René Maltête: fotografies que fan somriure

René Maltête és un d’aquells fotògrafs de difícil classificació, però si l’haguéssim de situar en alguna prestatgeria, potser seria a la de la fotografia de carrer. Però aquest autor mostra trets personals que l’acosten més a fotògrafs com Elliot Erwitt o Mat Stuart que no pas a Cartier-Bresson o Doisneau, per exemple. I per altra banda, moltes de les seves fotografies es podrien considerar “conceptuals”. Però la característica més personal i definitòria d’en Maltête és el sentit de l’humor. De fet, se’l podria qualificar com un dels pioners del que podríem anomenar “fotografia humorística” o Photo-gag.

Com en el cas de moltes altres activitats artístiques, aquesta especialitat “humorística” sovint es considera menor i es mira amb cert menyspreu. I és que el foto-humorista és clarament una espècie marginal, un lladre d’imatges afortunades que expliquen histories insòlites, incongruents, que sovint desafien la lògica i el que assumim com a veritats inamovibles. Escenes que mostren la vida tal com és: sovint sorprenent i ridícula, quan la despullem del vestit de serietat i formalitat amb el que tant ens agrada cobrir-la.

Com el millor dels pallassos, René Maltête fa del humor el seu credo personal i la seva eina fonamental per entendre i explicar la realitat que l’envolta. És el seu bisturí esmolat i precís, el que li permet aprofundir més enllà de les capes superficials i treure a la llum la veritat simple de la vida, que tant ens agrada revestir d’ampul·losa gravetat i transcendència. És també el seu analgèsic de capçalera per guarir els maldecaps de la quotidianitat i les sals digestives per pair els moments més amargs i indigestos, mantenint sota control el sentiment tràgic de l’existència humana. I tot això sense renunciar a la capacitat de denuncia, de revelació i protesta que sol acompanyar al humor més intel·ligent.

Rien de plus nécessaire que l’humour, qui nous évite de subir les événements, dans notre impuissance individuelle à pouvoir les modifier—René Maltête.

Feta la deguda introducció, penso que ja toca que anem per feina: us convido a gaudir de la recopilació —feta pel seu fill— d’algunes de les obres d’aquest fotògraf anarquista. irreverent, inconformista, pacifista, anti-militarista, poeta i finíssim humorista. Que tingueu molts somriures!