No sé ben bé la causa però, sense que hi hagi cap voluntat en un sentit o en un altre, m’adono que no hem fet gaires referències a dones fotògrafes. Potser no hi han tantes com homes, cosa que em costa de creure, o potser no assoleixen tant ressò mediàtic com els seus col·legues del sexe oposat, cosa que em sembla més creïble. Especialment considerant com funciona, en termes generals, aquest món nostre: és més aviat androcèntric, per dir-ho suaument.
En qualsevol cas, encara que tampoc pretenc fer un al·legat pro-feminista —els “ísmes” en general em produeixen urticària—, vull trencar una mica aquesta dinàmica convidant-vos a conèixer l’obra d’una fotògrafa actual. No es tracta d’un simple acte de discriminació positiva o super-compensació. És que la feina d’aquesta artista multi-disciplinar, la Nienke Klunder, m’ha impressionat. Parlant concretament de la seva vessant fotogràfica, m’ha semblat diferent, atrevida, transgressora, fresca, divertida i un quants adjectius per l’estil que ara mateix no em venen a l’esment.
Les sèries d’aquesta fotògrafa no són entreteniments trivials: són reflexions despietades, crítiques càustiques dels mecanismes, estereotips, prejudicis i automatismes de la nostra societat; en la que primen valors d’aparença física, estatus socioeconòmic, superficialitat, possessions materials i consumisme. Però sempre alleugerides amb cert punt d’humor. Això sí, salpebrat amb una bona dosi d’amarga ironia.
Un dels trets més singulars de les fotografies de Nienke Klunder és la model: és sempre la mateixa, increïblement versàtil i camaleònica, capaç de transmutar l’aspecte i representar mil i un personatges. I a més, amb un nivell de complicitat i intimitat amb la fotògraf més enllà del que fora normal. És lògic, si considerem que model i fotògrafa són la mateixa persona!
Probablement tots estarem d’acord que la fotografia pot adoptar les més diverses formes i no cal invalidar cap d’elles en relació a les altres, ja que cada manifestació té una raó de ser i compleix una funció. Acceptat això, la veritat és que cada cop em ve més de gust veure fotos de gent que té coses a explicar i que no es limita a construir imatges d’estètica eficaç i ajustats al gust de la majoria. I em penso que Nienke Klunder, amb les seves fotos, diu coses que val la pena escoltar.
osselin
dimarts , 24 d'agost de 2010 a les 15:06
Flickr es un magatzem és cert. La fotogràfa que us he convidat a visitar és efectista també és cert.
Però he dit que s’havia de vistar amb atenció. Vull dir, proveu de fer-vos 400 autoretrats o més com ha fet ella. Encara qeu sigui com a exercici d’estil.
Per cert en un dels autorretrats, figura una terrible malaltia que l’està consumint amb tota cruesa. S’ha de tenir un parell per fer-se un self així.
Dit aixìo en línies generals crec que teniu força raó.
juanlopez4691
dimarts , 24 d'agost de 2010 a les 15:58
Gràcies pel teu comentari, angel c. M’alegro que hagis trobat tan interessant la feina d’aquesta fotògrafa com m’ho va semblar a mi. També t’agraeixo que el teu comentari s’ajusti al tema de la meva entrada.
Bicimann
dimecres, 25 d'agost de 2010 a les 8:48
M’ho he mirat amb temps i tranquilitat i he quedat impressionat. Quina capacitat camaleonica d’adaptació a estils diferents de vestir provinents d’estrats socials de lo més variat. Increïble! Això demana una capacitat d’observació fora de lo comú i una obsessió pel detall només a l’abast dels més motivats. De seguida m’ha vingut al cap l’obra de Cindy Sherman.