Es diu Miriorama i va ser un entreteniment molt popular en el segle XIX, les primeres referències son de principis d’aquest segle a Alemanya. Es tracta d’un conjunt de targes il·llustrades que formen un paisatge.
El més curiós es que els extrems son idèntics i per tant coincideixen amb qualsevol altre targeta i així doncs podem construir un bon nombre d’imatges diferents només combinant aleatòriament les targes.
Pel que sembla, el nom be de “myrias”, que vol dir deu mil, referint-se a la quantitat d’imatges diferents que es poden fer. Aquest número total de combinacions es el factorial del número de targes (n!) i per tant amb poques pot ser molt alt. Aquí podeu provar-ho amb la imatge de la dreta.
Les imatges son de Jean-Pierre Brès (1802) i aquestes 6 targes fan un total de 720 diferents combinacions. Aquí en teniu un altre molt més gran amb el que passar una estona remenant. És de 18 peces i pel que sembla permet prop de 6 mil milions de combinacions. Jo no ho he contat, però aquí ho diuen.
I si el que voleu es comprar-ne un perquè us ha encuriosit el tema, podeu fer-ho en aquesta web
Se’m acut que no costaria pas tant de fer amb fotografies, qui si atreveix? Encara que només siguin 3 o 4 peces… Aquest si que seria un bon entreteniment per les tardes d’estiu.
.jpg)
José-Angel
dimarts , 3 d'agost de 2010 a les 9:26
Això és el que podria ser els inicis de les panoràmiques, no? Però a més amb enginy i amb un clar component lúdic!
Joan Porredon
dimarts , 3 d'agost de 2010 a les 9:47
Aquestes “joguines” sempre m’han agradat i en tinc una d’animals que a partir de dibuixos de diferents animals ben reconeixibles, en pots crear de ben estranys… Però el que dius
que fer-ho fotogràficament no costaria pas tant… home, penso justament el contrari. Fer fotografies que comencin i acabin igual perquè es puguin encaixar aleatòriament… Si ho volem fer a partir de preses directes ho trobo gairebé impossible, si fem algun tipus de manipulació potser seria més factible… hi pensaré!!
Gràcies per l’enllaç, no t’estranyi que me’n compri un algun dia…
pepminguez
dimarts , 3 d'agost de 2010 a les 12:07
Jo també en tinc un d’animals i es realment curiós la de bitxos rars que poden sortir…
Ho deia retocant-ho amb el PS evidentment. Intentaré provar-ho.