avatar

Sense Santuari, l’horror dels linxaments

La fotografia ha servit més que per a qualsevol altra cosa, per a documentar i deixar testimoni de fets destacables. Alguns d’aquest documents ens encurioseixen i ens apropen la realitat d’aquell temps, per més llunyà que sigui. Per sort, aquest mateix temps també ens ha fet canviar la nostra consciència col·lectiva i fa que veiem algunes d’aquests fotografies com a més llunyanes, ens distancia dels fets i ens fa veure com a nefastos alguns dels usos que se li van donar aleshores a la fotografia.

Sense Santuari, de James AllenJames Allen es un antiquari d’Atlanta que per la seva feina, va anar recopilant durant 25 anys fotografies de linxaments ocorreguts a Nord Amèrica. A l’any 2005, amb 100 d’aquestes fotografies en va fer un llibre que es diu Without Sanctuary: Lynching Photography in America . Us recomano que feu una ullada a la seva web on també es poden contemplar, és molt complerta i a més de les fotografies també hi trobareu un vídeo amb la pròpia veu de l’Allen i fins i tot un fòrum.

La majoria d’aquests linxaments varen ser d’homes negres, en els estats del sud i de finals del s. XIX a començaments del s. XX. Segons aquest text, els linxaments documentats sumen 4.743 i era tal el rebombori que s’organitzava que les escoles i els negocis tancaven, els diaris anunciaven la ubicació del linxament i hi havia trens especials per anar-hi d’excursió, tot plegat per assegurar la plenitud del aforament. Moltes d’aquestes fotografies es varen convertir en postals fotogràfiques i eren venudes com a record del lloc on s’havien fet.

Tot i que les imatges son de fa tan de temps i ja estem prou endurits amb el que veiem a les pel·lícules i telenotícies, no deixa de ser colpidor, però el que potser sobta més es la cara i el posat que tenen alguns davant la càmera, com caçadors orgullosos davant el seu trofeu.

(El Javascript està desactivat o tens una versió anticuada del Adobe Flash Player. Sisplau, instal·la la darrera versió del Flash Player.)

El ser humano es extraordinario, diuen alguns. No ho dubto, algun n’hi deu haver, segur que ho han posat en singular per alguna cosa, i per això em guardo l’article, per si algun dia he d’argumentar en contra d’allò de que les tradicions s’han de perpetuar o el prohibido prohibir …

 

Comentaris

Font RSS dels comentaris6 comentaris a “Sense Santuari, l’horror dels linxaments”

  1. Escolteu amics: als comentaris voldria afegir aquest-una mica tard-tot i que és una mica fort.
    Hi ha estudis antropològics que indiquen que si les execucions fossin públiques, l’auditori seria molt més gran del que en principi estem psicològicament oberts a acceptar. I justament aquesta és la raó que sigui una qüestió gairebé tabú a les nostres societat veïnes que accepten la pena de mort. No sé si ho sabiau, però alguns magnats de la TV americana, van demanar en el seu dia retransmetre execucions. Afortunadament els polítics van tancar aquesta porta i no veurem mai una interrupció de 20 segons, un minut abans del moment culminant, per veure un anunci de Pepsi, Nike, o un altre qualsevol.