New Topographics, l’exposició històrica torna a reviure

Fins els anys 70 la mirada més utòpica de la fotografia de paisatge estava representada per Ansel Adams i les seves fotografies del P.N. de Yosemite. Una època de canvis i diferents moviments culturals propicien una serie de fotògrafs que intenten fugir d’aquesta representació i volen mostrar el paisatge real, una visó més documental, sense idealitzacions, on no s’hi vegi la cara més idíl·lica de la natura, sinó un recull dels efectes de l’home i la tecnologia sobre aquesta. Es tracta al cap i a la fi de buscar una nova estètica, una nova manera de veure el món.

Paral·lelament, a Europa la fotografia de tipus paisatgístic havia pràcticament desaparegut, potser l’emmirallament en les fotos d’Adams ens havia fet adonar que ben poc espai verge hi quedava i com dèiem a l’anterior article Bern i Hilla Becher també havien obert el camí d’aquesta nova estètica a aquesta banda de l’Atlàntic.

“New Topographics: Fotografies d’un paisatge alterat per l’home”, va ser el nom d’una exposició que el 1975 es va fer al Museu Internacional de Fotografia de la George Eastman House de Rochester. Va ser comissariada per en William Jenkins, qui va seleccionar a 8 joves fotògrafs americans: Robert Adams, Lewis Baltz,  Joe Deal, Frank Gohlke, Nicholas Nixon, John Schott, Stephen Shore, i Henry Wessel, Jr. i també va convidar a exposar al matrimoni Bernd i Hilla Becher.

Aquests dos darrers potser varen representar aquesta besant mes estricte i topogràfica, sense emoció ni opinió, només mostrant la colonització de l’home sobre l’espai, però els plantejaments eren els mateixos. Algunes declaracions dels autors parlen “de l’esforç fet per la càmera perquè hi vegi quasi per ella mateixa” o”vull que el meu treball sigui neutral i lliure de qualsevol postura estètica o ideològica” o “les preferències personals i els plantejaments ètics actuen com una interferència a la imatge”.

Cada fotògraf va exhibir-hi al voltant de 10 fotografies i només Stephen Shore, va fer-ho en color,(un pioner junt amb William Eggleston) la majoria d’ells treballava amb càmera de plaques.

En aquell moment però, l’exposició va rebre poca atenció per part de la crítica, però amb el temps s’ha arribat a veure com una fita determinant en la història de la fotografia contemporània. Va tenir una mena d’efecte dòmino i molts altres fotògrafs varen continuar amb aquest plantejament, podríem parlar de Joel Sternfeld o Richard Misrach entre els mes coneguts. A hores d’ara encara podem veure-hi en el discurs d’alguns fotògrafs novells i no tant, els plantejaments bàsics d’aquesta exposició, la dificil relació de l’home i la natura, quelcom que sembla encara vigent.

Com a proba d’aquesta repercussió global, tres dels deu fotògrafs convidats Lewis Baltz, Gohlke Frank y Stephen Shore varen ser convidats pel govern francès al que es va anomenar Missió DATAR, un organisme patrocinat pel govern per tal de documentar el paisatge de francès.

L’exposició es va tornar a repetir el 1981, i ara 35 anys desprès la podem tornar a veure, amb 100 de les fotografies originals i 30 més,  també hi hauran llibres que mostren diferents visions d’altres autors sobre la primera i quelcom que va ser una de les raons de la gran influència d’aquesta exposició: el Catàleg. Originalment aquest només portava 27 fotografies, però en aquest nou s’hi han incorporat moltes més i si ha adjuntat una copia facsímil del primer, tot una joia vaja…

Va començar al Centre de Fotografia Creativa d’Arizona (EE.UU), viatjarà per Austria, Alemanya, Holanda i finalment la podrem veure abans de que acabi l’any, sembla ser que al Museo de Bellas Artes de Bilbao. Potser podria ser una bona ocasió per a fer una trobada pel dominis de’n Josep i fer la primera trobada fora de Catalunya, aquí queda dit …

També existeix un llibre sobre la primera exposició i a qui li interessi el tema del paisatge i les seves transformacions pot aprofundir mirant aquesta interessant presentació on també s’en parla.

També tenim una altra ocasió de veure en directe fotografies del matrimoni Becher a Barcelona, en un altre àmbit i dins del marc de l’exposició del Macba: Amb la probabilitat de ser vist. Dorothee i Konrad Fischer. Arxius d’una actitud, fins el 12 d’octubre.