avatar

Bardenas Reales, de Vicenç Rovira

Ampliem la col·lecció de treballs exhibits en aquesta secció amb una mostra del que és una magnífica feina fotogràfica, fruit de la dedicació i el compromís personal. “Bardenas Reales” és el projecte personal d’en Vicenç Rovira, que ha volgut transmetre amb aquestes fantàstiques imatges en blanc i negre l’esperit màgic i intemporal d’un indret amb un atractiu fotogràfic ben singular.

L’exposició “Bardenas Reales” es pot veure físicament a la Sala Cultural de Vilassar de Dalt (C/ Manuel Moreno 30, veure mapa) fins demà diumenge 30 de maig. El nostre consell és gairebé obvi: feu el possible per veure-la. Només així podreu gaudir de veritat de la qualitat i subtileses d’unes fotografies fetes com poques coses es fan avui dia: sense preses, gairebé a foc lent.

Les Bardenas Reales

Les Bardenas Reales és un paratge natural semidesert que s’estén al sud-est de Navarra, en plena comarca de Tudela, amb unes 42.500ha de terreny sense cap nucli urbà. Les Bardenas se situen en un punt equidistant entre la serralada Pirinenca i la serralada Ibèrica i conformen un Parc Natural protegit que des del 7 de novembre de 2000 forma part de la Reserva de la biosfera.

El Plano, la Bardena Blanca i la Negra són les tres grans unitats paisatgístiques que es poden distingir en aquest territori. La primera d’elles, el Plano, la formen un conjunt de terres dedicades al cultiu del cereal; la Blanca, de superfícies erosionades, és la mes coneguda, i la Bardena Negra amb altiplans de diferents alçades, pren el nom del color fosc de la seva vegetació.

El sòl característic de la zona està format per argiles, guixos i arenisques, i el terreny ha estat fortament erosionat per l’aigua i el vent creant formes geològiques entre les quals destaquen els barrancs, els altiplans d’estructura tabular i els turons solitaris, anomenats “cabezos”

Malgrat que la propietat jurídica és de l’Estat, després de formar part de la Corona de Navarra, actualment no pertany a cap municipi en concret. Tot i així , vint-i-dos comunitats del voltant, són les que tenen el dret de fer ús del territori, bàsicament, per la pastura dels ramats d’ovelles que a la tardor baixen de les valls pirinenques i, també, pel cultiu de les terres.

Treball fotogràfic de les “Bardenas Reales”

A l’estiu de 2001 vaig anar per primera vegada a les Bardenas Reales. De seguida em varen captivar dues coses: la solitud i el silenci que se sentia en aquest espai tot caminat per dins de la Bardena Blanca i les formes que observava en el relleu, gràcies a l’erosió de les aigües de la pluja.

En un principi vaig decidir fotografiar les tres unitats que formen les Bardenas Reales però, poc a poc, m’anava atraient, més i més, una de les parts que és la Bardena Blanca fins que definitivament em vaig concentrar en fer el treball en aquest espai.

Hi ha una evolució en el treball des de que vaig començar fins que vaig acabar pel que fa a la manera de veure aquest espai. Al principi m’ho mirava tot de lluny però a mida que vaig anar coneixent el terreny i guanyant confiança les fotografies resultants han estat altres, que són les que majoritàriament formen part d’aquest treball.

Les fotografies són en blanc i negre. En tots aquests anys que ha durat el projecte hi ha hagut canvis en el mon fotogràfic: el digital ha guanyat molt de terreny a l’analògic. Aquests canvis els he anat patint. Vaig començar fent servir la pel·lícula Tecnical Pan de la casa Kodak però de cop i volta, va deixar-se de fer , per tant , vaig acabar usant els carrets que quedaven en el mercat , sobre tot , Plus-X i Tri-x , també de la Kodak.

Bé , el resultat de tot aquest historial ha estat el conjunt d’imatges que presento.

Característiques tècniques del treball

  • Nombre de fotografies: 30 en blanc i negre
  • Mida de la imatge: 20 fotos a 40X60 cm i 10 fotos a 50×50.
  • Emmarcades a una mida de 60X80 i 70X70, respectivament.
  • Màquines usades: Fuji G690II i la Mamiya C-330.
  • Pel·lícules: Tecnical Pan, Tri-X, Plus-X de la casa Kodak
  • Revelat: còpies en paper baritat Forte nª 15 (semi-mate), revelades amb Dektol i selenitzades

Exposició

Bardenas Reales, nº1Bardenas Reales, nº2Bardenas Reales, nº3Bardenas Reales, nº10Bardenas Reales, nº11Bardenas Reales, nº12Bardenas Reales, nº14Bardenas Reales, nº15Bardenas Reales, nº16Bardenas Reales, nº18Bardenas Reales, nº19Bardenas Reales, nº20Bardenas Reales, nº21Bardenas Reales, nº22Bardenas Reales, nº23Bardenas Reales, nº24Bardenas Reales, nº25Bardenas Reales, nº26Bardenas Reales, nº27Bardenas Reales, nº28Bardenas Reales, nº29Bardenas Reales, nº30Bardenas Reales, nº31

Quant a l’autor

Començo a interessar-me per la fotografia, d’una manera seriosa, l’any 1992 a rel d’un curset sobre el mètode de zones d’Ansel Adams. Després he anat fent diversos cursos i seminaris ja sigui en la universitat de Terrassa, en la de Girona o en centres cívics, associacions fotogràfiques… L’any 2001 vaig participar en un seminari dirigit pel fotògraf Humberto Rivas; l’any 2008 també vaig participar en un taller d’en Tino Soriano; últimament he participat en un curs d’en José Manuel Navia (2009).

Sóc soci fundador de l’associació Amics de la Fotografia de Torroella de Montgrí de la que, actualment, sóc president. M’encarrego de la programació d’exposicions del claustre de l’Hospital d’aquest municipi, sala on s’exposen, permanentment, treballs fotogràfics. Pertanyo a l’associació fotogràfica Hidroquinona de Girona.

L’any 1999 vaig fer la primera exposició, “Racons de Menorca”, al bar Es Toc de Girona. Des d’aleshores he fet un total de vuit sèries fotogràfiques que he anat exposant en diferents espais de les comarques gironines. També he participat en diverses exposicions col·lectives de les associacions de les que en sóc membre: Amics de la Fotografia i Hidroquinona.

La major part del vuit treballs fotogràfics que he fet són en blanc i negre ja que intento controlar tot el procés: des de que premo el disparador fins que surt la còpia del laboratori.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris8 comentaris a “Bardenas Reales, de Vicenç Rovira”

  1. Vicenç, m´encanta aquest blanc i negre. Recordo que quan vas exposar a l´Hospital va ser el que més em va agradar.

  2. Hola Vicenç!!
    Jo, ja les vaig gaudir al Claustre de L’hopital.
    magnífiques imàtges
    salut

  3. Hola Vicenç,soc la Pepi m´ha encantat l´exposició, en davant i anims,ens veiem a la propera sortida.