No sé ben bé la causa però, sense que hi hagi cap voluntat en un sentit o en un altre, m’adono que no hem fet gaires referències a dones fotògrafes. Potser no hi han tantes com homes, cosa que em costa de creure, o potser no assoleixen tant ressò mediàtic com els seus col·legues del sexe oposat, cosa que em sembla més creïble. Especialment considerant com funciona, en termes generals, aquest món nostre: és més aviat androcèntric, per dir-ho suaument.
En qualsevol cas, encara que tampoc pretenc fer un al·legat pro-feminista —els “ísmes” en general em produeixen urticària—, vull trencar una mica aquesta dinàmica convidant-vos a conèixer l’obra d’una fotògrafa actual. No es tracta d’un simple acte de discriminació positiva o super-compensació. És que la feina d’aquesta artista multi-disciplinar, la Nienke Klunder, m’ha impressionat. Parlant concretament de la seva vessant fotogràfica, m’ha semblat diferent, atrevida, transgressora, fresca, divertida i un quants adjectius per l’estil que ara mateix no em venen a l’esment.
Les sèries d’aquesta fotògrafa no són entreteniments trivials: són reflexions despietades, crítiques càustiques dels mecanismes, estereotips, prejudicis i automatismes de la nostra societat; en la que primen valors d’aparença física, estatus socioeconòmic, superficialitat, possessions materials i consumisme. Però sempre alleugerides amb cert punt d’humor. Això sí, salpebrat amb una bona dosi d’amarga ironia.
Un dels trets més singulars de les fotografies de Nienke Klunder és la model: és sempre la mateixa, increïblement versàtil i camaleònica, capaç de transmutar l’aspecte i representar mil i un personatges. I a més, amb un nivell de complicitat i intimitat amb la fotògraf més enllà del que fora normal. És lògic, si considerem que model i fotògrafa són la mateixa persona!
Probablement tots estarem d’acord que la fotografia pot adoptar les més diverses formes i no cal invalidar cap d’elles en relació a les altres, ja que cada manifestació té una raó de ser i compleix una funció. Acceptat això, la veritat és que cada cop em ve més de gust veure fotos de gent que té coses a explicar i que no es limita a construir imatges d’estètica eficaç i ajustats al gust de la majoria. I em penso que Nienke Klunder, amb les seves fotos, diu coses que val la pena escoltar.
osselin
dilluns, 23 d'agost de 2010 a les 15:56
Totalment d’acord. Us convido que visiteu sense presa aquesta fotògrafa amateur:
http://www.flickr.com/photos/rochellehaisleyart/
juanlopez4691
dilluns, 23 d'agost de 2010 a les 17:14
Moltes gràcies per l’aportació, osselin. Ara bé, segons el meu parer, com un ou i una castanya. Extrems diametralment oposats. O a mi m’ho sembla, vaja.
La veritat, trobo molt més interès en el discurs coherent, intel·ligent i honest de la Nienke Klunder que en les imatges de la Rochelle Haisley, magníficament construïdes i visualment molt atractives, però disperses, aïllades i sense cap mena de fil conductor. M’ha semblat precisament el que dius: un producte Flickr. És a dir, exercicis estètics molt ben resolts, fotos molt efectives, magníficament realitzades, perfectament ajustades a moda i amb ingredients garantits: un físic esplèndid (segons els dictats de la moda actual, és clar), domini tècnic, grans dots pel modelatge i molt de post-processat. Però res més.
De fet, diria que moltes de les fotos de la Haisley precisament mostren o exploten alguns dels valors i estereotips que la Klunder assenyala i qüestiona.
Ramon
dilluns, 23 d'agost de 2010 a les 18:55
És el principal problema de Flickr, que convida a penjar moltes fotos disperses, aïllades i sense cap mena de fil conductor.
juanlopez4691
dilluns, 23 d'agost de 2010 a les 19:26
No estic d’acord, Ramon. No cal condemnar Flickr. Només és un mitjà com altres i, com tal, no obliga a res. El que decideix l’ús que en fa i la mena de fotografia que vol practicar és un mateix.
Tinc un compte de Flickr, que faig servir com a simple magatzem de fotos (no intercanvio comentaris amb ningú). Res m’impedeix fer-ho servir per mostrar un projecte fotogràfic personal consistent i amb contingut excepte la meva pròpia incapacitat per crear-ho. És així de senzill.
De totes maneres, el tema de la meva entrada no eren les virtuts o defectes de Flickr, ni de casualitat.
angel c
dilluns, 23 d'agost de 2010 a les 22:34
Una entrada molt interessant i una gran fotògrafa . El seu missatge de critica social es molt potent i amb molta coherència amb tots els seus treballs . Nomes per el seu treball ” Community ” ( que il·lustra el post )i ” Sequence 3 ” ja val la pena entrar a la seva web . Es nota que no es per divertir-se una estona….. Gracies juanlopez