Fins els anys 70 la mirada més utòpica de la fotografia de paisatge estava representada per Ansel Adams i les seves fotografies del P.N. de Yosemite. Una època de canvis i diferents moviments culturals propicien una serie de fotògrafs que intenten fugir d’aquesta representació i volen mostrar el paisatge real, una visó més documental, sense idealitzacions, on no s’hi vegi la cara més idíl·lica de la natura, sinó un recull dels efectes de l’home i la tecnologia sobre aquesta. Es tracta al cap i a la fi de buscar una nova estètica, una nova manera de veure el món.
Paral·lelament, a Europa la fotografia de tipus paisatgístic havia pràcticament desaparegut, potser l’emmirallament en les fotos d’Adams ens havia fet adonar que ben poc espai verge hi quedava i com dèiem a l’anterior article Bern i Hilla Becher també havien obert el camí d’aquesta nova estètica …


















