avatar

Els aficionats catalans estan de dol

Paco CasanovaEn Paco Casanova, “El Jefe”, ens ha deixat. No acostumem a posar noticies com aquesta ni ens agrada, però com es natural aquesta no la podiem passar per alt.

Poca cosa en sabem més de la desafortunada noticia, però els que com molts de vosaltres sou aficionats des de fa anys o heu visitat la coneguda botiga del carrer Pelai, segur que el coneixíeu i que fins i tot l’apreciàveu. Ell havia fet somniar a molts amb tot aquell reguitzell de càmeres de les vitrines i també n’hauria desmoralitzat a més d’un al dir-los el preu que en pagaria de l’equip que portaven.

Ell ha estat tota una institució a peu de canó (o de mostrador, vaja) durant més de seixanta anys. El trobarem a faltar Sr. Casanovas. El nostre condol per la família i per els seus treballadors.

Ho hem vist a Hasta los Megapixels, on reprodueixen una entrevista feta per en Joan Queralt per a la Revista Casanova, gairebé una biografia complerta de la seva vida al voltant de la fotografia. Val molt la pena de llegir per conèixer la trajectòria d’aquest home que va dedicar la seva vida a servir als aficionats i professionals de la fotografia.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris8 comentaris a “Els aficionats catalans estan de dol”

  1. Xavi Heredia:
    Sembla mentida que 4000 anys (almenys) després de la invenció del comerç, algú pugui tenir una opinió com la teva. És una qüestió de la llei d’oferta i demanda. Parlar així d ‘”un comercial” és signe evident de no entendre res, o de pretendre que et
    regalin les coses. És molt simple, si et convé compres i si no, doncs no compres i llest.

  2. Uy ! perdó Xavi Heredia, no era a tu sino al ST, que a més com era d’esperar utilitza l’anónim per a un comentari tan despectiu. Et presento las mevas excusas.

  3. Tranquil Ricard… però al començament sí que m’he acollonit de la bronca que em foties!! Jajaja!! Sobre el tema en qüestió, com ja deia a la meva entrada, jo ja coneixia la faceta comercial d’en Paco Casanovas i, com tu dius, si pensava que el tracte que m’oferia no era prou satisfactori, doncs no li venia/comprava el material i anava a un altre lloc. També he de dir que, que jo recordi, sempre vaig acabar venent a un altre lloc, però mai vaig pensar que “me la volia fotre”, senzillament que mirava de treure el màxim profit pel seu negoci, que era diferent del meu.

    Ah! sí! jo tampoc suporto els anònims.

    x