avatar

Americans al col·lodió

Tonya, Keliy Anderson-StaleyEn aquests darrers anys, la tecnologia digital sembla haver arrabassat el terreny a les tècniques ara dites “tradicionals”. Els píxels, ordinadors, programes de processat i post-processat aparentment han substituït tot el que abans era pura llum i química. I evidentment, això no és dolent en sí mateix. Però per altra banda comporta l’oblit del coneixement de tot un món de tècniques i procediments que, encara ara, poden ser una via d’expressió artística mot eficaç.

Afortunadament, sempre hi ha marge per mantenir vives algunes d’aquestes tècniques. Encara ara hi ha força gent interessada i que continua emprant aquelles tècniques de fotografia química, algunes veritablement antigues, per realitzar les seves obres. De fet, l’ús d’una o un altre tecnologia, digital o química, no té per què ser excloent. En definitiva, tot suma i senzillament aporta més estris a la caixa d’eines, per dir-ho així.

Com a exemple de pràctica contemporània d’una de les tècniques de fotografia química antiga vull cridar la vostra atenció sobre la galeria titulada Americans, de la fotògrafa Keliy Anderson-Staley. Es tracta d’una galeria de retrats feta amb la tècnica del col·lodió humit. Amb aquests retrats, Keliy intenta trobar els trets visuals que revelen la personalitat dels retratats i mostrat la diversitat ètnica a l’Amèrica contemporània, imitant típics retrats antropològics del s.XIX. Les molt llargues exposicions exigides per la tècnica escollida permeten registrar només els trets facials invariables i essencials, esvaint les expressions que revel·len emocions i sentiments fugaços.

El col·lodió humit és una tècnica que data de mitjans del s. XIX i que va ser força més popular als EEUU que a Europa. Aquesta és una de les tècniques “antigues” realment difícils, ja que s’ha de preparar el suport sensible (una placa de metall o vidre), exposar-lo i revelar-lo tot seguit. Si es volien fer fotos “de camp”, calia traslladar-se amb laboratori i tot, generalment instal·lat en una tenda de campanya o un carro. A pesar d’aquestes dificultats, el col·lodió humit es va fer servir per fer reportatges fotogràfics en escenaris tan moguts com la Guerra de Crimea o la Guerra de Secessió americana.

A la secció Statements del web de Keliy hi trobareu una explicació detallada del projecte i del procediment seguit per realitzar-lo.

 

Comentaris

Font RSS dels comentarisUn comentari a “Americans al col·lodió”

  1. Fa un parell d’anys que vaig anar a Reus a veure una exposició, que era el resultat d’un taller que van fer de col.lodió humit, al centre “Mas Iglesias”. Vaig quedar força impressionat pel que vaig veure i em va interessar molt la tècnica però em vaig adonar que era molt complicat aplicar-la sense tenir una maestria al davant… els elements per fer-lo son força complexes… havia de fabricar un recipient ceràmic de la mida de la placa de vidre… em vaig quedar amb les ganes, potser algun dia surt un taller per a fer-ne, és el més viable per entrar-hi, penso.