avatar

Dorothea Lange

Dorothea Lange, 1939Dorothea Lange va ser una de les pioneres de la fotografia documental del segle XX. La seva obra va marcar un camí i ha estat una referència per totes les generacions posteriors dins l’àmbit del foto-reportatge.

Va néixer a Nova Jersey el 1895. Va estudiar fotografia al Clarence White School de Nova York durant una any i quan va complir els 18 va decidir emprendre un viatge al voltant del món, tot estrenant una afició que va compaginar amb el seu treball de fotògrafa durant molts anys. Als 23 anys es va traslladar a San Francisco on va muntar un estudi fotogràfic.

Ja de molt jove és va moure dins dels cercles relacionats amb la fotografia col·laborant amb el grup f/64.Va conèixer a d’altres personatges que, amb el temps, varen passar a formar part de la Història de la Fotografia; com Paul Strand o Imogen Cuningam, que la varen aconsellar en els seus inicis; o Walker Evans, amb qui va compartir alguns dels encàrrecs oficials dels que parlarem tot seguit.

El fet que va marcar sens dubte la seva carrera i que va resultar d’una importància extraordinària pel desenvolupament de la seva obra va ser l’encàrrec que va rebre per part d’un organisme oficial, depenent del govern dels Estats Units, per dur a terme una tasca de documentació de les condicions en que vivien mil·lers de pagesos americans durant la Gran Depressió . Una de les crisis més fortes que va patir el sector agrícola en aquell país a partir de l’enfonsament general de la economia que es va produir l’any 1929.

Migrant Child, Dorothea LangeArrel de tot això, el 1935 la Farm Security Administration va contractar uns quanta fotògrafs, dins el programa de recuperació econòmica,  per tal de documentar la vida dels camperols emigrats als camps de treball de diferents estats i deixar constància de les activitats fomentades per aquest organisme… La finalitat ultima era mostrar aquestes imatges a tots els ciutadans americans per tal que donessin suport als plans del govern de Roosevelt que pretenien resoldre la difícil situació provocada per la crisi econòmica.

Aquest extens treball va finalitzar el 1940 i va sobrepassar amb escreix totes les expectatives inicials: es va convertir en un impressionant arxiu gràfic que abastava tots els aspectes de la vida al camp.

El gran talent de Dorothea i la seva tècnica varen convertir aquells retrats en autèntiques icones que han quedat gravades per a la posteritat. El drama que és veu en els rostres desesperats de gent que vaga pels carrers com a fantasmes, famílies senceres vivint a les carreteres mentre cerquen treball en els camps de cotó, cares brutes de nens que no entenen res del que passa… En totes aquestes situacions i escenaris la seva fotografia és, per sobre de tot, humanista, respectuosa i solidaria amb allò que té al davant. El seu estil es madur i els recursos ben utilitzats ofereixen imatges potents, d’una gran bellesa estètica, més enllà del seu caràcter documental, amb unes preses que mostren –en molts cassos- una certa esperança en poder sortir d’aquella situació.

Migrant Mother, Dorotthea Lange 1936Aquest anar més enllà del que se li demanava, encara es va produir amb més força quan, també contractada pel govern, va haver de documentar la vida dels refugiats japonesos-americans en els campaments d’internament. Moltes de les imatges que reflectien la situació d’aquests refugiats varen ser censurades per l’Autoritat de Re-ubicació de la Guerra per la seva cruesa.

El 1972, amb motiu de la exposició Executive Order 9066, on es mostraven 27 imatges corresponents a aquell treball- un critic del New York Times va comentar que aquelles imatges: “són documents de tan alt nivell que reflecteixen els sentiment de les víctimes i també els fets del crim”.

La mirada de Dorotea Lange sobre la gent, en tots els cassos, ve estar sempre una mirada concisa i digne, un testimoni del moment de precarietat en que vivien milers de famílies. Unes imatges tràgiques però plenes de comprimís i fetes amb el convenciment de que podien servir per ajudar a canviar les coses.

A diferència de Walker Evans, les fotografies de Dorothea guanyen en humanitat ja que parteixen d’un apropament quasi amorós als personatges. Fugint sempre de la dramatització i la sensibleria fàcil, les seves imatges traspuen sentiment i consciencia social. Seguint sempre el seu lema “mans fora” amb el que es va imposar no intervenir mai en la escena ni modificar o arreglar cap situació ni l’escenari, va retratar directament el que veia representant l’ambient i el lloc tal com se’ls trobava en cada ocasió.

A partir dels anys 50 va realitzar treballs per revistes d’Amèrica Llatina, Àsia i Africa i els problemes de salud la van anar portant cap a objectius més propers al seu lloc de residencia i a la seva família. El 1964 li varen diagnosticar un càncer i, des d’aquell moment, es va dedicar bàsicament a organitzar una retrospectiva de la seva obra que li va proposar el MOMA i a documentar la seva vida, tot explicant el seu ideari fotogràfic i la seva menara de viure, de veure i percebre la fotografia. En aquests textos es mostra defensora de la fotografia directa, objectiva i sense manipulació.

Hoe culture, Dorotthea Lange (Alabama, 1936)Va morir a San Francisco el 1965 i, de fet, el reconeixement real i l’èxit de la seva obra no es va produir fins uns quants anys més tard, el 1972, quan es varen començar a esposar –tal com dèiem anteriorment- la majoria dels seus treballs a les galeries més importants del país.

L’any passat la Fundación ICO, dins el certamen Photoespaña, li va dedicar una retrospectiva “Los años decisivos” on es varen exposar 140 de les seves fotografies corresponents a la seva millor etapa, la dècada dels anys 30 i la dels 40, on va desenvolupar el seu estil documental amb la força i profunditat que la van portar a ser una referencia del genere i una de les grans de la fotografia del segle XX.

Podeu veure una interessant selecció de fotografies de Dorothea Lange aquí.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.