avatar

Enviar fotografies no era tan fàcil…

Édouard Belin rebent una telefotografia (1920)Avui en dia, milions de fotografies viatgen d’una punta a l’altra del món a través, principalment, d’internet. És per això que és una realitat que donem per descomptat, i que de cap manera no ens sorprèn.

Tot i això, penseu en els pioners de la fotografia: si ja era prou difícil obtenir una imatge sobre vidre o metall, com podia aquesta ser transportada d’un continent a un altre, si no era transportant-ne l’original? Doncs bé, aquesta possibilitat fa molts anys (més de cent!) que es va començar a explorar, amb major o menor èxit.

Els primers experiments s’iniciaren als anys quaranta del segle XIX, i tingueren com a mitjà de transmissió, evidentment, el telègraf. El primer (que se’n tingui constància) fou Alexander Bain, un inventor escocès que treballava, entre altres camps, en el desenvolupament del telègraf. Ideà una màquina per a fer facsímils, basada en un sistema sistema de pèndols que “escanejaven” l’original, i ho transmetien a uns altres pèndols que, a través d’un procediment químic similar al del laboratori fotogràfic, creaven la imatge facsímil. L’aparell fou creat el 1846, però tingué una vida molt curta, ja que el 1848 Frederick Bakewell, un físic anglès, obtingué la patent del “telègraf d’imatges”, un aparell de major qualitat que el del seu predecessor. En aquest cas, el sistema de pèndols fou substituït per uns cilindres, amb unes agulles que discriminaven les zones impreses amb un tipus determinat de tinta de les zones en blanc.

Tots dos sistemes, però, tenien un greu problema: l’emissor i el receptor havien d’estar perfectament sincronitzats. No eren, per tant, us instruments útils per a transmetre imagtes a llarga distància. El primer que comença a solucionar el problema fou l’italià Giovanni Caselli, amb el pantelègraf. En aquest cas, l’ús de tinta fèrrica i el control de la sincronització mitjançant rellotges de precisió permeté la creació del primer servei de telefax, entre Paris i Lió, el 1865.

Fins llavors, malgrat tot, la imatge original havia de tenir unes característiques específiques (de tintes) per a poder ser tramesa. El primer en substituir aquests models per un de cèl·lules fotoelèctriques fou l’anglès Shelford Bidwell, el 1881, amb unes cèl·lules de seleni.

Tot i això, la gran revolució la causà el 1907 el belinògraf, d’Édouard Belin. Aquest sistema dividia la imatge per punts, fet que facilitava la transmissió (de fet, encara avui es treballa així). I no només era una qüestió de facilitat: gràcies a aquest avenç, fou possible passar de la transmissió per cable a la transmissió per ràdio: el 1924, l’enginyer americà Richard H. Ranger envià una fotografia del president dels EUA de Nova York fins a Londres, esdevenint aquesta la primera imatge reproduïda per ràdio a través de l’oceà.

A partir d’aquest moment, la tècnica no parà d’evolucionar: fotocopiadores, telefax, fax… Fins i tot les nostres pròpies càmeres digitals són resultat d’aquest procés tècnic i històric!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris7 comentaris a “Enviar fotografies no era tan fàcil…”

  1. Molt interessant. De fet, acostumats com estem a les modernitats d’avui en dia, que les trobem tan naturals, sovint no pensem que els nostres avantpassats s’espremien les neurones d’allò més

  2. Gràcies per l’article Jordi, molt interessant com sempre.