avatar

Majid Saeedi: ser fotògraf on no és fàcil ser-ne

Un iranià commemora la guerra Iran-Iraq al memorial (Mjid Saaedi, març del 2007)Encara avui, en molts llocs del món, ser fotògraf no és fàcil. Majid Saaedi és un fotògraf nascut l’any 1974 a Teheran (Iran). Quan ell tenia quatre anys, el seu país visqué la Revolució Islàmica. Quan en tenia sis, començà la guerra Iran-Iraq. Malgrat tot, Saaedi decidí ser fotògraf. Concretament, fotoperiodista.

Saaedi és conegut sobretot pel seu interès en retratar la vida quotidiana dels ciutadans iranians. Escenes de la vida quotidiana, però també reportatges sobre les visites als memorials als soldats morts, sobre el clergat iranià, o fins i tot l’augment de les demandes de cirurgia estètica, en un país on es vol fer creure que l’atenció al cos no existeix, són algunes de les fonts d’inspiració del fotògraf.

Una policia iraniana amonesta una noia per la forma de vestir-se (Majid Saaedi, abril de 2007, Teheran)Saaedi, però, també ha anat més enllà de l’Iran. Com a fotoreporter, cobrí la darrera guerra a l’Iraq, així com la guerra del Líban del 2006. I fins i tot dedicà un reportatge al renaixement del culturisme a l’Afganistan, una realitat prohibida i perseguida durant la dictadura dels talibans.

Per a Saaedi, ser fotògraf no ha estat una opció fàcil. No ho ha estat, perquè ser corresponsal de guerra mai no ha estat fàcil. Però tampoc no ho ha estat perquè al seu país, ser fotògraf directament no ho és. Havent de viure esquivant la censura, Saaedi fou empresonat l’estiu del 2009, durant dos mesos. Actualment segueix treballant per a Getty Images, però sap que el règim no li treu els ulls de sobre.

Si voleu veure les seves fotos, podeu visitar la seva web: www.majidsaeedi.com

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “Majid Saeedi: ser fotògraf on no és fàcil ser-ne”

  1. Tota la raó, allà té molt més mèrit, certament. Un altre cas interessant, Jordi.

  2. Bé, en aquell país, no és que sigui més difícil ser fotògraf, és que és més difícil ser qualsevol cosa. Un cas conegut per mi (que afecta algú a qui conec) és el d’un comerciant de Esfahan que va intentar cobrar un important deute d’un dels seus clients. La típica carta des d’un Gabinet Jurídic. El client, lluny de reaccionar degudament, el va denunciar falsament d’haver-se insinuat públicament a una de les seves filles. Es va buscar dos testimonis falsos. El resultat 18 mesos de presó. Meravellós oi?

  3. Noi, en certs aspectes som ben afortunats d’haver nascut (o viure) a determinat racó del món. Hi han llocs ben complicats!