avatar

Richard Avedon

Richard Avedon Richard Avedon va néixer el 1923 a San Antonio, Texas. Va començar a practicar fotografia molt aviat, als deu anys. Va estudiar fotografia a la New Schoool Social Research i filosofia a la Universitat de Columbia. El 1944 va conèixer al director artístic de la revista Harper’s Bazaaar i, a partir d’aquell moment, es va anar introduint dins el món de la fotografia de moda prenent bona nota de tot el que veia. Es va incorporar progressivament a l’equip d’aquesta revista i va començar la seva carrera professional a principis dels anys 50.

Els seus treballs per Harper’s Bazaaar el varen convertir, en poc temps, en el cap de fotografia d’aquesta publicació. També va col·laborar anys més tard amb altres revistes com Vogue, Life i Look. Avedon va transformar aquest gènere en tots els sentits. La fotografia de moda va passar a convertir-se, en el seu cas, en fotografia artística, oferint una nova visió que varen seguir després molts altres fotògrafs. Els seus treballs trenquen amb la suposició anterior de que el model havia de mostrar una actitud sotmesa i una certa indiferència; ell va crear uns esquemes compositius i uns escenaris dinàmics on el model podia mostrar tota la seva gestualitat i proposar lliurement al fotògraf idees que aportaven quelcom que sempre resultava positiu i aprofitable per el resultat final.

Dovima with elephants, Richard AvedonUna de les fotografies més conegudes d’aquesta etapa “fashion“, i que coincideix amb el moment en que Avedon va començar a ser un fotògraf “sagrat” per totes les revistes d’alta costura, es la titulada “Dovima with elephants”, on veiem una model del moment, dins un vestit de Dior, rodejada per dos elefants de circ. Una fotografia que podria ser perfectament actual, i una referencia per qualsevol fotògraf de moda d’avui, però que va ser feta al 1955, això ens dona una idea clara del gran canvi que va suposar per la fotografia de moda la irrupció de Richard Avedon i la seva particular manera de treballar amb els models.

L’altre aspecte on va deixar també una petjada important és en el retrat. El seu llibre “Observations”, publicat el 1959, va tenir una gran repercussió pel gran nombre de personalitats que apareixen retratats, personatges coneguts de tots els àmbits de la cultura del moment: Truman Capote, Henry Miller, Humprey Bogart, Marlon Brando o Marilyn Monroe, entre molts altres. Uns retrats en blanc i negre, aparentment senzills, però amb una especial càrrega psicològica potenciada pel fet d’utilitzar un fons neutre que fa que tota la atenció és concentri en el personatge, i la utilització del gran format per tal de mostrar els més mínims detalls dels rostres fotografiats.

Encara que en alguns moments se’l va considerar el fotògraf del glamour i que això acabés produint una mena d’etiqueta de frivolitat, la seva personalitat s’anava revelant contra aquest fet i anava treballant d’altres aspectes més compromesos amb les inquietuds socials del seu temps. El 1963 va realitzar diversos treballs pel Moviment dels drets civils al sud dels Estats Units, reportatges sobre liders militars i víctimes de la Guerra del Vietnam i manifestacions en contra de la guerra pel diari New York Times. Va col·laborar també, juntament amb l’escriptor James Blaldwin en el llibre “Nothing Personal”, que feia una proposta de fotografia i poesia molt interessant.

Ingrid Bergman per Richard Avedon (1961)El 1976 va publicar la seva primera antologia de retrats amb el llibre “Portraits” i, tres anys més tard va començar un dels treballs que s’acabaria convertint en una obra mestre que segueix exposant-se en l’actualitat en les millors galeries de tot el món. El 1979 i per encàrrec del Museu Amon Carter, va iniciar un projecte que el va dur durant cinc anys a recórrer tot l’oest dels Estats Units per tal de documentar personatges totalment anònims i desconeguts que formaven part de tota una gran “massa” de gent que mai apareixerien en cap historia del país. Personatges trets de bars de carretera, de les mines,de les fires de poble, dels camps de petroli, de les granges, dels vagabunds… No va buscar el paisatge per emmarcar aquestes figures si no la descarnada visió del moment d’uns individus peculiars que poblaven aquell món que sempre representa (com les pel·lícules típiques de l’oest d’una altre època) espectacularitat i aventura. Situava sempre al fotografiat sobre un fons blanc de paper i a la ombra, amb una càmera de gran format aprofitant la llum natural o amb una única font de llum artificial.

Al final d’aquest projecte havia visitat un total de 189 poblacions en 17 estats diferents, fotografiant a 752 persones de les que en va seleccionar 123 per publicar a la serie que conforma el seu treball més personal i conegut: “In the American West 1979-1984″. Un llibre que es va editar coincidint amb la exposició d’aquests retrats i que es va convertir en una mostra itinerant que ha meravellat a milers de persones a tot el món. El fons blanc es una marca d’estil on veiem els personatges, homes i dones, com levitant sobre un buit absolut que només s’omple amb els cossos i el rostres evitant qualsevol referencia de context documental. Una mostra que es va exposar a Barcelona l’any 2002, a Caixa Fòrum, i que pels qui la varem poder veure, va resultar impressionant, tota una experiència.

Clarence Lippard, de la serie In the American West (1983)Paralel·lament al seus treballs professionals i encàrrecs diversos, sempre utilitzant el gran format, Avedon va realitzar un treball més intim i familiar amb una càmera de petit format on hi trobem retrats de amics o parents que es mostren sense cap mena de maquillatge, tristos, fatigats en molts cassos, tal com es trobaven realment en aquell moment… Una forma de manifestar una altre de les obsessions de l’autor: el temps, les tensions de la edat i tot el camí que porta al ser humà cap a la mort. Al final del seu llibre Portraits inclou una serie de fotografies del seu pare envellint progressivament fins acabar integrant-se pràcticament dins la llum que l’envolta.

El 1989 Avedon s’en va a Alemanya per tal de documentar la ciutat dividida en dos mons diferents i la posterior caiguda del mur de Berlín. El 1991 rep el Premi Internacional de la Fundació Hasselblad, un dels molts premis que va rebre durant la seva llarga carrera. El 25 de setembre de 2004 a Texas, va patir una hemorràgia cerebral mentre es trobava en una sessió fotogràfica per la revista The New Yorker per documentar el procés electoral del 2004 als Estats Units que, amb el títol On Democracy, volia mostrar els candidats i delegats que participaven en les campanyes. Va morir dies més tard, el dia 1 d’octubre a la mateixa ciutat.

Molt recomanable visitar el seu lloc web, The Richard Avedon Foundation.

 

Comentaris

No estan permesos els comentaris.