Poca cosa hi ha a comentar, o poca cosa se m’acut, al voltant d’aquesta història vergonyosa. Probablement molts de vosaltres heu tingut ocasió de veure aquest vídeo als noticiaris. De totes maneres, per si a algú se li ha escapat, o si el voleu repassar amb calma, aquí el teniu. No se si es pot afegir gaire cosa més a les esgarrifoses imatges i les transcripcions de les converses entre la dotació de l’helicòpter i els seus comandaments.
Crec que la filmació parla per si mateixa: en viu i en directe, un assassinat a sang freda, ni més ni menys. Una dotzena de morts, incloent dos nens, un fotògraf de Reuters —Namir Noor-Eldeen— i el seu assistent —Saeed Chmagh—, sota el foc d’un helicòpter Apache de les forces armades dels EEUU, el 12 de juliol de 2007.
El vídeo havia estat “classificat” i amagat fins ahir. Ni tan sols Reuters va aconseguir la cinta, amb la que volien aclarir els fets que les autoritats militars explicaven com un intercanvi de trets amb un grup d’insurgents. Finalment, Julian Assange i el web Wikileaks l’han fet públic en una conferència de premsa al National Press Club de Washington.
I tot plegat, per que varen confondre la càmera del foto-reporter amb un arma. Això diuen, és clar. I si ells ho diuen, segur que és ben veritat, oi? En definitiva, ells són els bons de la pel·lícula. De gairebé totes, vaja. Que contents deuen estar els iraquians de comptar amb aquests salvadors mastega-xiclets per portar-los la llibertat, les hamburgueses i el seu way of life. Un regal del cel, especialment en aquest cas!
Podeu llegir més detalls sobre el vídeo a la web collateralmurder.
Tal com diu la cita al principi del vídeo:
El llenguatge polític està dissenyat per fer que les mentides sonin creïbles i la mort respectable, i per donar aparença de solidesa al pur aire.
George Orwell
pepminguez
dimecres, 7 d'abril de 2010 a les 9:17
Vergonyós i acollonant.
En aquesta web he aclarit alguna cosa que no havia entès al vídeo.
http://librodenotas.com/article/18066/asesinato-colateral
José-Angel
dimecres, 7 d'abril de 2010 a les 10:18
Tinc el cor encongit
noxeus
dimecres, 7 d'abril de 2010 a les 17:30
Espero que no se’m entengui malament, però a mi el que em posa els pèls de punta és que encara hi ha gent-segurament bona gent-que sorprenen per aquestes coses. I
també que s’esperi d’un o altre poble o nació, un comportament diguem-ne
“Bèl · licament noble”.
Molt sovint sento dir que els americans això, els americans allò altre … com si
en tota la història de la humanitat hagués hagut una sola guerra neta,
cavalleresca, noble…
Amics, una guerra és una zona on regna el més pur i durs desconcert, on
l’estratègia es confon amb la caça a l’home. On tot el inconcebible val i
de tot això no s’escapa ni una sola ètnia, ni una sola nació en armes, ni un
sol poble. Des del nostre, fins a qualsevol altre poble, a la guerra no es cometen més que salvatjades. És que algú creu que perquè en algun judici es condemna a quatre militars extrems, podem estar parlant d’un èxit de la justícia? Per Déu!!
No siguem il.lusos.
Ni americans, ni russos, ni grecs ni perses, ni jueus ni palestins, ni “hutus”
ni “tutsis” ni francesos ni espanyols, ni alemanys, ni croats, ni bosnians … ningú, aboslutamente ningú, té el cul net quan està en guerra.
I amb això no defenso el indefensable; al contrari estenc el tumor americà i
el converteixo en una metàstasi cancerígena incurable. Aquesta és la veritable naturalesa de l’ésser humà.
gERARD
dijous, 8 d'abril de 2010 a les 13:36
Totalment d’acord.