avatar

Bernard Plossu

Bernard PlossuBernard Plossu va néixer al sud del Vietnam l’any 1945. Molt aviat la seva família es va traslladar a París. Va fer la seva primera fotografia amb una càmera Brownie als 13 anys, en un viatge acompanyant al seu pare al desert del Sàhara. Set anys més tard ja treballava com a fotògraf professional.

Plossu pertany a la generació de fotògrafs i artistes que, a partir dels anys 70, varen contribuir a renovar una disciplina que es trobava en crisi, tant des dels dominis del que s’anomena foto-periodisme, com dins l’àmbit de la fotografia creativa o “artística”. El seu estil es va emmarcar en els inicis dins la fotografia de viatges, més tard dins el retrat i el paisatge. La seva mirada va inspirar a molts altres fotògrafs.

En un cert sentit va reformular, essent fidel al seu propi estil, el que s’anomenava “subjectivitat” dins la fotografia. Entre els anys 70 i 80 es va convertir en un intermediari entre la fotografia americana i el que s’estava coent a Europa en aquells moments. Va participar de diversos moviments de la vida artística de la costa de Califòrnia contribuint a que es conegués, sobre tot a França, el moviment Beat Americà.

Fotografia de Bernard PlossuEs va apuntar més endavant al moviment renovador que va sorgir a Espanya al voltant de la revista Nueva Lente i a tots els experiments renovadors que sorgien al seu país a partir de publicacions com Cahiers de la Photographie i tota la estètica que varen encetar els integrants de la Nouvelle Vague dins el món del cinema. Alguns crítics el consideren l’iniciador d’una certa vessant de la fotografia que, partint de propostes poètiques i molt vitals, va anar experimentant en una línia que es va anomenar com a “fotografia pobre”.

Una fotografia que, en el seu contingut, ens ensenya que en el fons tot té un sentit positiu i vitalista. Que a pesar dels moments de desolació i solitud, sempre hi ha un motiu i un moment per la esperança encara que, aparentment, es tracti d’un moment sense importància. Les seves imatges son sensuals i parlen de paisatges, del moviment, de la matèria i les vibracions de les coses a partir d’una escriptura intima que s’ha anat definint i llimant a través dels anys.

El seu mètode, tal com ha explicat en moltes ocasions, consisteix en ser fidel a un principi per a fer les seves fotografies: anar d’allò més gran a lo més petit, així el format en que presenta la seva obra en la majoria d’exposicions son imatges de 17 x 23 cm, una mirada íntima sobre el paisatge que obliga a l’espectador a concentrar-se en contra de la dispersió que es produeix -diu- en els grans formats. Una forma de dotar d’identitat una obra, renunciant a la gran ampliació com a mètode de seducció.

Fotografia de Bernard PlossuHa estat un gran e incansable viatger que ha realitzat centenars de reportatges fotogràfics , normalment en color, a llocs com Mèxic, Califòrnia, tot l’oest americà, Espanya (Andalusia, Aragó, Madrid…). Al 1970 va fer un treball sobre la índia i, al 1975, durant el seu primer viatge a Níger, va decidir curiosament passar del color al blanc i negre i en l’actualitat segueix treballant-t’hi. Una opció que, combinada amb la utilització quasi exclusiva del 50mm de forma premeditada i com a proposta personal, fan evident la seva renuncia a la grandiositat, la espectacularitat i les línies que actualment dicta el mercat fotogràfic. El 1979 va publicar “Viatge Mexicà”, un dels reportatges fotogràfics que va dur a terme en una de les seves primeres feines col-laborant en una expedició anglesa per fotografiar la selva de Chiapas entre el 1965 i el 1966.

Podeu veure un interessant recull de la seva obra a Signatures, on hi podeu trobar galeries interessants d’altres fotògrafs.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.