avatar

El Paisatge astronòmic (1ª part)

Quan el Sol es pon i la foscor arriba, el primer impuls es guardar la nostre càmera fotogràfica. Si no hi ha llum no hi ha res a fotografiar, oi? Però és això cert? Quan marxa el Sol venen molts altres estels que, si be molt llunyans i per tant de llum molt dèbil, en conjunt poden ser un motiu gens menyspreable per a la nostre càmera fotogràfica. Més encara en l’actualitat, que la majoria de càmeres digitals ofereixen unes sensibilitats molt superiors en qualitat a les de la pel·lícula fotogràfica d’uns quants anys enrere.

El cel sobre els moais a l'illa de Pascua, ©Manel SoriaA l’hora de capturar aquestes escenes, típicament els fotògrafs s’han dedicat a obtenir imatges dels paisatges diürns fotografiats amb la llum de la Lluna, fotografia nocturna, o bé dels fenòmens celestes isolats, astrofotografia. Ben conegudes son les imatges que de tant en tant surten als diaris o revistes, referents a les meravelles del Cosmos. Imatges molt suggerents i estèticament molt belles, però que per falta d’objectes de referència no ens permeten una comprensió del que estem veient.

Existeix, però, una tercera via per a continuar fotografiant després de la posta de Sol. Consisteix a integrar els objectes astronòmics dintre del context d’un paisatge que mostri objectes ben coneguts en la quotidianitat. Neix així la disciplina del paisatge astronòmic.

El Tajinaste vermell, flor endèmica de Tenerife, sota els estels. ©JordUn cop tenim clar el que volem fotografiar ens enfrontem amb una sèrie de desafiaments tècnics que haurem de superar. Donat que la llum dels estels és molt dèbil, haurem d’utilitzar exposicions llargues. És aquí quan apareix la primera dificultat: els estels apareixen moguts. Degut a la rotació de la Terra, qualsevol exposició de més d’uns pocs segons farà que la fotografia no s’assembli a allò que veiem. Això no té perquè ser dolent i de fet es poden obtenir imatges molt suggeridores fotografiant precisament les traces dels estels. Aquí serà quan ens serà útil tenir uns coneixements bàsics d’astronomia, ja que aparentment els estels fan voltes a l’estrella Polar, dibuixant uns cercles concèntrics que podrem aprofitar en les nostres composicions.

El temps passarà i, quan ja tinguem certa habilitat en fotografiar traces estel·lars, segur que voldrem “aturar” els estels. En la segona part d’aquest article parlarem de les solucions a aquest problema.

Els autors d’aquest magnífic tutorial en dues parts, en Manel Soria i en Jordi Busqué, organitzen un taller de fotografia de paisatge astronòmic a Vacarisses (Barcelona) els dies 18, 19 i 20 de juny. Per conèixer els detalls d’aquest curs visiteu tallerdepaisajeastronomico.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “El Paisatge astronòmic (1ª part)”

  1. Interessant proposta que podem relacionar amb el que s’està parlant en aquest [url=http://www.espaifotografic.cat/phpBB3/viewtopic.php?f=20&t=4006 # p40242]fil![/url]

  2. Si us interessa el paisatge astronòmic, mireu la galeria de Martín Zalba a 1X: http://1x.com/member/37923/martin-zalba/

  3. Que bona galeria, XaviH, gràcies per l’enllaç!