List és el d’un esteta que va escollir la fotografia per tal d’expressar-se i com a vehicle d’auto-reflexió envers la realitat. L’expressió d’un món propi i personal reflectit en unes imatges que queden -en certa forma- situades fora del temps, al marge de qualificacions i tendències…Aquest “estar al marge” i una mica auto-exclòs de qualsevol tendència, és el que probablement ha produït, com dèiem a l’inici, aquest significatiu “oblit” de la seva obra dins la història de la fotografia del segle XX.

Resulta impressionant repassar la seva obra i adonar-se de la gran quantitat de temes i facetes que va anar tocant i veure aquest “estil” propi i característic reflectit en cada una de les seves imatges. Inclús en la serie de fotografies de la ciutat de Munic arrasada per les bombes després de la Segona Guerra Mundial, s’hi troba la mateixa sensibilitat estètica que quan retrata les ruïnes gregues.

Dalmata, Herbert ListEl 1963 va abandonar la fotografia quasi totalment i es va endinsar en l’estudi dels mestres de la pintura italiana dels segles XVII i XVIII, a completar les col·leccions de gravats i dibuixos que havia començat en la seva joventut i a visitar les galeries i museus més importants d’Itàlia.

L’any 1975, després de la seva mort, varen aparèixer nombroses publicacions amb les fotografies més significatives dels seus treballs i, un any més tard, un volum amb tots els retrats realitzats per ell en les diferents etapes de la seva extensa i alhora desconeguda obra. Un dels darrers llibres publicats reuneix 250 fotografies en un volum extraordinari, editat l’any 2000, amb el títol de Herbert List -The Monograph i constitueix el millor recull d’imatges  d’aquest interessant fotògraf.

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “Herbert List”

  1. Gràcies Joan. És ben cert que quan he vist la sèrie de joves m’han semblat ben vigents, com si es tractés de publicitat de moda o perfums actual.