avatar

Memòria fotogràfica: l’arxiu de Centelles al “30 minuts”

Abans d’ahir fèiem referència i us recomanàvem el reportatge de TV3 dedicat a la venda de l’arxiu fotogràfic d’Agustí Centelles. Pels que no vareu estar a temps de veure aquest magnífic treball, realitzat per Ismael Martin i Mireia Pigrau, titulat Memòria fotogràfica, ara ho podeu fer. Ens fem ressò del vídeo que TV3 mostra al seu web i del qual en permet la difusió.

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris3 comentaris a “Memòria fotogràfica: l’arxiu de Centelles al “30 minuts””

  1. Tots n’hem sentit a parlar del tema. L’interessant del reportatge és que es poden veure les actituts dels protagonistes de tots tres bàndols i et pots fer una idea més clara del joc de tots plegats.
    Efectivament, el mòbil d’uns és especular i recaudar a qualsevol preu amb un material que no és seu, el mòbil d’uns altres és el regateig sobre el patrimoni del pais a qui representen i el mòbil dels altres és l’escarni dels dos primers mòbils.
    Mentre un grup de gent lluita per recuperar tot el material expoliat per la força durant la guerra civil, els altres venen el patrimoni del seu pare per quatre duros a la gent del carrer de l'”Expolio”. Perquè, no ens enganyem, valorar l’arxiu centelles per 800.000 euros, és un regal, sinó que ho preguntin als que van comprar fotos sobre paper als encants i en van treure un bon pessic.
    El reportatge, magistralment portat pels seus creadors, ens fan reflexionar de la diferència d’actituts. L’un s’emporta la maleta fins al fi del món perquè no caigui en males mans (idealisme) i els altres acaben venent el material a l’enemic (materialisme).
    Si els dels encants en van treure un grapat de mil d’euros per unes còpies en paper, quan n’haurien pogut treure els hereus del llegat de l’arxiu amb un mínim de criteri i imaginació, sense haver de vendre res?
    Ara, esperem que la crisi ho impedeixi, el Ministeri de Cultura espanyol té previst una exposició permanent en un palauet de Salamanca on la seva reconstrucció possiblement tripliqui el pagat als hereus i que serà un escarni permanent a una sèrie d’actituts equivocades.

  2. No em va semblar que l’actitud dels negociadors catalans fos de regateig, tot al contrari, em va semblar impecable i si es conta be, els 500.000 que els donaven, més tota la serie d’avantatges posteriors, crec que n’haguessin tret més. Estic convençut que el que aconsellava la família hi va tindre força a veure amb la decisió final.

    No penso que sigui pas un regal els 800.000 euros, tenint en conta el que va dir aquell senyor francès i la Marta Gili, em penso que el fet d’haver-los pagat sembla un mal precedent, no pas pels especuladors es clar… ni pel fill del Maspons ;-)

    En tot cas el que em sembla menyspreable és l’actitud venjativa del Ministeri, que amb aquesta maniobra va fer dues coses, tancar una mica la boca als de Salamanca donant-lis un bombonet i donant pel sac als catalans. Una jugada mestra…

  3. El que més hem va sorprendre va ser com els fills de Centelles van vendre l’arxiu creien que la col-lecció del seu pare formaria part de una exposició exclusiva, que seria la estrella del arxiu de Salamanca, pero resulta que la directora de “el archivo” va dir que no, que seria una més entre tantes cosses que hi ha a la calle de “el expolio”, que no tindria més importancia y que ademés s’exposaria en un local que ara està gairabé en runes i que poden estar anys i panys per restaurar-lo. Que ens hi juguem que d’aqui 3 o 4 anys surt la noticia que el arxiu Centelles s’está florint al “archivo” i que encara no l’ha vist ningú ni s’ha fet res amb ell?.