Seguint la línia de fotògrafs relacionats amb els hereus del moviment Nova objectivitat, no podíem deixar de parlar d’un dels fotògrafs més importants del panorama artístic contemporani.
Va néixer a Leipzig el 1955 i influenciat pel seu pare, fotògraf industrial, es va formar amb Otto Steiner primer i desprès amb el matrimoni Becher. Va començar a ser reconegut juntament amb els seus companys d’estudis Candida Höfer, Axel Hütte, Thomas Ruff i Thomas Struth, als anys 80.
Gursky comença amb un estil semblant als dels seus mestres, a mitjans dels 80 pren altres camins i és el 1990, que arran d’un viatge a Tokio, les seves fotografies canvien radicalment.
L’obra de Gursky és un anàlisis del comportament social actual. Els seus motius són les grans aglomeracions humanes, la irrellevància i l’anonimat en un món de globalització, tecnologia i serialització. Una mirada realista però abstracte, freda i asèptica sobre la condició humana.
Les seves imatges són plenes de colors i de detalls, de dimensions enormes, de varis metres d’amplada i alçada. Habitualment treballa amb càmera de banc òptic però utilitza els sistemes digitals per a poder engrandir encara més les seves imatges, al contrari d’altres dels que hem anomenat o ho farem, més puristes i que no utilitzen mètodes digitals.
Algunes de les seves fotografies han estat comparades amb quadres de Gerhard Richter, el pintor viu més cotitzat (alemany i també vinculat a la Kunstakademie de Düsseldorf). No en va, ell te l’honor de ser el fotògraf més cotitzat també, doncs el febrer de 2007 una fotografia seva, 99 Cent II, Diptych, (la imatge de la dreta) es va convertir en la més cotitzada de la història, al vendre’s a la casa de subhastes Sotheby’s per 3.329.053 US$.
Si voleu veure més sobre la seva obra, podeu mirar aquí i aquí hi ha un vídeo on hi apareix el propi autor i un bon recull de les seves fotografies.
Pep Prats
dissabte, 14 d'agost de 2010 a les 19:23
Molt interessant el vídeo que hi ha en el segon link, ..tot i que dura 23 minuts, el tros final on hi ha l’entrevista amb l’autor val molt la pena.
Gràcies López.
Pep Prats
dissabte, 14 d'agost de 2010 a les 19:47
Perdó, ..volia dir gràcies Pep !!
osselin
dissabte, 14 d'agost de 2010 a les 21:46
Sobre gustos….
pepminguez
dissabte, 14 d'agost de 2010 a les 23:22
Encara en tinc dos més al forn, curiosament els que més m’agraden i espero que també agradin a algú més, encara que no ho diguin.
Osselin, tu no et tallis…
Joan (tru)
diumenge, 15 d'agost de 2010 a les 10:40
La veritat es que no sé si m’ha agradat però m’ha fet pensar. Pensava que quanta necessitat hi ha en el consum d’art de verbalitzar coses, sembla que es imprescindible que apart del suport físic de la foto calgui un suport conceptual, un discurs, com si fos el paper sobre el que es revela la imatge. No sé si es mira la imatge, directament del ull al observador, o del ull ja passa a la maquinaria mental i es perd en un laberint de paraules…. (no ho dic com a cosa dolenta ni bona eh. En cap cas com a comentari sobre l’autor ni la seva obra que m’ha semblat molt rigorosa i coherent)