Agost de 2010

avatar

Consells per a joves fotògrafs, del Steve McCurry

Consells per a joves fotògrafs, del Steve McCurry Del Steve McCurry n’hem parlat a vegades i encara que em sembla que no hi tenim cap article dedicat, segur que el coneixeu, si més no per aquella sonada portada del NG.

Ara que comencem un nou curs, que aviat començaran a voler-nos vendre col·leccions de coses inversemblants, ara que tothom es fa el bon propòsit d’aprendre anglès o de baixar panxa, potser estaria be començar fer-nos algun propòsit més a la nostra mida.

Prendre’s  aquests consells al peu de la lletra no estarà malament si ens hi volem dedicar, però sinó sempre podem relativitzar-ho, i així faran de més bon llegir aquestes directrius per a joves fotògrafs que hi han a la seva web i que va fer per a les moltes sol·licituds que rebia de gent demanant-li consell. Seria una traducció una mica lliure i aproximada d’aquest article.

  • Sigues curiós. Ser … 

llegir més →

avatar

Les forces de la natura

Les forces de la natura La nostra espècie tendeix a creure’s que, en gran part, ha dominat les forces naturals. La nostra tecnologia, la capacitat industrial i la rapidesa amb que hem estès la nostra presència sobre el planeta, només comparable a la velocitat amb que l’estem consumint, ens fan pensar que som una mena d’elegits, uns privilegiats destinats a sotmetre la Natura i la resta dels éssers amb els que compartim la Terra.

Estem de lloguer però som uns inquilins indesitjables, bruts, irresponsables i sorollosos. No cuidem el lloc on vivim, l’enlletgim, actuem com si fos nostre i no el volguéssim, com si no l’haguéssim de compartir ni tan sols amb els altres de la nostra mateixa espècie, com si hagués de durar per sempre a pesar del nostre afany per malmetre’l i deixar-lo cada cop en pitjors condicions pels que vinguin desprès. … 

llegir més →

avatar

What The Duck 414

What The Duck 414

llegir més →

avatar

Joel Sternfeld: el gust pels detalls

Joel Sternfeld: el gust pels detallsHem repassat durant els darrers caps de setmana alguns d’aquests nous paisatgistes que relacionàvem amb aquella primera parella de fotògrafs alemanys, en Bern i la Hilla Becher. N’hem obviat a molts, encara que hem vist una representació força important, també ens hem deixa’t gent com en Richard Misrach, que de ben segur estaria inclòs en aquest llistat i de qui ja n’havia parlat en foster.

En Joel Sternfeld l’he deixat pel final, perquè penso que mereix un capítol apart. Sternfel és un fotògraf americà que va començar a fer fotografies l’any 1970, en color, amb una càmera de 8×10 polsades.Va començar fotografiant suburbis de ciutats americanes, en el límit entre la ciutat i la natura, també va fer retrats, però sobretot paisatge, sempre emmarcat dins d’algun projecte singular.

Una de les més conegudes fotografies de Sternfeld, que podeu veure a l’esquerra, es titula “McLean, Virginia, December, … 

llegir més →

avatar

EFemèrides

Com estar al dia de la fotografia a traves de Twitter, el VISA pour l’image, un nou llibre sobre rawlejat, i un escriptor, estudiós de la fotografia i (és clar) també fotògraf van ser els temes més destacats amb què vam acabar l’agost de 2009.

llegir més →

avatar

Imatges taurines

Imatges taurines La prohibició de les curses de braus a Catalunya és una notícia que, certament, ha donat la volta al món. Aprofitant que la fotografia de bous és un gènere amb una llarga tradició, i que encara avui ens ofereix imatges d’un fort impacte, la web Zoom del portal brasiler IG (una espècie de Big Picture però més meridional) va dedicar-hi un reportatge prou complert, amb l’encert de contemplar també imatges del moviment antitaurí.

