avatar

Miyuki Okuyama: paisatges de joguina

Motel Sign, de la sèrie "Safe Playgrounds" de Miyuki Okuyama (2005)Ara ja fa un temps que, de tant en tant, m’agrada fer un cop d’ull a la feina dels fotògrafs japonesos, actuals o passats. Hi han diversos llocs web a internet que permeten mantenir-se al corrent del que es cou al Japó, fotogràficament parlant. I la veritat és que trobo que, probablement degut a la idiosincràsia i les peculiaritats culturals del llunyà país, hi ha un bon grapat de creadors interessants, amb idees sorprenents i sovint transgressores però, sobre tot, amb un compromís molt profund amb el fet creatiu.

Anteriorment ja he fet referència a algun fotògraf japonès que m’havia cridat l’atenció, com Shinji AbeManabu Yamanaka, o Daikichi Amano. Qualsevol d’ells, i molt altres segur, pot exhibir amb orgull una obra sòlida, diferent, valenta i plena de contingut.

El cas de Miyuki Okuyama no em sembla diferent, en aquest sentit. La diferència rau en la naturalesa de les seves fotografies, com les concep i com les realitza, la seva peculiar visió personal. Un exemple ben contundent del que vull dir és la seva serie Safe Playground.

Safe Playground és una col·lecció de fotografies de paisatges fetes amb càmera estenopeica. El peculiar d’aquests paisatges és que no són reals. Són petites maquetes, diorames que el propi Miyuki construeix. En aquests pseudo-paisatges, ens mostra escenes plenes de misteri, amb una atmosfera certament inquietant i en certa manera, gairebé oníriques. Són escenes senzilles, amb ben pocs elements, on el fonamental és el diàleg entre els elements dels petits paisatges i les ombres, profundes i expressives, que semblen estar a punt d’engolir-los. El títol de la sèrie és enganyós: els llocs mostrats a les fotografies semblen qualsevol cosa menys segurs. Ben al contrari, semblen amagar una amenaça imminent, un perill inadvertit amagat a la foscor. En certa manera, evoquen els contes infantils en la seva versió més clàssica i, sovint, sàdica. Per il·lustrar-ho ben clarament, Miyuki cita a Nabokov, fent referència a un paràgraf de la seva famosa novela Lolita:

Ma chère Dolors! Jo et vull protegir, estimada, de tots els horrors que succeeixen a les nenes en carboneres i passadissos, i per desgràcia, comme vous le savez trop bien, ma gentille, als boscos de nabius en el més blau dels estius.

L’efecte d’aquestes fotografies vistes al natural deu ser considerable, segur que resulten veritablement immersives i inquietants, ja que les copies en paper són de 100x100cm.

Feu un cop d’ull, potser començant per aquesta sèrie, Safe Playground. Després, si us ha despertat la curiositat, no deixeu d’explorar les altres galeries. Jo crec que el petit passeig val ben be la pena.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.