Agost de 2010

Del Steve McCurry n’hem parlat a vegades i encara que em sembla que no hi tenim cap article dedicat, segur que el coneixeu, si més no per aquella sonada portada del NG.

Ara que comencem un nou curs, que aviat començaran a voler-nos vendre col·leccions de coses inversemblants, ara que tothom es fa el bon propòsit d’aprendre anglès o de baixar panxa, potser estaria be començar fer-nos algun propòsit més a la nostra mida.

Prendre’s  aquests consells al peu de la lletra no estarà malament si ens hi volem dedicar, però sinó sempre podem relativitzar-ho, i així faran de més bon llegir aquestes directrius per a joves fotògrafs que hi han a la seva web i que va fer per a les moltes sol·licituds que rebia de gent demanant-li consell. Seria una traducció una mica lliure i aproximada d’aquest article.

• Sigues curiós. Ser … 

Hi ha molts fotoperiodistes que van d’una punta a l’altra del món cercant imatges que ens ajudin a explicar què passa en cada moment arreu del món. D’altres, però, fan exactament tot el contrari: mirar, fotografiar, el seu món. Defugir la perspectiva de l’estranger, i des de la proximitat de qui és a casa, mostrar la seva forma personal d’entendre el lloc on ha nascut.

Urbano Erbiste segurament s’acostaria més a aquesta segona expressió. Fotògraf del Jornal do Brasil, s’ha dedicat a mostrar la cara més desconeguda de la seva ciutat, Rio, segurament gràcies a l’avantatge que li dóna el fet de ser-ne oriünd, i de saber-se moure amb comoditat per una ciutat plena de contrastos i paradoxes, però també de llum, color i vida.

Erbiste ens mostra un Rio de samba i ball, però també de favelas. … 

No sé ben bé la causa però, sense que hi hagi cap voluntat en un sentit o en un altre, m’adono que no hem fet gaires referències a dones fotògrafes. Potser no hi han tantes com homes, cosa que em costa de creure, o potser no assoleixen tant ressò mediàtic com els seus col·legues del sexe oposat, cosa que em sembla més creïble. Especialment considerant com funciona, en termes generals, aquest món nostre: és més aviat androcèntric, per dir-ho suaument.

En qualsevol cas, encara que tampoc pretenc fer un al·legat pro-feminista —els “ísmes” en general em produeixen urticària—, vull trencar una mica aquesta dinàmica convidant-vos a conèixer l’obra d’una fotògrafa actual. No es tracta d’un simple acte de discriminació positiva o super-compensació. És que la feina d’aquesta artista multi-disciplinar, la Nienke Klunder, m’ha impressionat. Parlant concretament de la seva vessant …