Encara que sigui a tall d’anècdota no deixa de ser curiosa la forma en que percebi’m els rostres dels demés. Sembla ser que el que primer es mira quan coneixem algú nou son els ulls i llavors mirem de treure’n la resta d’informació ( el nas i la boca també son importants) i el nostre cervell, que es una màquina molt especialitzada en el reconeixement facial, cataloga tota aquesta informació. Tan acurat és aquest mecanisme que podem diferenciar i reconèixer a milers de persones sense problema.
Aquesta perfecció també te les seves “fisures” i d’aquí és d’on venen aquesta mena d’ilusions visuals. Si donem la volta a un retrat difícilment podrem reconèixer-lo, però si fem una mica de trampa i “girem” només els ulls i la boca, ens serà molt més senzill. Si tornem a girar la imatge sencera veurem però que el retratat no està gaire agraciat amb aquest canvi.
És el que se’n diu Efecte Tatcher, sembla ser que qui va posar el nom va ser un psicòleg anglès anomenat Peter Thompson als anys 80 quan “jugava” amb una imatge de la Primera Ministra britànica.
Hi han altres curiositats en la nostre manera de percebre. D’aquesta segona imatge se’n diu The illusion of sex i va quedar tercer classificat el 2009 en el concurs Illusion of the Year.
Tracta de que en una mateixa imatge d’un rostre, podríem dir que més o menys androgin, la versió més contrastada i clara l’atribuiríem al sexe femení i la més plana i fosca al masculí.
N’hi ha més: El mateix Peter Thopson, enguany va quedar finalista en el mateix concurs amb aquesta altra imatge. Naturalment es idèntica, només se li ha donat la volta. No veieu la invertida com a més allargada?
Potser no cal filar tant prim si el que volem es només fer un retrat, però no està de més saber aquestes coses, podríem dir que es la nostra manera de veure-hi.
.jpg)
Comentaris