avatar

Per les seves càmeres els coneixereu

El irresistible encant dels clàssicsHi han molts indicadors externs que ens poden revelar trets de la personalitat de qualsevol, amb un grau de fiabilitat considerable. La mena i estil de roba, si és planxada o rebregada, les sabates i la seva cura, el rellotge i altres complements, poden aportar força informació sobre el grup socio-cultural al que pertany una persona, la percepció que té d’ella mateixa i la que voldria que tinguessin els altres.

I en el cas dels fotògrafs? Parlant específicament dels aficionats, pot ser rellevant en algun sentit la càmera que han decidit passejar pel carrer? Ens pot explicar alguna cosa de la mena que fotografies que fa una persona o les que aspira a fer? Probablement hi ha alguna cosa de ben personal en la tria de la càmera que ens ha d’acompanyar quan fem un vol de rambla, alguns indicis sobre la mena de fotògraf que som… O que voldríem ser.

A tot això s’afegeix el moment en el que ens trobem, des del punt de vista dels canvis que ha experimentat la fotografia quant a tecnologia i procediments. No hi ha dubte que avui dia penjar-se de l’espatlla una càmera de pel·lícula, d’aquestes que ara anomenem “analògiques”, en molts casos respon a un posicionament personal, a certa forma de rebel·lia potser. Que la “càmera de passeig” es carregui amb rodets en comptes de menjar targetes, avui dia no sol ser un fet casual i desproveït d’intenció. Tot això encara pot ser més evident si la càmera en qüestió és alguna d’aquestes que han acabat esdevenint fetitxes tecnològics apreciats com si fossin ampolles numerades d’una selecta collita de vi.

Una càmera submarina als carrers de Tokyo?Al voltant d’aquestes idees, per estrafolàries que puguin semblar, en John Sypal es dedica a nodrir una curiosa col·lecció que mostra al seu web tokyocamerastyle.com: fa fotos de les càmeres que porta la gent que es troba pel carrer. A tot això, cal afegir que viu a Tokyo. I precisament aquest detall és el que a mi particularment m’ha cridat més l’atenció.

Per que m’entengueu, només cal que visiteu la seva galeria de fotos de càmeres que portava gent que s’ha trobat passejant per la capitals d’un dels països tecnològicament més avançats del món. Ja ho veureu que és ben curiós, la mena de càmeres i la quantitat d’elles que corren pels carrers de Tokyo! I encara més curiós resulta descobrir, llegint les explicacions d’en John Sypal, que un bon nombre d’aquestes càmeres, autèntics clàssics de fa dècades, són la joguina personal de jovenets i jovenetes d’ulls d’avellana. Recordeu el que deia abans sobre els posicionaments i les tries personals? Quines coses!

Per cert, crec que també val la pena fer un cop d’ull a la galeria personal de fotos d’en Sypal. Hi he vist algunes fotos de carrer que m’han semblat força interessants.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.