avatar

Mira que és lluny, el Japó

Com diu la cançó del irrepetible grup No me pises que llevo chanclas, “Mira que está lejos Japón!”. És ben cert que Japó no és a la volta de la cantonada, o al menys no de la nostra. Però noi, haig de confessar que tinc certa feblesa, com una retirada, una certa inclinació personal per les peculiaritats culturals, la gastronomia (em deleixo pel sushi!) i l’art d’aquell remot país (ai, els haiku, els gravats de Hokusai i el sumi-e!).

Com ja he manifestat més d’un cop, la fotografia nipona també és una cosa que m’atreu particularment. Potser estic ben equivocat, però trobo que tenen una manera diferent de mirar —aquí caldria evitar les bromes fàcils quant a la morfologia dels ulls orientals-, un estil propi, cert aire singular i únic, possiblement conseqüència directa de l’amalgama entre la seva tradició artística i les influències del món occidental.

Retrat per Shinya ArimotoAra bé, tot aquest prescindible circumloqui no és més que una distracció dialèctica. Anant al gra i deixant-me de preàmbuls, el que vull és recomanar-vos la visita a les galeries d’un fotògraf japonès: Shinya Arimoto. Es tracta d’un fotògraf força jove: va néixer a Osaka al 1971 i es va graduar a la Osaka School of Visual Arts al 1994. Des de llavors, la seva activitat ha estat considerable, gairebé frenètica, materialitzada en gran quantitat d’exposicions —tant en solitari com col·lectives— i en tres llibres publicats.

Per acabar-ho d’arrodonir, el senyor Arimoto practica una mena de fotografia per la que tinc especial interès. Bàsicament, treballa a peu de carrer, capturant retrats dels personatges que hi troba. Els seus subjectes són variats: des de dones atractives fins a captaires i rodamons. En qualsevol dels casos, els retrats d’Arimoto fan pales un respecte absolut pel retratat, un connexió directa entre el fotògraf i el fotografiat que resulta en imatges plenes d’humanitat i paraules no dites però presents, sense renunciar a una considerable càrrega documental. I encara que no tingui una especial significació quant a la qualitat de l’obra d’aquest fotògraf, em ve de gust comentar que la seva càmera habitual és una vella Rolleiflex de 6×6, com delata el format quadrat de la majoria de les seves fotografies. I és que la pel·lícula encara és molt viva al Japó, particularment entre els joves fotògrafs. Quines coses!

Fotografia de la sèrie "Portrait of Tibet", Shinya ArimotoDesprés de fer un reposat examen de les galeries d’aquest fotògraf, no soc capaç de triar una de favorita. Una darrera l’altre m’han semblat extraordinàries mostres del que pot donar de sí el retrat directe, cos a cos, en el entorn vital del propi retratat en comptes d’aïllat i descontextualitzat en un estudi. Totes i cada una de les fotografies que he vist són autèntiques exhibicions de passió i empatia. Shinya Arimoto no es posa al lloc del retratat per tal d’entendre’l millor: es fica sota la seva pell i ens el mostra des de ben endins.

Estic segur que gaudireu de la visita. Amb una mica de sort, com m’ha passat a mi, inclús repetireu alguna sèrie, amb la sensació de que, per molta estona que us mireu les fotos, encara hi ha alguna cosa que no heu acabat de copsar. Un matis, un detall, una subtilesa esquiva. Ja hem direu, espero, el que us ha semblat. Itadakemasu!

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris5 comentaris a “Mira que és lluny, el Japó”

  1. Sembla que compartim l’atracció i admiració per la cultura japonesa. Pel que fa a la fotografia a mi també m’admira la diferent actitud de la gent al carrer davant d’una càmera. Poques vegades no es retorna amb un somriure, en comptes d’aquesta cara de restrenyiment que acostumem a posar per aquestes latituds. Gràcies per l’enllaç d’aquest “samurai de la llum”

  2. Magnífica recomanació!

    Jo vull colaborar també amb un altre magnífic fotògraf i tècnic japonès que elabora potser les meves belles fotos nocturnes i macros que he vist mai (i n’he vist algun milió de fotografies com a mínim).
    És un tipus interessant i humil amb el que m’escric de vegades. Posseix tecnologia pròpia: barreja càmeras i objectius de dieferents marques en una sola, crea adaptadors, barreja una compacta amb una reflex…però el més important té aquella estètica japonesa, aquella visio zen de la vida que fa que cada foto seva sigui un haiku. Crec que li podríeu dedicar un article.

  3. Molt interessant en Shinya Arimoto i una gran troballa en Masahiro Miyasaka! realment material lluuuny del que acostumem a veure. Moltes gracies.

  4. Gràcies a vosaltres pel vostre magnific bloc.