avatar

Joel Sternfeld: el gust pels detalls

Hem repassat durant els darrers caps de setmana alguns d’aquests nous paisatgistes que relacionàvem amb aquella primera parella de fotògrafs alemanys, en Bern i la Hilla Becher. N’hem obviat a molts, encara que hem vist una representació força important, també ens hem deixa’t gent com en Richard Misrach, que de ben segur estaria inclòs en aquest llistat i de qui ja n’havia parlat en foster.

En Joel Sternfeld l’he deixat pel final, perquè penso que mereix un capítol apart. Sternfel és un fotògraf americà que va començar a fer fotografies l’any 1970, en color, amb una càmera de 8×10 polsades.Va començar fotografiant suburbis de ciutats americanes, en el límit entre la ciutat i la natura, també va fer retrats, però sobretot paisatge, sempre emmarcat dins d’algun projecte singular.

McLean (Virginia), December 1978, Joe SternfeldUna de les més conegudes fotografies de Sternfeld, que podeu veure a l’esquerra, es titula “McLean, Virginia, December, 1978“. Hi veiem una parada de carbasses, al fons una casa cremant, un camió de bombers intentant extingir el foc i un bomber sembla que està triant tranquil·lament una carbassa. Si us fixeu també, el color del foc i de les carbasses es el mateix.

Fent referència a aquesta fotografia, el fotògraf i teòric Eduardo Momeñe diu en el seu llibre: Si comprenem aquesta fotografia, si sabem mirar-la, estarem ja parlant seriosament de fotografia.

Les fotografies de Sternfeld ens conviden a fixar-nos sempre en els petits detalls. Hi ha molt més del que sembla a primera vista, sempre hi ha algun element sorpresa, un petit enigma a resoldre … El valor està en aquests petits detalls, en poder entrar a la fotografia, dialogar amb la imatge i preguntar-nos el perquè. Ens fa veure que hi passen coses, no sabem però si ja han passat o han de passar encara, una mena de trencaclosques per acabar d’encaixar. Cal dir però que no fa mai cap muntatge, sempre fotografia el que troba, quelcom que sembla sorprenent veient algunes de les seves imatges.

On This Site: Landscape in Memoriam (1997), Joe SternfeldEn un altre treball seu, que també es va convertir en un llibre, On This Site: Landscape in Memoriam (1997), tracta sobre la violència a Amèrica. Son fotografies de llocs on han ocorregut fets tràgics, sempre amb un text que les acompanya i que explica el perquè de cada imatge. Com en aquesta fotografia de la dreta, aparentment només una parada d’autobús.

Podeu llegir un text de Teresa Lañarova per entendre aquesta fotografia, o escoltar una gravació d’un programa de ràdio, “La cámara lúcida”, de l’emissora del Círculo de Bellas Artes de Madrid, on també en parlen.

Un dels seus darrers projectes es diu “Walking in the high line”, sobre una línia elevada de tren que es va crear a Manhattan als anys 30 i que mai va arribar a funcionar. A petició d’una associació que reivindiquen aquesta estructura l’ha documentat en tota una serie d’imatges sorprenents i de gran bellesa. En el vídeo podem veure’l caminant amb la seva gran càmera, per sobre d’aquesta línia.

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

Òbviament hi ha moltíssimes més coses a dir de Sternfeld, igual que de tots els anteriors, però només es tractava d’encuriosir, de motivar i de que vosaltres completéssiu la feina. M’ha semblat que calia parlar d’aquests fotògrafs que, pel que sigui, figuren molt menys en el món diguem-ne virtual i en canvi son dels més destacats a nivell d’exposicions i galeries d’art.

Espero que tots plegats us hagin agradat o com a mínim us hagin motivat a buscar-ne més informació, sobre ells mateixos o potser sobre d’altres. Si ha estat així, podem dir que la feina no estat feta en va.

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris24 comentaris a “Joel Sternfeld: el gust pels detalls”

  1. Penso que a partir d’aquest moment, si hi ha algun altre aspecte a aclarir quant al conflicte dels comentaris seria millor que es fes en l’àmbit privat.

    Com suggereix en Pep, crec que seria molt més interessant i enriquidor ajustar-se al tema de l’entrada i parlar de Sternfeld i la seva feina.

    Heu sentit la gravació del programa de ràdio? Trobo que és clau per entendre les motivacions i la intenció de l’obra d’aquest fotògraf. Deixa molt clar que sovint darrera del que és més aparent s’amaga una història, un significat que no és evident de manera immediata. I crec que això precisament aporta valor a una obra artística.

  2. Als fotoblocs com a qualsevol altre manifestació artística hi ha egos molt grans.

    Jo m’he referit a Sternfled directament, he dit que em recordava el moviment fotopoètic en el que fa anys vaig participar.

    Per tal de fer això he tingut la paciència de cercar informació sobre Sternfeld a Google i veure una gran part de les seves fotos.

    Si després d’això m’ha recordat la Fotopoesia doncs he sigut sincer. El que no he afirmat en cap moment és que ell pertanyi a aquest moviment co-fundat per mi. Seria molt pretenciós de la meva part! Qué més voldria jo!

    Enfi que deixaré de comentar també aquí. (Ja no porto el compte de foros que he abandonat per trobar massa comentaristes hipersensibles a opinions independents, almenys en espaifotografic he trobat quelcom dificil de trobar a Internet , bona educació i llenguatge correcte. En aquest sentit us he de felicitar)

  3. Josep, no he dit pas que hagis dit que aquest senyor pertanyés a cap moviment foto-poètic.

    Renoi, si que m’expresso malament! El que he dit precisament es que no hi veia cap semblança amb aquesta aventura teva. I també he estat sincer.

    També me’n alegro de que hagis buscat més informació sobre l’autor, aquest era el propòsit. Encara que tu en diguis “he tingut la paciència…” segur que n’has tret alguna cosa positiva.

    Espero que finalment no ho facis, això de deixar de comentar i donar la teva opinió.

  4. Gràcies Pep, pel teu treball d’investigació..
    Em dono vacances d’Internet per un temps(ja porto 5 anys seguits!). Ànim amb aquest magnífic bloc.