avatar

Karl Blossfeldt

Karl Blossfeldt soposadament el 1895Karl Blossfeldt (1865-1932) va començar a estudiar escultura l’any 1881 i a treballar en una farga on feien motllos amb motius vegetals per a la ornamentació de portes i reixes metàl·liques i materials decoratius per a la construcció.

Aquest contacte amb les arts, amb l’aprenentatge al voltant de la escultura a la Escola d’Arts aplicades de Berlín, juntament amb la visió botànica dels treballs en ferro a la farga, varen anar gravant a la seva imaginació un món relacionat amb les plantes que el va apassionar fins el punt de convertir-se  en el primer –i segurament l’únic- fotògraf dedicat sistemàticament a fotografiar plantes. De fet, ell mateix es considerava més un fanàtic de les plantes que un fotògraf, i  mai va sentir la necessitat de proclamar-se en cap moment com un artista i sí, en canvi, a prendre’s la seva feina com un ofici purament tècnic i manual.

La seva primera incursió en el tema vegetal, directament relacionat amb la fotografia, va sorgir a partir d’una proposta del professor Moritz Meurer, encarregat d’un projecte oficial per la renovació del concepte i del catàleg de motius decoratius aplicats a temes artesanals i industrials. Amb ell,  Karl Blossfeldt, va viatjar a Itàlia, Grècia i el Nord d’Àfrica per tal de seguir les petjades de l’art clàssic i de trobar nous camins a partir de l’estudi de la flora i la vegetació de diferents països i indrets.Andiantum pedatum, Karl Blossfeldt

A partir d’aquest moment, i durant la resta de la seva vida, va anar classificant i observant els detalls botànics de tot el que veia amb una sorprenent constància. Una constància i metodologia que va produir més de 6.000 negatius, numerats i amb la corresponent nomenclatura amb llatí de cada una de les imatges.

Fotogràficament parlant, encara que als inicis i d’una manera inconscient, es va situar dins el moviment anomenat com a Nova Objectivitat , que compartia a Europa els principis i objectius d’un altre grup de fotògrafs americans que s’avien organitzat al voltant del grup F/64. Es tractava d’abandonar qualsevol influència del romanticisme i pictorialisme que predominava en aquell moment i mirar les coses, la realitat, d’una forma totalment objectiva i despullada de qualsevol artifici.

Karl Blossfeldt veia les seves imatges com a material de treball i d’aprenentatge i no com a obres d’art autònomes. Treballava amb una càmera que es va fabricar ell mateix per aconseguir l’efecte de grandiositat que podem veure en les seves fotografies a partir de detalls mínims de llavors, flors seques, formes vegetals de tot tipus i amb una predilecció pel que en podríem dir “males herbes”.

Seseli gummiferum, Karl BlossfeldtA partir de models dels “Herbaris clàssics” va convertir els vegetals en substàncies “dures” i quasi metàl·liques per tal de portar-les cap el terreny de motiu ornamental que l’interessava. Utilitzava sempre un mateix procediment: situar els models – les plantes- sobre un fons neutre, negre o blanc, utilitzava la llum natural i colocant sempre la càmera paralela al motiu.

Encara que molts escriptors i fotògrafs de la època el varen situar com un dels puntals de la fotografia alemanya del moment, fins a la fi de la seva vida no va tenir el reconeixement que realment es mereixia. L’any 1925 es varen exposar per primer cop les seves fotografies gràcies a la iniciativa d’un galerista, Karl Nierendorf, que va reunir una bona part de la seva obra. Al 1928 es va publicar “Formes Originals de l’Art”, un llibre que va tenir molt èxit, i més tard, l’any de la seva mort, va aparèixer “El meravellós jardí de la natura”. Abans doncs, únicament Laszlo Moholy Nagy l’havia inclòs en una important mostra a Stuttgart l’any 1929 “Film und Foto” i un intel·lectual com Walter Benjamin el va situar, juntament amb els surrealistes i els integrants de la “Nova Objectivitat” com un pilar de la fotografia del moment.

Aconitum, Karl BlossfeldtLa paradoxa de Blossfeldt consisteix en el fet que es va convertir en un avantguardista en contra de la seva pròpia voluntat. Ell amb les seves fotografies rigoroses i minimalistes es considerava un enemic de l’art abstracte i, en canvi, va arribar a ser considerat com un dels pares de la fotografia abstracta.  Mai ningú, abans de Blossfeldt, havia fotografiat així la natura, fent un treball purament de taller, aïllant les plantes del seu entorn natural i reduint-les a elements formalment interessants i estèticament impecables.

L’editorial Taschen va editar una mena d’antologia de la seva obra amb un recull de tot el que s’havia publicat anteriorment de l’autor,  i podem gaudir en aquesta galeria d’una mostra força representativa del seu treball.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “Karl Blossfeldt”

  1. Un dels meus autors preferits. Val molt la pena revisar la seva obra de tant en tant.

  2. La veritat es que m’inspira!