avatar

L’horitzó és perfectament horitzontal

Broadway, per Dan NgÉs de tots ben coneguda la famosa màxima sobre la necessitat d’evitar els horitzons torts. Com a norma general, sembla ser que no genera dubtes. Portada a l’extrem, però, pot comportar resultats inesperats. I això és el que investigà el fotògraf americà Dan Ng.

Què passaria, per exemple, si miréssim d’assegurar-nos que en les nostres fotografies de paisatges l’horitzó és impecablement pla, malgrat que el nostre entorn fotogràfic són els carrers de San Francisco? El resultat el podeu comprovar a la galeria The streets of San Francisco… But flat?, on hi ha un bon recull de les seves imatges.

La sensació que produeixen aquestes fotos és ben curiosa, malgrat que tècnicament no impliquen massa dificultats. Són un bon exemple que la creativitat és en el fotògraf, no en la càmera…

Ho hem llegit a Microsiervos

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris2 comentaris a “L’horitzó és perfectament horitzontal”

  1. Són realment unes imatges força curioses… m’ha fet recordar, però, en situacions contràries quan apreciem una fotografia torta però que l’horitzó real és matemàticament perfecte… això passa en el camp de futbol del Girona, per exemple. La càmera que dona el plà general de l’estadi sempre crea confusió en si està ben anivellada perquè darrera de la grada del davant, és ben visible la inclinació natural del turó, motiu de la confusió visual…

  2. crec que una cosa es la norma de l’horitzó recte i l’altra es l’equilibri de la imatge que es amb el que juga aquest fotògraf.
    les imatges amb l’horitzo recte que “cauen” es perquè no estan ben equilibrades, forces perceptuals.

    Recomano un llibre que es una mica car però molt interessant, es sobre pintura pero aplicable a foto:

    Arte Y Percepcion visual.
    Rudolf Arnheim