Un passeig que us recomanem per un dels fenòmens etnològics més ple de contrastos i de debats. Ho podeu veure en aquest enllaç.

llegir més →

avatar

Sense Santuari, l’horror dels linxaments

Sense Santuari, l’horror dels linxamentsLa fotografia ha servit més que per a qualsevol altra cosa, per a documentar i deixar testimoni de fets destacables. Alguns d’aquest documents ens encurioseixen i ens apropen la realitat d’aquell temps, per més llunyà que sigui. Per sort, aquest mateix temps també ens ha fet canviar la nostra consciència col·lectiva i fa que veiem algunes d’aquests fotografies com a més llunyanes, ens distancia dels fets i ens fa veure com a nefastos alguns dels usos que se li van donar aleshores a la fotografia.

James Allen es un antiquari d’Atlanta que per la seva feina, va anar recopilant durant 25 anys fotografies de linxaments ocorreguts a Nord Amèrica. A l’any 2005, amb 100 d’aquestes fotografies en va fer un llibre que es diu Without Sanctuary: Lynching Photography in America. Us recomano que feu una ullada a la seva web on també es poden contemplar, és … 

llegir més →

avatar

Rio de Janeiro, per Urbano Erbiste

Rio de Janeiro, per Urbano Erbiste Hi ha molts fotoperiodistes que van d’una punta a l’altra del món cercant imatges que ens ajudin a explicar què passa en cada moment arreu del món. D’altres, però, fan exactament tot el contrari: mirar, fotografiar, el seu món. Defugir la perspectiva de l’estranger, i des de la proximitat de qui és a casa, mostrar la seva forma personal d’entendre el lloc on ha nascut.

Urbano Erbiste segurament s’acostaria més a aquesta segona expressió. Fotògraf del Jornal do Brasil, s’ha dedicat a mostrar la cara més desconeguda de la seva ciutat, Rio, segurament gràcies a l’avantatge que li dóna el fet de ser-ne oriünd, i de saber-se moure amb comoditat per una ciutat plena de contrastos i paradoxes, però també de llum, color i vida.

Erbiste ens mostra un Rio de samba i ball, però també de favelas. … 

llegir més →

avatar

Des de Russia, en colors: autocroms de Sergey Prokudin

Des de Russia, en colors: autocroms de Sergey Prokudin Una de les coses que varen perseguir els precursors de la fotografia des del seus inicis amb més insistència va ser, probablement, la reproducció més acurada possible de la realitat. Aviat, varen tenir clar que l’enregistrament fidel del color era una fita inel·ludible. Conquerir aquesta dimensió de la imatge fotogràfica, el color, que ara ens resulta tan familiar i assequible des del punt de vista fotogràfic, va suposar enormes quantitats d’esforç, dedicació i enginy. El problema no era només poder fotografia en color, sinó que això fos relativament senzill, d’aplicació pràctica i no el resultat de complexos i cars procediments alquímics, per dir-ho així.

L’autocrom, del que ja hem parlat en diverses ocasions anteriorment, va ser una de les tècniques que més èxit va assolir, quant a la qualitat dels resultats. Aquesta tècnica no era senzilla ni assequible quant a la fabricació dels materials, però … 

llegir més →

avatar

Nienke Klunder: una artista amb mil cares

Nienke Klunder: una artista amb mil cares No sé ben bé la causa però, sense que hi hagi cap voluntat en un sentit o en un altre, m’adono que no hem fet gaires referències a dones fotògrafes. Potser no hi han tantes com homes, cosa que em costa de creure, o potser no assoleixen tant ressò mediàtic com els seus col·legues del sexe oposat, cosa que em sembla més creïble. Especialment considerant com funciona, en termes generals, aquest món nostre: és més aviat androcèntric, per dir-ho suaument.

En qualsevol cas, encara que tampoc pretenc fer un al·legat pro-feminista —els “ísmes” en general em produeixen urticària—, vull trencar una mica aquesta dinàmica convidant-vos a conèixer l’obra d’una fotògrafa actual. No es tracta d’un simple acte de discriminació positiva o super-compensació. És que la feina d’aquesta artista multi-disciplinar, la Nienke Klunder, m’ha impressionat. Parlant concretament de la seva vessant … 

llegir més →

Pàgines 1234